Un grup de 27 persones d’arreu de Catalunya van tenir ocasió de participar del 18 al 25 de març de 2025 en un pelegrinatge espiritual i cultural a Armènia organitzat per la parròquia de Santa Maria i Sant Nicolau de Calella. L’experiència va oferir als participants la possibilitat de descobrir la terra on, segons antigues tradicions llegendàries, Noè hauria desembarcat de l’Arca en acabar el diluvi, i on els apòstols Judes Tadeu i Bartomeu portaren la relíquia de la Santa Llança, que hauria travessat el cor de Jesús al Gòlgota.
“Van ser sis dies d’immersió plena en la història i en el present del poble armeni, de la seva terra i de la seva Església apostòlica, que ha jugat un paper cabdal en la preservació i en la transmissió de la seva cultura, la seva llengua i la seva identitat diferenciada al llarg dels darrers mil set-cents anys”, descriu Cinto Busquet, rector de la parròquia de Calella.
El poble armeni fou el primer que adoptà el cristianisme com a religió oficial l’any 301, uns anys abans que l’emperador Constantí decretés la llibertat de culte a l’Imperi Romà. Per a Cinto Busquet, es tracta d’un “poble resilient que ha sabut sobreposar-se a la tragèdia del genocidi d’un milió i mig dels seus fills en terra actualment turca, ara fa un segle”. “Ara és un petit país que veu amenaçada de facto la seva independència pel nou imperialisme rus del tsarisme excomunista”, destaca el capellà.
Una experiència plena de contrastos
Una de les participants de l’activitat va ser Montserrat Agell, veïna de Girona, que s’hi va apuntar atreta per la curiositat. “Feia temps que desitjava fer un pelegrinatge dels que s’organitzen des de la parròquia de Calella i, després de comentar-ho amb un grup d’amics de l’Hospitalitat Mare de Déu de Lurdes del Bisbat de Girona, ens hi vàrem apuntar 9 persones”, detalla.
Segons Agell, el viatge no només va permetre al grup “un país històric ple de contrastos” sinó que també va propiciar “l’agermanament” entre tots els membres. “Amb vuit dies n’hem tingut prou per conèixer-nos i estimar-nos”, apunta la gironina, qui també destaca com les “pregàries i cants escollits adequadament” per Cinto Busquet van enriquir l’experiència amb moments “plens d’emotivitat”.
Una altra de les participants va ser Domnina Rodríguez, veïna de Blanes i presidenta coordinadora de Vida Creixent de la diòcesi de Girona, que va quedar “gratament sorpresa” de descobrir els matisos de la religiositat del poble armeni. “Em va encantar saber, per exemple, que des del segle X tenen la creu florida, sense imatge del Crist, perquè per ells, la creu és vida”, relata.
Els membres del grup també van descobrir que durant l’Advent i la Quaresma, els altars de les esglésies armènies estan coberts per “un teló com els dels teatres”, ja que és “temporada de dol”. “Són petits matisos que et fan reflexionar”, assenyala Rodríguez sobre una experiència en la qual també van haver-hi moments per pregar i cantar amb capellans i feligresos armenis.
La coordinadora de Vida Creixent també recorda que va quedar profundament colpida en sentir les explicacions de com es va dur a terme el genocidi del poble armeni, que entre 1915 i 1923 va provocar l’extermini de prop d’un milió i mig de persones, executades brutalment per les autoritats de l’Imperi Otomà.
Un dels factors més positius del viatge que coincideixen a assenyalar els seus participants és Zara Orbelyan, una guia local amb un “coneixement extraordinari” de la història del seu país. “La Zara va convertir el nostre viatge en un veritable pelegrinatge espiritual en aquesta meravellosa terra armènia, amarada de vida esperançada”, conclou Busquet.
