Un reconeixement a la capacitat pacient de tots els qui arrisquen temps i esforç en activitats de recerca, artístiques i literàries. Així ha definit el l’abat de Montserrat, el P. Manel Gasch, els Premis Crítica Serra d’Or, que enguany han arribat a la seva 58a edició en una cerimònia celebrada a l’Espai Endesa de Barcelona amb la presència del P. Abat Manel Gasch, la presidenta del Parlament de Catalunya, Anna Erra; la consellera de Cultura, Natàlia Garriga; de Núria Mañé, directora de les Publicacions de l’Abadia de Montserrat; el cap del consell de redacció de la revista Serra d’Or, Joaquim Noguero.
En el camp de Literatura i Assaig, l’obra Triomfador (Males Herbes), de Joan Jordi Miralles, ha sigut guardonada amb el Premi Crítica Serra d’Or de Novel·la 2024; La llum mirada (Perifèric), de Vicenç Llorca, ha rebut el guardó en la modalitat de Poesia; Fèlix Fanés, amb La cinta vermella (Ensiola), en la d’Assaig. Pel que fa a l’apartat de Còmic, els guardonats han sigut Jordi Carrión (guió) i Sagar (dibuix), que s’han endut el premi per El museu (Norma Editorial); el reconeixement en modalitat de Traducció ha sigut per a Lola Badia, per La mort del rei Artús (Cal Carré).
Pel que fa al camp de la Recerca, els premiats han sigut Joaquim Albareda Salvadó, reconegut en la modalitat d’Humanitats per Vençuda però no submisa: la Catalunya del segle XVIII (Edicions 62). En Ciències, el reconeixement ha sigut per a Jordi Ruiz Olmo i David Camps, per Grans mamífers de Catalunya i Andorra. Distribució, biologia, ecologia i conservació (Lynx). Finalment, Andrew Dowling ha rebut el premi de Catalanística per a Catalonia: A New History (Routledge).
Dins l’apartat d’Arts Escèniques, l’obra Celebration. Un ball parlat, de Montse Colomé i Pujol, ha estat guardonada amb el premi a l’espectacle de dansa. Tot el que passarà a partir d’ara, dirigit per Glòria Balañà, s’ha endut el premi al millor espectacle. En trajectòria, el guardó ha sigut per a Nao Albet i Marcel Borràs. I el reconeixement a la millor aportació teòrica ha sigut lliurat al I Simposi Internacional Dramaturgues catalanes del segle XXI: creació, traducció i crítica, organitzat per Gemma Pellissa i Adriana Nicolau.
En Literatura Infantil i Juvenil, el premi en la modalitat infantil ha estat per a La lletra que tot ho canvia (Meraki), de Ramon Besora i Albert Asensio. En juvenil, Àngel Burgas i Ignasi Blanch han estat guardonats per a Els contes de Lesbos (Bambú). En modalitat de coneixement, el guardó ha anat a Una ciutat a Mart (Joventut), de Sheddad Kaid-Salah Ferrón, Guillem Anglada-Escudé, Miquel Sureda Anfres i Eduard Altarriba. Finalment, el premi en còmic ha sigut per a Llibre de les bèsties de Ramon Llull (Bang), amb adaptació i dibuix de Pep Brocal.
Tres virtuts monàstiques benedictines
Durant la seva intervenció en l’acte, el P. Abat de Montserrat, Manel Gasch, ha subratllat tres virtuts monàstiques i benedictines que afavoreixen l’activitat i la creativitat cultural, i que compleix PAMSA, empresa editora de la revista Serra d’Or: “La primera –ha dit- és l’amor a les lletres; en el nostre monestir hem promogut i mantingut una editorial”.
Com a segona virtut ha mencionat la paciència i perseverança. “Això ho aplicaria institucionalment a la constància a mantenir una revista cultural com Serra d’Or, veritable cronista de la cultura catalana de més de mig segle, i a continuar atorgant els Premis com el Premi Crítica Serra d’Or”, ha argumentat Gasch.
L’altra virtut monàstica assenyalada pel P. Abat Manel Gasch ha sigut l’estabilitat: “Estabilitat en el cor de la nostra terra, de la nostra cultura, de la nostra llengua, per la qual no ens atorguem cap mèrit, sinó el d’haver intentat comprendre els temps i les necessitats i de continuar-ho fent, en una editorial i revista al servei exclusiu, com deia el P. Josep Massot, de la llengua i cultura catalanes, vetllant-ne sempre la correcció i l’excel·lència”, ha conclòs.
“Un espai de pluralitat i de convivència”
El cap del consell de redacció de Serra d’Or, Joaquim Noguero, ha definit la revista com “un espai de pluralitat, de convivència d’idees contràries i fins i tot incompatibles, convidades a parlar, a debatre, a discutir només en el sentit més humanista del terme”. “Serra d’Or és una eina de jerarquització, de guany d’autoritat, de credibilitat, de legitimitat d’un punt de vista, contra l’autoritarisme del perquè sí tan dur dels fets”, ha dit.
Noguero també ha fet referència a la cultura d’elit que durant anys s’ha vinculat a la revista i que ha de continuar vinculant, i que vol dir “sentir-nos prou compromesos amb la tradició i amb el present per a establir-hi punts de contacte i llegir-ho tot amb aquest esperit; cultura d’elit vol dir fer cultura amb memòria i amb nervi, i no té res a veure amb l’elitisme, si fem –com volem fer– per explicar-la bé i per compartir-la amb tothom”.
Les obres premiades corresponen a les més destacades de les publicades l’any 2023, i sense que s’hagin presentat a concurs. Els Premis Crítica Serra d’Or no tenen dotació econòmica i consisteixen essencialment en la proclamació del veredicte i en el lliurament d’una serreta d’or, de solapa, que representa la distinció que atorga la revista Serra d’Or.
