“Tu ja no vols esclaus, vols que siguem fills teus“, canta, en les tornades de la penúltima de les onze cançons del disc titulat Emmaús, la Míriam Padrell, la veu que conforma, amb la companyia de tres persones més, el grup de música cristiana Reina de la Pau Musics, que també rep el nom de Praiselord (una fusió sintàctica que ve a dir, en català, “lloar al Senyor“).
La Míriam, que va ser una de les intèrprets de la versió catalana de l’himne de la Jornada Mundial de la Joventut del pròxim mes d’agost, és acompanyada en aquesta aventura musical que s’està coent a foc lent a l’arxidiòcesi de Tarragona, per la seva mare, la professora de música Isabel Pérez (Alemanya, 1964), i per mossèn Damià Tarragó (Sarral, Tarragona, 1972), un advocat penalista que va ser ordenat prevere el febrer passat, així com pel jove violinista, també tarragoní, Sergi Planas.
Per bé que els dos mil exemplars de l’àlbum mantenen encara l’escalfor de la discogràfica després de finalitzar-ne la producció fa tan sols uns dies, el disc ja es troba a la venda a la Llibreria de l’Arquebisbat de Tarragona, a la Llibreria Catòlica de Reus i, ben aviat, a través d’internet, “el gran aparador de la música“, coincideixen a assenyalar tots quatre.
Què els diu el nom de Medjugorje?
Damià Tarragó: Ens ho diu tot, aquest nom! És un poble de la regió d’Hercegovina, a prop de la frontera entre Bòsnia i Hercegovina i Croàcia, la particularitat del qual és que, el 1981, en haver-se presenciat una aparició de Maria de Natzaret, es va convertir en un popular centre de peregrinació catòlic i en l’origen de la nostra decisió d’endinsar-nos en aquest projecte musical.
Arran d’una altra aparició?
Isabel Pérez: No, no. Ja cantàvem i fèiem música per separat anteriorment, però, en coincidir-hi tots, a Medjugorje, vam rebre una crida interna que calia fer una passa compartida i que havíem de crear un grup musical. ¡I així va ser!
D.T.: Afegeixo a les paraules de la Isabel que allà és on se celebra, des de 1990, el Festival de la Joventut Mladifest, un autèntic referent espiritual per a tots els joves cristians del món i, per a nosaltres, la descoberta de l’embrió del nostre primer disc, Emmaús: vam conèixer un estil de música cristiana diferent, és a dir, curós, respectuós amb la litúrgia i, sobretot, capaç d’atrapar l’atenció del públic jove i adolescent. I, des d’aleshores, hem anat versionant moltes de les cançons que hem conegut al festival i fent-ne de pròpies.
Per tant, passeu de formar part d’un grup de pregària a “oferir concerts” per tota Catalunya.
I.P.: Es pot dir així, sí, tot i que no siguin ben bé concerts, sinó moments de pregària oferts a través de la música. I, així les coses, ja hem estat a ciutats com ara Lleida, Barcelona, Tortosa, Reus, Tarragona…
D.T.: Però de moment no hem omplert estadis de futbol [riu].
Això és el que passa als Estats Units amb la música de pregària. És així?
D.T.: Sí. Fixi’s en Matt Maher: quan el Papa Benet XVI va visitar els Estats Units, el 2008, va dirigir la lloança musical davant de milers i milers de feligresos en una trobada de joventuts cristianes a Nova York. Allà, els defensors del protestantisme —els quals se separen, com se sap, de l’Església catòlica— aposten des de fa temps per un so musical, fet des de l’evangelització, que estigui a l’altura dels nous temps; i, sense adonar-nos-en gaire, han acabat sent també els nostres referents, ja que perseguim finalitats similars.
Coneixen algun cas similar al seu?
I.P.: Sí, n’hi ha diversos, com ara Cor Nou, a Cardedeu (Barcelona); Canta la Teva Fe, a Tarragona; Hakuna Group Music, a Madrid… Cada vegada n’hi haurà més, ¡n’estic segura! La música cristiana no representa un estil de música tancat i barrat en què ens hàgim de limitar a respectar uns determinats patrons, ja que el més important és el missatge que en plantegen les lletres. Després podràs anar-te’n més cap al pop o cap al rock and roll i tenir-ne una certa similitud, però sense deixar de fer música de pregària en cap moment.
D.T.: L’objectiu més gran que ens podríem proposar avui dia seria omplir el Palau Sant Jordi de Barcelona amb tot de grups de música cristiana que apropessin la paraula de Déu a centenars de cristians. Com? a través de la pregària musicada. De moment, però, abans que això pugui ser una realitat tangible, nosaltres tenim la intenció d’enregistrar un videoclip en espais com ara el barri del Raval de Barcelona, un santuari de Burgos… i d’aproximar-nos a molts més públics a través de les xarxes socials.
