“Jesús està realment viu en la meva vida, Jesús viu amb mi? És el meu Senyor? M’encomano a ell en els moments de dificultat? Conreu la seva presència a través de la Paraula, a través dels Sagraments?”. Aquestes varen ser algunes de les preguntes plantejades pel papa Francesc abans del res de l’Àngelus del diumenge, quan va comentar el passatge de l’evangeli de Mateu en el qual Jesús qüestiona als deixebles sobre el que la gent diu d’ell. En la seva reflexió, el pontífex va assegurar que “Crist no és un record del passat, sinó el Déu del present”, perquè “si fos només un personatge històric, imitar-lo avui seria impossible”.
Després del res marià, el Papa va recordar que el pròxim dijous 31 d’agost partirà cap a Mongòlia, en el que serà el seu 43è viatge apostòlic. “Es tracta d’una visita molt desitjada, que serà l’ocasió per a abraçar una Església petita en els números, però vivaç en la fe i gran en la caritat”, va destacar Bergoglio, que també va advertir que l’estada al país asiàtic serà una ocasió “per a trobar de prop a un poble noble, savi, amb una gran tradició religiosa”. I dirigint-se a la població mongola, va dir: “Estic feliç de viatjar per a estar entre vosaltres com a germà de tots. Agraeixo a les vostres autoritats per la cortesa invitació e a tots el que, amb gran compromís, estan preparant la meva arribada. Demano a tots que acompanyin aquesta visita amb l’oració”.
Francesc també va expressar la seva “proximitat solidària al poble grec” amb motiu dels incendis declarats al país durant els darrers dies. I va tornar a recordar la martiritzada Ucraïna. “Romanguem sempre a prop també del poble ucraïnès, que sofreix per la guerra, i sofreix tant: No oblidem a Ucraïna!”, va exclamar.
Paraules de Francesc abans de l’Àngelus
Benvolguts germans i germanes, bon dia!
Avui en l’Evangeli (cf. Mt 16,13-20) Jesús pregunta als deixebles —una bella pregunta: «Qui diu la gent que és el Fill de l’home?» (v. 13).
És una pregunta que podem fer-nos també nosaltres: Què diu la gent de Jesús? En general, coses belles: molts ho veuen com un gran mestre, com una persona especial: bona, justa, coherent, valenta… Però, això és suficient per a entendre qui és, i, sobretot, és suficient per a Jesús? Sembla que no. Si Ell fos solament un personatge del passat —com ho eren per a la gent d’aquell temps les figures citades en el mateix Evangeli, Juan Bautista, Moisès, Elías i els grans profetes— seria només un bell record d’un temps passat. I això per a Jesús no està bé. Per això, immediatament després, el Senyor planteja als deixebles la pregunta decisiva: «I vosaltres —vosaltres!— qui dieu que soc jo?» (v. 15). Qui soc jo per a vosaltres, ara? Jesús no vol ser un protagonista de la història, sinó que vol ser protagonista del teu present, del meu present; no un profeta llunyà: Jesús vol ser el Déu pròxim.
Crist, germans i germanes, no és un record del passat, sinó el Déu del present. Si fos només un personatge històric, imitar-lo avui seria impossible: ens trobaríem enfront del gran fossat del temps i, sobretot, davant el seu model, que és com una muntanya altíssima i inassolible; desitjosos d’escalar-la, però sense les capacitats ni els mitjans necessaris. En canvi, Jesús està viu: recordem això, Jesús està viu, Jesús viu a l’Església, viu en el món, Jesús ens acompanya, Jesús està al nostre costat, ens ofereix la seva Paraula, ens ofereix la seva gràcia, que il·luminen i reconforten en el camí: Ell, guia expert i savi, està feliç d’acompanyar-nos en les senderes més difícils i en les ascensions més impracticables.
Benvolguts germans i germanes, en el camí de la vida no estem sols, perquè Crist està amb nosaltres, Crist ens ajuda a caminar, com va fer amb Pedro i amb els altres deixebles. Precisament Pedro, en l’Evangeli d’avui, ho comprèn i per gràcia reconeix en Jesús «el Fill del Déu viu» (v. 16): “Tu ets el Crist, Tu ets el Fill de Déu viu”, diu Pedro; no és un personatge del passat, sinó el Crist, és a dir, el Messies, l’esperat; no és un heroi difunt, sinó el Fill de Déu viu, fet home i vingut per a compartir les alegries i les fatigues del nostre camí. No ens desanimem si a vegades el cim de la vida cristiana sembla massa alta i el camí massa empinat. Mirem a Jesús, sempre; mirem a Jesús que camina al costat de nosaltres, que acull les nostres fragilitats, comparteix els nostres esforços i recolza sobre les nostres espatlles febles el seu braç ferm i suau. Amb Ell a prop, també nosaltres donem-nos la mà els uns als altres i renovem la confiança: Amb Jesús el que sembla impossible en solitari ja no ho és, amb Jesús es pot avançar!
Avui ens farà bé repetir-nos la pregunta decisiva, que surt de la seva boca: «I vosaltres, qui dieu que soc jo?» (cf. v. 15). Tu —Jesús et diu— tu, qui dius que soc jo? Escoltem la veu de Jesús que ens pregunta això. En altres paraules: Per a mi, qui és Jesús? Un gran personatge, un punt de referència, un model inassolible? O és el Fill de Déu, que camina al meu costat, que pot portar-me fins al cim de la santedat, allí on en solitari no soc capaç d’arribar? Jesús està realment viu en la meva vida, Jesús viu amb mi? És el meu Senyor? M’encomano a ell en els moments de dificultat? Conreu la seva presència a través de la Paraula, a través dels Sagraments? Em deixo guiar per Ell, al costat dels meus germans i germanes, en la comunitat?
Que María, Mare del Camí, ens ajudi a sentir al seu Fill viu i present al costat de nosaltres.
