Pedro Miret, sacerdot de València: “No ens ha d’estranyar veure capellans i monges plens de fang”

file (11)-min
Pedro Miret observa, des del seu cotxe, les enormes destrosses provocades per la Dana al País Valencià. | Cedida

Aquest dilluns, a primera hora del matí, un grup de joves voluntaris de l’associació Divina Misericòrdia tornaven a omplir, com han fet cada dia des del passat dimecres, dues furgonetes de menjar i d’objectes necessaris per a la neteja i la desinfecció. Ho feien des dels carrers pròxims a la parròquia Sant Francesc de Borja, al barri valencià de Ruzafa, al centre d’una ciutat que ha quedat devastada psicològicament pel que va passar la setmana passada en zones pròximes com el barri de la Torre. Allà, les greus inundacions provocades per la DANA van causar, també, la mort de persones que, abans de la tragèdia, ja eren ateses per Samir Ben Jelloun, un jove nascut a Rabat, i per altres membres d’aquesta entitat creada l’any 2015.

Va ser el cas d’un matrimoni de Romania que, després d’anar-se’n a viure amb un infant en aquesta zona afectada per la catàstrofe perquè la construcció on vivien s’havia incendiat, patia el pitjor dels finals possibles: “L’home ha vist morir la seva dona, el seu fill i el nadó que venia en camí a causa de la DANA”, explica desconsoladament el rector d’aquesta parròquia valenciana, Pedro Miret. “És la major catàstrofe de la història de València”, defineix sense por d’equivocar-se, el capellà, coordinador d’un equip de voluntaris que, a mesura que passen els dies, es fa més nombrós: “Cada cop venen més joves a col·laborar”, diu Ben Jelloun.

Samir Ben Jelloun, el primer per l’esquerra, atén un grup de veïns del barri de la Torre. | Cedida

Les retines d’aquest jove, que en complir els divuit anys va deixar el Marroc per estudiar els graus de Farmàcia i Nutrició a Espanya, no oblidaran fàcilment tot el que ha pogut veure aquests últims dies. “Les escenes són pròpies d’una guerra“, adverteix. No obstant això, Samir també ha estat testimoni del que, per a ell, és “el primer gran exemple d’unió social que deixa a un costat qualsevol aspecte relacionat amb la procedència o les creences religioses de qui aporta el seu vessant més solidari”. El seu exemple, en aquest sentit, és el més significatiu: “Sense deixar de ser musulmà, formo part d’aquesta entitat catòlica perquè no em puc desvincular de l’esperit de voler ajudar, que és exemple de l’islam més vertader“, constata.

“La situació ens fa sentir més units que mai als altres, independentment del que pensem o defensem”, reconeix el prevere, alineant-se a les paraules del jove procedent de Rabat. “Aquesta és la grandesa de l’ésser humà”, continua. Així és com, “amb el missatge de Santa Faustina Kowalska sempre present”, com admet Miret, l’entitat es converteix aquests dies en una més de les desenes d’entitats, associacions i institucions que omplen de solidaritat tots els racons de pobles i barris perjudicats pels forts aiguats. “L’Església sempre ha estat al costat dels que pateixen —subratlla— i no ha d’estranyar gens, per això, veure sacerdots i monges plens de fang actuant per una causa en què ens hem d’implicar tots”.

Federico Ferrando, sacerdot valencià de 27 anys, i la germana Fons, protagonistes d’una fotografia difosa per l’Arquebisbat de València des de Paiporta.
Llegir més sobre:

Altres temes:

Subscriu-te al butlletí diari de 'Flama'

Tota l’actualitat cristiana al teu correu

Flama al teu email

L’actualitat social i religiosa al teu correu

Lectures del dia