Els primers frares dominics que van arribar al Brasil ho van fer el 1881, i eren francesos. La seva missió era evangelitzar les tribus indígenes, com van fer durant el segle XX uns altres d’Itàlia i de Malta. El 1999, els dominics que en aquell moment ja estaven repartits per l’extens territori brasiler es van unir en una sola província, que va rebre el nom de Bartolomé de Las Casas —nom, també, del primer bisbe que va denunciar la crueltat de les colonitzacions espanyoles. I nom, també, “del primer decolonitzador de la nostra història”, com argumentava des de Tarragona, el passat dilluns, el dominic José Fernandes (São Paulo, 1955), amb motiu de la primera de les conferències que impartirà aquesta setmana a Catalunya.
En un acte organitzat per l’Institut Superior de Ciències Religioses Sant Fructuós, pel Comité de Sildaritat Òscar Romero de Tarragona i Reus i per la Fundació Pere Casaldàliga, l’exprior prior provincial dels frares dominics brasilers no va trigar gaire a trobar les paraules més adequades en el seu particular ús del portunyol per definir la paraula més utilitzada en el seu discurs: “La decolonització és un fet necessari perquè els pobles colonitzats de manera imperialista recuperin i mantinguin la seva essència, alterada durant dècades i, fins i tot, segles”. Fernandes justificava la seva afirmació des d’una òptica que va instaurar De Las Casas i que, en el transcurs de la història, han defensat homes com el bisbe i missioner claretià, Pere Casaldàliga: “Les societats colonitzades estan despertant després d’un llarg somni”, deia.
“La decolonització és, per tant, un procés polític, pedagògic i sociocultural —continuava el frare— que té els ulls posats en l’existència d’un món on se sàpiga conviure millor amb els que no són com nosaltres”. En aquest altre costat de la balança —conformat per instruments que, com indicava el ponent, també han estat colonitzadors anteriorment— hi ha la religió: “El món religiós, principalment el catòlic, té molt a dir a través de la inculturació, per bé que arrossega, com sabem, un pecat històric notable, sobretot des que la creu va arribar a molts punts del mapa al costat de l’espasa“, reconeixia el frare.
Amb l’exemple de Casaldàliga ben present, el també coordinador de l’Agenda Llatinoamericana al seu país observava com la possibilitat de fer passos endavant en aquesta “missió de les societats del segle XXI” se sustenta en tres grans aspectes, és a dir, “en el fet d’insertar-se en la realitat de cada poble, en el de fer crítica política al costat de la gent i en el d’oferir una convivència des de la tendresa”. La lectura de l’encíclica Fratelli Tutti, per al dominic, és el primer exercici per assolir aquesta nova realitat.
