Poques hores abans del viatge del papa Francesc a Mongòlia, que tindrà lloc entre el 31 d’agost i el 4 de setembre, l’entusiasme amb el qual els pocs més de 1.400 catòlics del país es preparen per a acollir-lo és palpable. Ho assegura el cardenal i secretari d’Estat de la Santa Seu, Pietro Parolin, que en una entrevista als mitjans vaticans explica que la presència de Francesc a Mongòlia “s’espera alhora com una confirmació i un estímul en el camí de la vida cristiana, en el camí de la fe, l’esperança i la caritat; però també com la confirmació que s’està complint un fascinant període d’inculturació missionera”.
“Si pensem en la història d’aquesta Església —reflexiona Parolin—, no podem deixar d’admirar-nos i fins i tot diria emocionar-nos, perquè després de segles d’absència, a principis dels anys noranta, després de la pacífica transició democràtica del país, torna a començar pràcticament de zero”.
El número dos del Papa destaca que els primers missioners que van arribar a Mongòlia van ser “pioners”. “Van aprendre l’idioma, van començar a celebrar a les cases, van sentir que el camí a seguir havia de ser el de la caritat i van abraçar a la població local com si fos el seu mateix poble. Així, al cap de poques dècades, existeix una comunitat catòlica en el sentit literal del terme, una comunitat ‘universal’, formada tant per membres locals com per membres de diversos països, que amb humilitat, mansuetud i sentit de pertinença desitgen ser una petita llavor de fraternitat”.
Un dels moments més esperats del programa d’aquest viatge apostòlic, que se celebra sota el lema “Esperar junts”, serà la trobada ecumènica i interreligiosa del pròxim diumenge 3 de setembre al Teatre Hun, a la capital de Mongòlia, Ulan Bator. En aquest aspecte, el purpurat italià afirma que, com ha recordat reiteradament el Papa, “la via interreligiosa, la via del diàleg ecumènic no són opcions de conveniència o d’oportunitat, sinó que són camins que, des del Concili, l’Església catòlica ha seguit sense sincretismes”. “Des d’aquest punt de vista —comenta Parolin—, la trobada amb exponents d’altres religions té sempre com a objectiu construir la pau i la fraternitat, i sabem com necessitem avui aquest mateix esforç per a construir la pau i la fraternitat!”.
Parolin destaca que aquest nou viatge del Papa és una ocasió propícia per a estrènyer encara més els llaços entre Mongòlia i la Santa Seu, que van formalitzar les seves relacions diplomàtiques l’any 1992. Uns llaços que, com subratlla el cardenal, estan orientats a “promoure el bé comú, la llibertat religiosa, la pau, el desenvolupament humà integral, l’educació, els intercanvis culturals, i també per a abordar els desafiaments comuns que afecten la regió i a la comunitat internacional”.
Preguntat per una eventual crida a la pau per part de Francesc a Mongòlia, el secretari d’Estat de la Santa Seu assegura que el pontífex porta en el seu cor el dolor agonitzant causat pel que ell mateix ha anomenat des de fa temps la “tercera guerra mundial en trossos”. “Més enllà de les crides explícites a la pau que el Papa pugui fer en aquesta ocasió, em sembla que és la mateixa presència del Papa a Mongòlia la que constitueix una invitació a la pau. I això, pel lloc significatiu que aquest país ocupa en el gran context asiàtic. Aquesta visita porta en si mateixa la crida al respecte de tots els països, petits o grans, a l’observança del dret internacional, a la renúncia al principi de la força per a resoldre les controvèrsies, a la construcció de relacions de col·laboració, solidaritat i fraternitat entre els veïns i amb tots els països del món”, conclou Parolin.
