El passat dijous 19 de desembre el bisbat d’Urgell va acomiadar al sacerdot Jusèp Amiell amb una missa exequial a l’església parroquial de Sant Miquel de Vielha, on es van aplegar desenes de fidels per retre l’últim adeu a aquest prevere conegut per la seva defensa de la llengua i la cultura aranesa. La cerimònia, amb presència d’autoritats del Conselh Generau d’Aran i de la Generalitat de Catalunya, va estar presidida per l’arquebisbe d’Urgell, Joan-Enric Vives, i va ser concelebrada per un gran nombre de fidels de la diòcesi. Entre ells, l’arxipreste de la Val d’Aran, Pere Balagué, que després de la cerimònia va repassar amb Flama el llegat del capellà, que morí el 17 de desembre a l’Hospital de Vielha, a 94 anys.
Què és el que creu que es recordarà més del seu tarannà?
Jusèp va ser un gran cristià, un sacerdot fidel, un treballador incansable en bé de l’Evangeli i de l’Església, un treballador per la cultura i singularitat aranesa. Tot i el seu posat seriós, tenia un esperit i ànima d’infant, amb caràcter dolç i tendre, delicat sempre en el tracte personal, que no obria la boca si les seves paraules podien ofendre. Persona molt espiritual, però amb una espiritualitat encarnada en la vida i en l’esdevenir quotidià. Auster en l’estil de viure: feia servir l’estrictament necessari per al dia a dia i era generós en l’administració dels seus béns.
Com el definiria com a capellà?
Va ser un bon germà dels seus germans sacerdots i un estret col·laborador amb els diferents bisbes que va tenir al llarg de la seva vida. Jusèp estimava profundament la família diocesana igual com s’estima la llar familiar, acompanyant-los en tot moment, oferint sempre el seu suport. Va viure entregat a la missió, a la qual fou cridat per Déu, d’animar la fe del poble amb la celebració dels sagraments i predicació de la Paraula, preparant sempre en gran cura la celebració de l’Eucaristia i les homilies, de gran contingut sempre, tant per a un petit grup com un de gran.
Jusèp Amiell va anar també un defensor actiu del patrimoni cultural i religiós de la Vall d’Aran. Com va impactar el seu treball en l’àmbit religiós i cultural de la comunitat local?
Al llarg dels anys de jubilació traduí el Nou Testament i els Salms del català a l’aranès, amb el Missal i Leccionaris dels tres cicles A, B i C, amb els Comuns de Sants i festes singulars de la Vall d’Aran. Últimament, va traduir a l’aranès tot l’Antic Testament en forma digital. Mentre exercia de capellà a la Vall d’Aran, en col·laboració amb el Conselh Generau i Ajuntaments, portà a terme un gran treball de restauració i conservació del patrimoni religiós. Fou el promotor de l’edificació del Santuari de Mijaran, al costat de les runes de l’antic santuari.
Ha estat un gran promotor de la cultura i llengua aranesa, un dels fundadors del Museu Etnogràfic de la Vall, també gran col·laborador de la revista Terra Aranesa amb els seus treballs d’investigació històrica i de tradicions araneses. Especialista en el llegat de la vida i obra del prevere i poeta Jusèp Condó. Tot aquest llegat ha estat premiat amb la concessió de la Medalla d’or del Conselh Generau d’Aran l’any 2010 i la Medalla de sant Jordi de la Generalitat de Catalunya l’any 2012.
Com resumiria la seva vida, dedicada íntegrament al servei d’aquesta diòcesi?
Resumiria la seva vida en aquestes breus paraules: persona senzilla i humil, servent fidel i prudent del Senyor, atent al bé de les persones, amant de l’Església diocesana i de la família, un promotor i animador de la cultura i llengua araneses. Un gran prohom de la Vall d’Aran.
