La publicació del llibre El papa en guerra (Ático de los Libros, 2024), de l’historiador David I. Kertzer, ha tornat a posar en el centre del debat el paper de Pius XII durant la Segona Guerra Mundial. Segons Kertzer, “el papa Pacelli va prioritzar la protecció de l’Església com a institució per sobre de la defensa activa dels valors cristians davant les atrocitats nazis, un fet que ha alimentat una polèmica que perdura des de fa dècades”, declara el nord-americà en una entrevista recent a La Vanguardia.
Kertzer, un dels investigadors més destacats en la història del Vaticà contemporani, apunta que Pius XII coneixia els crims del nazisme, inclòs l’Holocaust, però va optar per no denunciar-los públicament. Aquesta actitud respondria a l’estratègia “de mantenir bones relacions amb el règim alemany per protegir els interessos de l’Església, en un moment en què semblava possible que els règims totalitaris acabessin dominant Europa”.
L’historiador destaca que aquesta postura no s’hauria de confondre amb una simpatia cap a Hitler, sinó amb un càlcul estratègic per evitar represàlies contra l‘’‘Església. Tot i això, la manca de condemna pública no només el distancia dels valors cristians, sinó que contrasta amb l’acció d’altres figures religioses, com el clergat alemany, que va aconseguir aturar els programes d’eutanàsia nazis gràcies a la seva protesta.
El llibre també exposa la diferència d’enfocament entre Pacelli i el seu successor. Mentre que Pius XI va criticar obertament Mussolini i Hitler, Pius XII va adoptar una línia més discreta i diplomàtica, fins al punt d’ordenar que el diari vaticà L’Osservatore Romano deixés de publicar articles crítics amb el règim nazi. Aquesta moderació responia, segons l’autor, “a la por que una postura més ferma pogués agreujar la situació”.
Les converses entre el Papa i el Führer
Una de les revelacions més impactants del llibre és la troballa de transcripcions de converses secretes entre Pius XII i Hitler, mantingudes poc després de l’elecció del pontífex. Aquest descobriment, ocult durant més de vuit dècades, obre ara nous interrogants sobre el grau de col·laboració entre el Vaticà i el Tercer Reich.
Els defensors de Pius XII argumenten que el seu silenci tenia l’objectiu d’evitar represàlies més greus i protegir vides. Però Kertzer qüestiona aquesta justificació, afirmant que “el silenci no va evitar els crims nazis i, en canvi, va reforçar la percepció que l’Església prioritzava els seus interessos institucionals per sobre dels drets humans”.
L’antisemitisme cristià històric també juga un paper central en l’anàlisi de Kertzer. Segons l’autor, “aquest rerefons cultural va contribuir a l’hostilitat cap als jueus a Europa, facilitant l’Holocaust”. Encara que l’Església mai va aprovar explícitament l’assassinat de jueus, durant segles va promoure idees que van alimentar la discriminació.
Finalment, l’autor conclou que la “guerra de Pius”, com s’anomena la controvèrsia al voltant del seu pontificat, “difícilment arribarà a un consens total”. Malgrat això, les investigacions recents i l’obertura dels arxius vaticans han permès fer llum sobre un capítol complex de la història de l’Església, qüestionant la narrativa oficial i obrint la porta a una comprensió més matisada del llegat de Pius XII.
