Pregar, ajudar des de la distància i pelegrinar a Terra Santa. Són els tres remeis més estesos perquè persones de tot el món puguin aportar el seu gra de sorra en el restabliment de la pau en la cruenta guerra que continua sacsejant la Franja de Gaza. Una batalla que, des del passat 7 d’octubre, s’ha cobrat unes xifres catastròfiques de morts i de recintes destruïts, i que, col·lateralment, també ha provocat unes taxes de desocupació sense precedents en ciutats israelianes com Jerusalem, “on, a pesar de tot, vivim apartats de l’essència ferotge del conflicte armat“, com indica José Manuel Gude (Santa Eugènia de Ribeira, Galícia, 1971), membre de l’agència de pelegrinatges Terra Dei i numerari de l’Opus Dei.
Gude, que és director de desenvolupament de negocis d’aquesta empresa fundada el 2003 pel matrimoni format per Fabien Safar i Claire Safar, manté aquesta opinió des del principi de la barbàrie que ha trencat amb l’aparent normalitat que es vivia en aquesta i altres regions limítrofes: “Des de la nostra empresa hem arribat a la conclusió que allò que ens convindria reforçar en aquest moment és un sentit de missió implícit en els pelegrinatges, que en aquests últims mesos ha viscut en hores baixes”, assenyala. Es refereix a una actitud adoptada majoritàriament per comunitats jueves i protestants d’arreu del planeta, “que venen perquè saben que així ajudaran els seus germans“, però menys, diu, per les catòliques.
“Gestos com el de Matteo Zuppi obren els ulls al món”
Gude té una visió molt concreta de la realitat israeliana després de convertir la terra del Senyor en el seu lloc de residència des del 2008, raó per la qual és capaç de matisar qualsevol focus d’atenció mediàtica que desorienti qui estigui veient la guerra des de l’exterior: “Els focus informatius també tendeixen a fer relats amb missatges poc acurats i, per exemple, no centren gaire l’objectiu als prop de 80.000 desplaçats musulmans que continuen a les nostres ciutats, els quals es troben principalment en hotels, generant una despesa elevada per a Israel”, confirma. La informació que se’n genera és la clau de volta per a la reactivació dels pelegrinatges: “Per això, hi ha gestos concrets per fer obrir els ulls al món”.
Un d’aquests gestos és el que van impulsar, del 13 al 16 de juny, el cardenal Matteo Zuppi i 160 cristians més de tota Itàlia. Ha sigut un pelegrinatge que, com molts dels que es veuen aquestes setmanes amb comptagotes en ciutats com Jerusalem (lluny dels gairebé quatre milions de pelegrins del 2019 arreu de Terra Santa), “venç la por preliminar que es genera, avui en dia, quan es parla d’aquestes terres”, afirma Gude abans de destacar que “estaria bé que el Papa, en un futur no gaire llunyà, també decidís fer-ho“.
Després que durant els primers sis mesos de conflicte —i d’escassetat d’avions aterrant a Israel— el govern beneficiés a empreses del sector turístic amb ajudes econòmiques, “ara molts treballadors es troben sense cap ingrés, i s’està optant per marxar del país o per reorientar les seves feines”, reconeix Gude. Però la qüestió afecta més enllà del món que opera amb les persones que visiten Terra Santa: “Un joier em va dir que, tal com estan les coses, gairebé ningú té al cap comprar-se una joia”, sosté el gallec, que acaba observant com la cultura catòlica és capaç de resoldre la situació: “No es valora prou el sostrat cristià que tenim per resoldre conflictes, a petita o gran escala, i això s’ha de fer valdre, aquí“, conclou.
