Encara no eren les cinc de la tarda d’aquest dissabte 25 de maig quan el papamòbil de Francesc posava les seves rodes damunt de la pista d’atletisme de l’estadi olímpic de Roma, ocupant gairebé tots els carrils destinats a les carreres d’alt rendiment. El seu, però, va ser un ritme pausat, que va permetre al pontífex saludar les 50.000 persones que s’hi van reunir, entre petites i grans, mentre feia tota la circumval·lació i es col·locava en un dels costats —amb ombra— de tot aquest escenari esportiu.
Començava així la primera edició de la Jornada Mundial dels Infants, convocada pel mateix Bergoglio a finals de l’any passat i nascuda amb la intenció de convertir-se en un esdeveniment bianual per consolidar la relació entre els més petits i la necessitat de crear un món més just i pacífic. Un món, a més, on el coneixement entre diferents cultures i condicions esdevingui un tret diferencial per mantenir ponts d’entesa i diàleg, com assegurava Cristina Sánchez, coordinadora d’un grup de seixanta pares i fills que s’hi van desplaçar des de Madrid, una de les diverses representacions d’Espanya.
I per davant del Papa, un cop assegut, hi van desfilar des de nens ucraïnesos fins a palestins, que buscaven en el líder de l’Església catòlica una resposta a l’angoixa d’haver nascut en terres de conflicte. “Només volem jugar, estudiar i ser lliures“, van expressar, commovent tots els assistents. Durant prop d’una hora, el Papa argentí va actuar com a mestre de cerimònies amb una desimboltura habitual en ell quan comparteix escena amb infants, i va escoltar amb atenció les seves preguntes i reclamacions.
“Els infants són els mestres del desig d’un món millor i fratern”
Molts dels infants que van pelegrinar fins a Roma, “alguns d’ells agafant un avió per primera vegada a les seves vides”, com reconeixia a peu de gespa Ibrahim Faltas, vicari de la Custòdia de Terra Santa, van manifestar-hi, en nom de tots els nens i nenes del món, el seu somni de ser una sola família. I entre afirmacions i respostes espontànies del Papa, alguns d’ells van formular preguntes de construcció senzilla, però de difícil resolució, com ara si la pau és sempre possible o si és realment factible estimar tothom.
A més, la “festa de l’esperança”, definida així per Enzo Fortunato, director de comunicació de la basílica de Sant Pere i coordinador de la jornada, va reiterar que nens i nenes són rellevants per a l’esdevenir mundial. “Ells són els mestres del desig d’un món millor i més fratern”, va reconèixer el sacerdot franciscà. Uns mestres, però, que van ser, a Roma, alumnes per un dia d’un sol professor, el papa Francesc, que en més d’una ocasió va rebre una consideració unànime més íntima i especial: la d’avi de tots els infants del món.
