La Sala Pere Tarrés del Seminari Conciliar de Barcelona ha acollit aquest dimarts la presentació de la primera edició del Premi Antoni M. Oriol, en memòria d’aquest prevere i teòleg que va ser considerat la màxima autoritat a Catalunya en matèria de Doctrina Social de l’Església. En l’acte han comparegut Pedro Júdez i Concepció Huerta, president i secretària, respectivament, de la Fundació Albert Bonet, del patronat de la qual Antoni M. Oriol (Camagüey, Cuba, 1928 – Barcelona, 2014) va ser secretari.
“Antoni M. Oriol va posar la Doctrina Social de l’Església, durant els seus últims anys, al servei dels drets dels pobles, les comunitats i les nacions”, ha destacat Júdez a l’inici de la seva intervenció.
El guardó ha sigut creat per reconèixer, dins el territori de Catalunya i dels Països Catalans, bé sigui una obra recent d’anàlisi o reflexió rellevant sobre la DSE, o entitats que la difonguin per la vida docent (impartint-la o formant els seus membres), o bé, entitats de tota mena, en les quals la seva activitat s’orienti amb els principis de la DSE.
Un altre motiu pel qual s’ha volgut crear aquest reconeixement és el de “recuperar” el nom d’aquest capellà incardinat a la diòcesi de Vic el 1954 i professor de teologia moral social a la Facultat de Teologia de Catalunya (1970-2004).
“A través de la seva referència, es poden treure de l’armari grans obres d’aquest autor, com ara Nació i Magisteri pontifici (Proa, 2007)”, ha afegit el president de la Fundació Bonet. “Aquest llibre —ha continuat— és un gran dipositari, amb textos traduïts en català i amb comentaris, de tot el que han dit els pontífexs de l’Església catòlica, des de Pius XI fins a Sant Joan Pau II”.
“Hem vist molts pronunciaments pastorals sobre aquesta qüestió, però poca gent que agafa aquesta doctrina de la mà“, ha remarcat Júdez referint-se a la intenció primordial de promoure actituds com la d’Oriol Tataret a partir d’aquest premi.
Un guardó que en aquesta primera edició no té cap dotació econòmica, sinó una escultura que representa una esfera terràqüia feta amb fusta de faig i d’acer per l’escultor Josep Maria Camí i el dissenyador Jordi Esteve, i on figuren les inicials d’encícliques i altres documents del magisteri de l’Església referits a la DSE.
Durant l’octubre de 2024 s’anunciarà el nom de l’obra o entitat guanyadora, així com el lloc on el jurat d’aquest certamen farà entrega del premi el 7 de novembre, coincidint amb la data de naixement d’Antoni M. Oriol.
La petjada en el Vaticà II i en el Concili Provincial Tarraconense
Després de llicenciar-se en Filosofia i Teologia a Roma “obtenint notes molt altes”, com ha destacat Concepció Huerta, Oriol Tataret va protagonitzar una etapa de servei “molt fecunda” en l’Acció Catòlica de la diòcesi vigatana, fet que el va portar a establir contacte amb altres territoris diocesans d’Espanya.
La seva activitat va tenir incidència, també, a Veneçuela (1963-1966), on alguns bisbes li van proposar la idea de participar com a pèrit en el Concili Vaticà II. “En alguns dels documents del Vaticà II hi va haver una petita o gran petjada del seu assessorament”, ha reblat Huerta, com ara el decret que es titula Apostolicam actuositatem (1965). “Va ser un aspecte que sempre va agrair molt”, ha manifestat la secretària de la Fundació Albert Bonet.
Considerat també com un gran coneixedor de la Sagrada Escriptura, “Antoni M. Oriol era capaç de recitar en grec o en llatí qualsevol text del Nou Testament”, ha destacat Huerta per referir-se a “un home amb grans inquietuds intel·lectuals, des de cosmològiques fins a filosòfiques, passant per les poètiques”.
D’altra banda, aquest sacerdot i teòleg moralista va ser divulgador del document Arrels Cristianes de Catalunya, publicat per la Conferència Episcopal Tarraconense el 1985, i va formar part de la celebració del Concili Provincial Tarraconense del 1995 com a relator del seu tercer capítol.
