El diàleg interreligiós travessa una crisi profunda a Terra Santa i les iniciatives pastorals de la comunitat cristiana s’han de replantejar de cap i de nou en un context ple de tanta desconfiança, de malentesos i d’un odi generalitzat que mai no s’havia vist.
Són les conclusions del cardenal Pierbattista Pizzaballa, patriarca llatí de Jerusalem, un any després d’aquell fatídic 7 d’octubre en què els atemptats de Hamàs en territori israelià van propiciar la invasió militar de Gaza i la propagació del conflicte al Líban i altres territoris del Pròxim Orient com el Iemen, Síria i l’Iran.
“Ha sigut un any terrible”, afirma el purpurat en una entrevista als mitjans vaticans amb motiu d’aquesta commemoració, per la qual el papa Francesc i totes les Esglésies del món han convocat aquest dilluns una jornada de pregària i de penitència per mantenir, com diu Pizzaballa, “els nostres cors lliures de tota mena de por i desig d’ira. I per portar Déu amb la pregària el nostre desig de pau per a tota la humanitat”.
En l’extensa entrevista, el patriarca llatí de Jerusalem, que va arribar a Terra Santa precisament un 7 d’octubre de 1990, explica que abans dels atemptats de Hamàs la comunitat cristiana vivia amb compromís les seves activitats pastorals, el diàleg interreligiós seguia el seu curs ordinari, enfortit pels viatges del papa Francesc i l’encíclica Fratelli tutti. “Però ara —subratlla— tot això sembla paper mullat i la qüestió palestina ha ressorgit, però en termes dramàtics, cosa que en dificulta encara més la resolució.
Per a Pizzaballa, el panorama polític del Pròxim Orient abans d’octubre de 2023 era també completament diferent de l’actual. “En 2023, el conflicte palestino-israelià, encara que latent, semblava haver entrat en una rutina no especialment alarmant, fins al punt de no ser una prioritat a les agendes de la diplomàcia internacional”, relata el patriarca que insta a “tornar a parlar del futur, però tenint en compte que les ferides que està deixant aquest conflicte són nombroses i lacerants”.
Una estratègia política, no militar
Mentrestant, el cardenal reconeix que el conflicte ha pres altres camins i ja no se centra només a Gaza. “Em costa de creure que hi pugui haver una expansió més gran del conflicte, una veritable guerra regional. Encara que el risc hi és. Més aviat veig un altre perill, que és una falta total d’estratègia de sortida. Totes les guerres han de tenir una conclusió política, no militar”, adverteix Pizzaballa, tot lamentant que “només es parla d’estratègia militar i no pas de política”.
Pizzaballa afirma també que tots els actors implicats s’haurien de començar-se a plantejar com seran Gaza i el Líban després d’aquest episodi “Crec que aquestes són les preguntes que cal fer —subratlla— Preguntes que també s’hauria de fer la comunitat internacional, per ajudar a trobar solucions. Si no, tot el que queda és una genèrica persuasió moral a la pacificació, majoritàriament desoïda”.
Preguntat pel paper de l’Església enmig del conflicte, el patriarca llatí de Jerusalem, que ha sigut l’únic líder religiós que ha entrat a Gaza en els darrers dotze mesos, té clar que el seu lloc és sempre al costat dels qui pateixen. “L’Església no pot ser neutral”, diu. “No puc dir als meus feligresos de Gaza, que estan sota les bombes, ‘som neutrals’. Però si és veritat que l’Església no pot ser neutral, també és veritat que no podem formar part de la confrontació. Això seria no només erroni sinó insensat en un context en què en setanta-sis anys de guerra les culpes dels uns i dels altres no es compensen sinó que se sumen”, conclou el purpurat.
