Que l’aigua és un bé diví que ha mogut societats durant tota la història de la humanitat és quelcom que tenim ben assumit. Sobretot en episodis de sequera, extrema o amb símptomes de ser-ho, com els que comencen a afectar bona part del territori català tot just deixat enrere un dels hiverns més càlids i secs dels últims anys. Convé que plogui.
Davant d’aquesta situació, diversos sectors de l’Església catalana no han dubtat a posar el seu gra de sorra per trobar-hi un remei, el qual recorda a les demandes populars que, en temps immemorials, fins i tot, apareixien en obres com les del dramaturg Joan Puig i Ferreter. Es tracta de pregar a alguna divinitat nostrada perquè faci ploure d’una vegada per totes, o que, com a mínim, tracti de pal·liar un greuge climàtic que sembla no tenir aturador.
Per això, el pròxim diumenge el bisbe de Solsona, monsenyor Francesc Conesa, presidirà una rogatòria a la Mare de Déu dels Torrents del petit municipi de l’Espunyola, a la comarca del Berguedà, per contribuir en la causa. Una actuació que no s’espera que sigui l’única que remi en aquesta direcció.
Històricament, a tall d’exemple, els feligresos de Manresa han celebrat també cerimònies d’aquest tipus, i tampoc ha estat un cas estrany en poblacions com ara Cardona o Saldes, a la vall del Pedraforca. A pesar d’aquestes dades històriques que s’han pogut conèixer fàcilment a través de múltiples fonts eclesiàstiques, tal com ha pogut passar en molts altres municipis, es desconeixen les dades climatològiques posteriors a les pregàries i si, conseqüentment, algunes d’aquestes demandes van obtenir els efectes esperats.
