“Com sortir del fang d’aquesta guerra, d’aquest horrible pantà en el qual com més hi entrem, més difícil sembla sortir?”. Aquesta és la crucial pregunta que va llançar el cardenal Pierbattista Pizzaballa, patriarca llatí de Jerusalem, el passat dilluns en el marc de la inauguració del curs acadèmic de la Universitat Catòlica, en el Policlínic Gemelli de Roma.
En un discurs que els mitjans vaticans van qualificar de “lúcid i commovedor”, el purpurat va reflexionar sobre una “pau” que a hores d’ara, enmig del conflicte sagnant que es viu a Terra Santa, sembla una paraula “llunyana, buida de contingut si no un objecte d’instrumentalizació sense fi”.
“El temps necessari per curar-se serà obligatòriament llarg i necessitarà camins complexos”, va reconèixer Pizzaballa, conscient de la dificultat d’arribar a qualsevol escenari de pau en un conflicte que, només des del passat 7 d’octubre ha costat la vida a uns 1.200 israelians i més de 23.000 palestins, la majoria d’ells a Gaza, enclavament que des de fa més de 100 dies viu sotmès a bombardejos massius per part de l’exèrcit d’Israel que no donen treva a una població cada cop més exhausta.
“En el conflicte israelianopalestí cada un es veu així mateix com a víctima, l’única víctima, d’aquesta guerra atroç”, va reconèixer el patriarca llatí de Jerusalem. “En cada un dels bàndols enfrontats, la gent vol i exigeix empatia per la seva pròpia situació, i sovint percep en l’expressió de sentiments de comprensió cap als altres que no són ells mateixos, una traïció o almenys una falta d’escolta del seu patiment. Una situació feridora, en tots els sentits”, va lamentar Pizzaballa.
Un discurs sobre Déu que impulsi la trobada
En aquest context d’extrema complexitat, segons el cardenal, cal fer tot el possible per invertir en el desenvolupament, donar suport al pensament positiu, evitar la manipulació religiosa i promoure un discurs sobre Déu que s’obri a la vida i a la trobada. “Reciprocitat i reconciliació, aquestes són les directrius en les quals cal perseverar per Terra Santa, tenint en compte que les ferides no es poden ignorar amb una pau que sigui únicament ‘absència de guerra'”, va afirmar.
Per a Pizzaballa, en aquest conflicte tan delicat i llarg —es remunta a l’any 1948, quan l’ONU va crear l’Estat d’Israel a Palestina— no només cal dir el que es pensa sinó també pensar el que es diu i tenir consciència que les paraules tenen un pes decisiu. En aquest sentit, el purpurat va remarcar que aquells que ostenten una responsabilitat pública “tenen el deure de guiar a les seves respectives comunitats amb un llenguatge apropiat que limiti la deriva d’odi i desconfiança que sovint corre desenfrenada en els mitjans de comunicació”. Així, el cardenal va insistir en la necessitat de “preservar el sentit d’humanitat”, especialment en l’ús de les xarxes socials, ja que el llenguatge “violent, agressiu, ple d’odi i menyspreu, de rebuig i exclusió” té una gran responsabilitat “en aquesta i de massa altres guerres”.
Comunitats reconciliades i hospitalàries
Un altre aspecte a què va fer referència el discurs de Pizzaballa van ser les relacions interreligioses a Terra Santa. En relació amb el paper dels diferents credos i religions, el cardenal va lamentar que “excepte comptades excepcions, en els darrers mesos no s’han sentit discursos, reflexions, oracions, per part dels líders religiosos, com tampoc de cap líder polític o social”.
Així, el cardenal va confessar que a Terra Santa cadascun s’expressa exclusivament dins de la perspectiva de la seva pròpia comunitat. I si bé, malgrat tot, segons el cardenal, les relaciones interreligioses semblaven consolidades, ara semblen haver estat bandejades per un “perillós sentiment de desconfiança”. “Cadascun se sent traït per l’altre, no comprès, no defensat, no secundat”, va dir el purpurat, màxim responsable d’una comunitat cristiana que compta amb 45.000 fidels a Cisjordània, 10.000 a Jerusalem Est i 1.000 a Gaza.
“La pau que és possible”
En un context marcat pels traumes i els contrastos, Pizzaballa va reivindicar l’Església com un “lloc i experiència de la pau que és possible”. “Si tenim poques oportunitats d’asseure’ns a les taules internacionals, tenim, no obstant això, el deure de construir comunitats reconciliades i hospitalàries, obertes i disponibles a la trobada, autèntics espais de fraternitat compartida i de diàleg sincer”, va manifestar el purpurat, abans d’assenyalar la necessitat d’apostar per un ecumenisme de “suport mutu” i de “sofriment compartit”.
En aquest punt, va concloure assegurant que l’Església no pot reduir-se a un “agent polític “i exposar-se així una fàcil instrumentalització. “L’Església no pot callar davant la injustícia ni tancar-se en l’angelicalisme o desentendre’s”, va dir el cardenal, que no es va poder estar d’expressar el malestar que ha experimentat per haver estat “disputat” per una part i l’altra d’aquest conflicte. “Prendre posició no pot significar convertir-se en part d’un enfrontament, sinó que ha de traduir-se sempre en paraules i accions a favor dels que sofreixen i no en condemnes contra ningú”, va concloure Pizzaballa.
