“Buscar, trobar i comprar”. Aquests són els tres verbs que el papa Francesc, glossant la paràbola del comerciant “a la recerca de perles precioses“, va convidar a posar en pràctica a tots els fidels durant l’oració de l’Àngelus del passat diumenge 30 de juliol. Així, el pontífex va instar a “no quedar-se quiets” i “tancats en la mediocritat d’aquells que es conformen”; a aturar-se a mirar bé per descobrir aquells tresors que no s’adverteixen a primera vista. “És important —va assegurar— saber trobar el que val: entrenar-nos per a reconèixer les gemmes precioses de la vida i distingir-les de les menuderies”. Finalment, un cop descobert l'”immens valor” de la perla —que és el mateix Jesús—, el Papa va subratllar que, com el comerciant, cal “sacrificar tots els seus béns per a tenir-la”.
Àngelus
Benvolguts germans i germanes, bon dia!
Avui l’Evangeli narra la paràbola d’un comerciant a la recerca de perles precioses. Ell, diu Jesús, “va trobar una perla de gran valor, va anar-hi, va vendre tots els seus béns i la va comprar” (Mt 13,46). Detinguem-nos una mica en els gestos d’aquest comerciant, que primer cerca, després troba i finalment compra.
Primer gest: buscar. És un comerciant emprenedor, que no es queda quiet, sinó que surt de la seva casa i es posa a buscar perles precioses. No diu: “Em conformo amb les que ja tinc”, sinó que busca altres més belles. I això ens convida a no tancar-nos en el costum, en la mediocritat d’aquells que es conformen, sinó a reavivar el desig, perquè el desig de buscar, de seguir endavant no s’extingeixi, a conrear els somnis de bé, a buscar la novetat del Senyor, perquè el Senyor no és repetitiu, sempre porta novetat, la novetat de l’Esperit, sempre fa noves les realitats de la vida (cf. *Ap 21,5). I nosaltres hem de tenir aquesta actitud: buscar.
El segon gest del comerciant és trobar. És una persona prudent, que “té vista” i sap reconèixer una perla de gran valor. No és fàcil. Pensem, per exemple, en els fascinants basars orientals, on els bancs, plens de mercaderies, se situen al llarg de les parets dels carrers abarrotats de gent; o en alguns dels llocs que es veuen en moltes ciutats, plens de llibres i objectes diversos. A vegades, en aquests mercats, si un es deté a mirar bé, pot descobrir tresors: coses molt valuoses, volums rars que, barrejats amb tota la resta, un no adverteix a primera vista. Però el mercader de la paràbola té bon ull i sap trobar, sap “discernir” per a trobar la perla. Això també és un aprenentatge per a nosaltres: cada dia, a casa, al carrer, en el treball, de vacances, tenim l’oportunitat d’albirar el bé. I és important saber trobar el que val: entrenar-nos per a reconèixer les gemmes precioses de la vida i distingir-les de les menuderies. No malgastem el temps i la llibertat en coses trivials, passatemps que ens deixen buits per dins, mentre la vida ens ofereix cada dia la perla preciosa de la trobada amb Déu i amb els altres! És necessari saber reconèixer-la: discernir per a trobar-la.
I l’últim gest del comerciant: compra la perla. En adonar-se del seu immens valor, s’ho ven tot, sacrifica tots els seus béns per a tenir-la. Canvia radicalment l’inventari del seu magatzem; no queda res més que aquesta perla: és la seva única riquesa, el sentit del seu present i del seu futur. Això també és una invitació per a nosaltres. Però, quina és aquesta perla per la qual es pot renunciar a tot, de la qual ens parla el Senyor? Aquesta perla és Ell mateix, és el Senyor! Buscar al Senyor i trobar al Senyor, trobar al Senyor, viure amb el Senyor. La perla és Jesús: Ell és la perla preciosa de la vida, que cal buscar, trobar i fer pròpia. Val la pena invertir-ho tot en Ell, perquè, quan un troba a Crist, la vida canvia. Si et trobes amb Crist, et canvia la vida.
Reprenguem llavors els tres gestos del mercader -buscar, trobar, comprar- i fem-nos algunes preguntes. Buscar: jo, en la meva vida, estic en cerca? Em sento bé, conforme, o entreno el meu desig pel bé? Estic en una “jubilació espiritual”? Quants joves estan “jubilats”! Segon gest, trobar: m’exercito a discernir el que és bo i ve de Déu, sabent renunciar al que em deixa poc o res? Finalment, comprar: sé gastar-me per Jesús? Està Ell en primer lloc per a mi, és Ell el major bé de la vida? Seria bonic dir-li avui: “Jesús, Tu ets el meu major bé”. Cadascun, en el seu cor, digui ara: “Jesús, Tu ets el meu major bé”.
Que María ens ajudi a buscar, trobar i abraçar a Jesús amb tot el nostre ésser.
