“La força de la cura. Dones, economia, tràfic de persones”. Amb aquest lema, l’Església celebra aquest dijous la desena Jornada Mundial d’Oració i Reflexió contra el Tràfic de Persones. L’objectiu és crear una major consciència del fenomen del tràfic de persones i reflexionar sobre la situació de violència i injustícia que afecta la vida de tantes persones al món, per la qual cosa s’intenten adoptar mesures concretes. María Francisca Sánchez és la directora del Departament de Tràfic de Persones de la Subcomissió Episcopal per a les Migracions i la Mobilitat Humana de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE).
Quins són els valors que, per a vostè, han de fonamentar la nostra acció perquè cap persona pugui deixar de ser dignificada per haver estat agredida o violentada?
El tràfic de persones és un greuge per a la dignitat de tot ésser humà. Per la nostra pròpia naturalesa, som dignes en essència. Des de la nostra concepció cristiana de la persona, la dignitat recobra més força, ja que se sustenta en la filiació divina; tots i cadascun de nosaltres som fills i filles de Déu, creats a imatge i semblança seva, persones úniques i irrepetibles, creada per amor. Per això, cada vida humana és molt valuosa, és preciosa. La dignitat sempre ha de ser respectada i defensada, i no violentada, ofesa o agredida. La persona és algú, no és res.
En la mesura que el tràfic de persones suposa la mercantilització que se’n pugui fer, la seva cosificació suposa un greuge per a la seva dignitat. L’amor també és clau per dignificar la persona; per sentir-se estimat; per sentir-se important per a algú, i per sentir-se comprès, ajudat i acompanyat.
Com creu que ha de ser la cultura de la trobada que ha de promoure l’Església, d’una banda, entre les persones que veuen el problema des de fora i, des de l’altra, els que pateixen el tràfic d’éssers?
La cultura de la trobada amb persones que pateixen o han patit el tràfic comença per estar molt atents al que passa al nostre voltant, caminar amb els ulls ben oberts per reconèixer la persona que es troba a la cuneta, tirada en el camí, com a la paràbola del bon samarità. Això implica ser capaços de reconèixer qui està ferit, apropar-nos als qui pateixen el menyspreu i la indiferència, oferir-los la nostra escolta i proximitat, posar al seu abast la possibilitat de curar-se, recuperar-se i sentir-se lliures.
Aquests processos són lents, requereixen el seu temps, paciència, perseverança i constància, però són claus perquè es doni una trobada profunda, real i transformadora entre les persones. Crear i promoure aquesta cultura de la trobada depèn de cadascun de nosaltres. Contínuament, estem sent constructors d’aquests espais de trobada perquè es converteixin en llocs on es visqui aquesta veritable cultura, sobretot amb els qui se senten marginats i exclosos de la societat, i que pateixen la indiferència dels qui passen de llarg.
La trobada que promou l’Església amb les persones que pateixen aquesta xacra busca la sanació i la recuperació de la persona, respondre a les seves necessitats acompanyant el seu procés amb entrega i tendresa, promovent la persona i facilitant-ne la reinserció social i laboral.
Com valora que el Papa s’hagi referit a aquest problema tan difícil de veure en societats avançades com una “nafra al cos de la humanitat contemporània”?
El papa Francesc és un gran coneixedor d’aquest problema del tràfic de persones. Aquesta manera de descriure’l em sembla molt encertada i, a més, s’ha convertit en una definició senzilla i clara, que recull un gran contingut i que ja s’utilitza a tot el món de manera habitual. Segons la Reial Acadèmia Espanyola (RAE), el concepte de nafra és un dany o un infortuni que causa pena i dolor. La humanitat contemporània està molt ferida per molts problemes que provoquen massa dolor i semblen interminables i, en aquest sentit, el tràfic de persones n’és un d’ells: és una ferida que afecta moltes persones a molts països del món, és un fenomen global que ens envolta a tots, però que es nodreix de persones que viuen situacions de gran vulnerabilitat, que són enganyades i atrapades per acabar sent explotades amb diverses finalitats.
És una ferida, una nafra que no para de créixer i que amb prou feines hem trobat remei per curar-la, ja que continua sagnant. Des de l’Església, treballem per visibilitzar aquesta realitat, conscienciar-nos de la seva gravetat i de la importància que té cada acció, cada pas i cada gest, per petit que sigui, perquè tots i totes, des d’on estem, podem contribuir a guarir aquesta ferida. També es fa un treball preventiu, als països d’origen i als de destinació, per contribuir així a evitar que més persones caiguin a les xarxes del tràfic i l’explotació.
Seli Thomas és el nom d’una de les monges que més resultats ha aconseguit al món en la lluita contra el tràfic de persones. A l’octubre, es va desplaçar des de Calcuta, on viu, fins a Londres per recollir un dels premis per a les germanes que treballen en contra del tràfic d’éssers humans, coneguts com a “Sisters Anti-Trafficking Awards” (SATA, per les sigles en anglès). Creu que el seu testimoniatge és un clar exemple que ens ajuda a caminar en aquesta direcció?
Per descomptat. És molt important el treball que les religioses realitzen als països més pobres, acompanyant les persones que són víctimes del tràfic i també conscienciant dels riscos a què es poden enfrontar les persones que viuen aquestes situacions de vulnerabilitat als països d’origen. Les congregacions religioses i les xarxes que es van formant a cada país es van enfortint en la lluita contra el tràfic i són referents en l’acompanyament a les víctimes.
El Lloc de la Dona, un centre d’atenció encapçalat per la congregació de les Germanes Oblates del Santíssim Redemptor, permet que totes les dones que es veuen abocades a viure del negoci de la prostitució puguin trobar un lloc d’acollida i deixin de tenir la sensació que el món se’ls atura. Coneix aquest cas?
Sí, el conec. Em sembla molt important que hi hagi espais i projectes on s’ofereixin possibilitats i alternatives a les dones que ho desitgin. La tasca que fan aquestes germanes és admirable i molt important perquè han ajudat moltes persones al llarg de més d’un segle. La seva fundadora va ser una dona que va superar barreres i, amb molt de coratge, va iniciar un projecte d’acompanyament a les dones en l’exercici de la prostitució que no tenien opcions. Aquest carisma segueix actualment i ha ajudat moltes dones en els seus processos.
L’organització Truckers Against Trafficking, als EUA, ha format 1,6 milions de conductors professionals per detectar possibles víctimes. Ja han contribuït a alliberar 1.300 persones. Què li sembla la idea?
Em sembla una idea interessant i original. El gran problema del tràfic és que és una realitat invisible, més aviat invisibilitzada, perquè és un negoci que mou molts diners. No es reconeix fàcilment i necessitem tenir eines per detectar o reconèixer els indicis. Formar persones que treballen en sectors específics per detectar és molt important per evitar que una persona pugui ser o continuar sent explotada.
Aquesta és una tasca de tots i totes: cadascun de nosaltres ens podem trobar en qualsevol moment amb una possible víctima. És més comú del que pensem, és una realitat més gran del que creiem i coneixem, de manera que la col·laboració ciutadana i la implicació de tots és important. Crec que iniciatives com aquesta haurien de ser més freqüents i nombroses.
