Hi ha una obra atribuïda a Antoni Gaudí que és diferent d’emblemàtiques construccions com el temple expiatori de la Sagrada Família. La seva singularitat radica en el fet de no tenir un cos material: és la rellevància de la seva figura (d’inabastable transcendència artística) en l’orgull de pertinença que es té, a Reus, al Baix Camp, per part de totes les generacions que hi han anat naixent. Enguany, com succeeix al principi de cada estiu, la figura de l’arquitecte adquireix un ressò més elevat durant uns dies per commemorar-se el seu naixement a la ciutat (aquest dimarts fa 172 anys), i no són pocs els infants que demostren, en els tallers que s’hi fan, com es continua cuidant socialment aquest llegat immaterial.
Un d’aquests tallers, celebrat al carrer del Vidre de Reus en diverses sessions, ha agrupat nens i nenes de totes les edats per comprendre el joc de colors que va treballar qui es troba en el camí de ser beatificat a través dels vitralls que va pensar perquè es col·loquessin en construccions com ara la basílica barcelonina. “I s’ho passava bé, Antoni Gaudí, jugant a crear colors nous quan va pensar com serien les finestres de la Sagrada Família?”, pregunta el Joan, de vuit anys i alumne del Col·legi La Salle de Reus, quan rep les indicacions de les talleristes. Preparades per al repte de la resposta, aquestes assumeixen la originalitat com a font de qüestions que, des que es va idear la Sagrada Família, ningú no havia pensat com van ser.
L’arquitecte de Déu, amb arrels profundes a Reus
Una visita a Reus no es pot fer sense pensar en Antoni Gaudí (que va passar-hi els setze primers anys de la seva vida, i va tornar-hi sovint) ni, col·lateralment, amb la Sagrada Família. Des de la seva casa natal als indrets que va freqüentar durant la seva infantesa i adolescència, es poden resseguir les passes del geni a través d’una ruta promoguda per l’Ajuntament de Reus per entendre l’univers de l’arquitecte. El seu llegat més íntim, a més, compta amb l’únic centre d’interpretació sobre la vida i l’obra de l’arquitecte, el Gaudí Centre, un homenatge en forma d’equipament que la ciutat va dedicar al seu fill més universal.
Gaudí, signe d’identitat d’aquesta terra i nom que forma part d’una idealització popular del que significa aquest indret per a qui hi viu (“com ho pensen els figuerencs de Salvador Dalí o els barcelonins de Joan Miró”, reflexiona una de les responsables del Gaudí Centre entre els pares dels nens participants en el taller), va deixar en herència més elements imaginats que materialitzats, tot i la seva copiosa obra.
Un d’ells va ser convertir la seva figura en el substrat de les seves obres, fent que tots dos elements hagin anat junts històricament. “Per tant, hem de crear la base perquè, quan s’acabi de construir la Sagrada Família, el punt d’inflexió que això suposi no encongeixi la representativitat que ha anat cultivant Antoni Gaudí; i, amb ella, la ciutat de Reus”, manifesta el pare d’un dels infants que dissenyen vitralls de paper. Si acaba sent beatificat per l’Església catòlica, el 25 de juny tindria el nom d’Antoni Gaudí al seu santoral.
