El papa Francesc va reflexionar sobre la profecia abans de resar el seu primer àngelus estiuenc el passat diumenge 2 de juliol. “Profeta és cadascún de nosaltres […] és aquell que, en virtud del baptisme, ajuda els altres a llegir el present sota l’acció de l’Esperit Sant”, va advertir Francesc, que també va subratllar la importància d’acollir-se els uns als altres com a profetes,” com a portadors d’un missatge de Déu, cadascun segons el seu estat i la seva vocació i fer-ho allà on viu”. “L’Esperit ha distribuït dons de profecia al Sant Poble de Déu: heus aquí per què està bé escoltar tothom”.
En la seva al·locució després del res de l’àngelus, el Papa va demanar no deixar de pregar per la pau fins i tot en aquest període estival. “No ens cansem de resar per la pau, de manera especial pel poble ucraïnès. I no descuidem les altres guerres, malauradament sovint oblidades i els nombrosos conflictes i desacords que omplen de sang molts llocs de la Terra”, va clamar Bergoglio.
“Interessem-nos pel que passa, ajudem qui pateix i resem, perquè la pregària és la força mansa que protegeix i sosté el món”, va concloure el Papa abans de retirar-se a la seva residència habitual de Santa Marta, al Vaticà, on ja gaudeix d’uns dies de descans.
Text íntegre de la catequesi del Papa
Estimats germans i germanes, bon dia!
A l’Evangeli d’avui Jesús diu: “Qui rep un profeta perquè és profeta, tindrà recompensa de profeta” (Mt 10,41). Parla del profeta; però, qui és el profeta? Hi ha qui se l’imagina com una mena de mag que prediu el futur; aquesta és una idea supersticiosa i el cristià no creu en les supersticions, com la màgia, les cartes, els horòscops o coses semblants. Altres pinten el profeta només com un personatge del passat, que va existir abans de Crist per preanunciar la seva arribada. I Jesús mateix parla avui de la necessitat d’acollir els profetes; per tant, encara existeixen, però, qui són?
Profeta, germans i germanes, és cadascun de nosaltres: de fet, amb el baptisme tots rebem el do i la missió de la profecia (cf. Catequisme de l’Església catòlica 1268). Profeta és aquell que, en virtut del baptisme, ajuda els altres a llegir el present sota l’acció de l’Esperit Sant, a comprendre els projectes de Déu i a correspondre’ls. En altres paraules, és aquell que mostra Jesús als altres, que dona testimoni d’Ell, que ens ajuda a viure avui i construir el demà segons els seus plans.
Per tant, tots som profetes, testimonis de Jesús “perquè la virtut de l’Evangeli brilli en la vida diària, familiar i social” (Lumen Gentium, 35). El profeta és un signe viu que mostra Déu als altres, un reflex de la llum de Crist en el camí dels germans. I aleshores, ens podem preguntar: Jo, que vaig ser “elegit profeta” al Baptisme, parlo i, sobretot, visc com a testimoni de Jesús? Porto una mica de la llum a la vida d’algú? M’interrogo sobre això? Em pregunto com va el meu testimoni, la meva profecia?
El Senyor a l’Evangeli demana acollir els profetes; per tant, és important que ens acollim els uns als altres com a tals, com a portadors d’un missatge de Déu, cadascun segons el seu estat i la seva vocació i fer-ho allà on vivim: a la família, a la parròquia, a les comunitats religioses, als altres àmbits de l’Església i de la societat. L’Esperit ha distribuït dons de profecia al Sant Poble de Déu: heus aquí per què està bé escoltar tothom.
Per exemple, quan cal prendre una decisió crucial, va bé sobretot resar, invocar l’Esperit, però després escoltar i dialogar, en la confiança que cadascú, fins i tot el més petit, té alguna cosa important a dir, un do profètic que compartir. Així es busca la veritat i es difon un clima d’escolta de Déu i dels germans, en què les persones no se senten acollides només si diuen allò que ens agrada a nosaltres, sinó que se senten acceptades i valorades com a dons pel que són.
Pensem en quants conflictes es podrien evitar i resoldre així, posant-se en escolta dels altres amb el desig sincer de comprendre’s! Preguntem-nos llavors: Jo sé acollir els germans i les germanes com a dons profètics? Crec que els necessito? Us escolto amb respecte, amb el desig d’aprendre? Perquè cadascú de nosaltres necessita aprendre dels altres.
Que Maria, Reina dels Profetes, ens ajudi a veure i acollir el bé que l’Esperit ha sembrat en els altres.
