Durant la celebració de l’audiència general d’aquest primer dimecres de Pasqua, el papa Francesc ha continuat el seu cicle de catequesi reflexionant sobre el zel evangèlic, prenent com a referència l’apòstol Sant Pau. “No podem ignorar la sol·licitud amb què alguns es dediquen a ocupacions equivocades fins i tot a la mateixa comunitat cristiana; es pot presumir d’un fals zel evangèlic mentre es persegueix la vanaglòria o les conviccions pròpies o una mica d’amor propi”, ha dit Bergoglio a la Plaça de Sant Pere del Vaticà, on s’han aplegat uns 35.000 fidels d’Itàlia i la resta del món.
Catequesi íntegra del papa
Estimats germans i germanes, bon dia!
Després d’haver examinat fa quinze dies el zel personal de Sant Pau per l’Evangeli, avui podem reflexionar més profundament sobre el zel evangèlic tal com ell mateix en parla i el descriu en algunes de les cartes.
En virtut de la seva pròpia experiència, Pau no ignora el perill d’un zel distorsionat, dirigit a la direcció equivocada; en aquest perill havia caigut ell mateix abans de la providencial caiguda al camí de Damasc. De vegades cal enfrontar-se a un zel mal orientat, entestat a observar normes purament humanes i obsoletes per a la comunitat cristiana. “Aquests -escriu l’Apòstol- es mostren sol·lícits per vosaltres, però no honestament” (Ga 4,17).
No podem ignorar la sol·licitud amb què alguns es dediquen a ocupacions equivocades, fins i tot a la mateixa comunitat cristiana; es pot presumir d’un fals zel evangèlic mentre en realitat es persegueix la vanaglòria o les conviccions pròpies o una mica d’amor propi.
Per això ens preguntem: quines són les característiques del veritable zel evangèlic segons Pau? Per això sembla útil el text que hem escoltat al principi, una llista d’“armes” que l’Apòstol indica per a la batalla espiritual. Entre elles hi ha la disposició a propagar l’Evangeli, traduïda per alguns com a “zel” -aquesta persona és un fanàtic a dur a terme aquestes idees, aquestes coses-, i calçada amb “calçador”. Per què? Com es relaciona el zel per l’Evangeli amb allò que hom es posa als peus? Aquesta metàfora reprèn un text del profeta Isaïes, que diu: “Que bonics són sobre les muntanyes / els peus del missatger que anuncia la pau, / del missatger de bones noves que anuncia la salvació, / que diu a Sió: ‘El teu Déu regna ‘” (52,7).
També hi trobem referència als peus d’un herald de bones notícies. Per què? Perquè qui anunciarà s’ha de moure, ha de caminar. Però també observem que Pau, en aquest text, parla del calçat com a part d’una armadura, seguint l’analogia de l’equip d’un soldat que va a la batalla: en el combat era essencial tenir estabilitat per trepitjar, evitar els paranys del terreny, perquè l’adversari sovint sembrava el camp de batalla de paranys, i tenir força per córrer i moure’s en la direcció correcta. Per tant, la sabata serveix per córrer i evitar totes aquestes coses de l’adversari.
El zel evangèlic és el suport en què es basa l’anunci, i els heralds són una cosa així com els peus del cos de Crist que és l’Església. No hi ha anunci sense moviment, sense “sortir”, sense iniciativa. Això vol dir que no hi ha cristià si no està en moviment, no hi ha cristià si no surt de si mateix per posar-se en camí i portar l’anunci. No hi ha anunci sense moviment, sense caminar. L’Evangeli no s’anuncia des de la immobilitat, tancat a l’oficina, a la taula o a l’ordinador, discutint com a “lleons del teclat” i substituint la creativitat de l’anunci per la còpia i enganxa d’idees preses d’aquí i d’allà. L´Evangeli s´anuncia movent-se, caminant, anant.
El terme utilitzat per Pau per designar el calçat dels portadors de l’Evangeli és una paraula grega que denota promptitud, preparació, prestesa. És el contrari de la deixadesa, que és incompatible amb l’amor. De fet, en un altre lloc Pau diu: “No sigueu mandrosos en el zel, sinó fervorosos en l’esperit, servint el Senyor” (Rom 12,11). Aquesta actitud era la que s’exigia al llibre de l’Èxode per celebrar el sacrifici de l’alliberament pasqual: “Així ho menjareu: amb els malucs cenyits, les sandàlies als peus i el caigut a la mà; el menjareu aviat. És la Pasqua del Senyor. Aquella nit jo passaré” (12,11-12a).
El pregoner està llest per partir, i sap que el Senyor passa de manera sorprenent; per això ha d’estar lliure d’esquemes i preparat per a una acció inesperada i nova: preparat per a les sorpreses. Qui anuncia l’Evangeli no es pot fossilitzar en gàbies de versemblança o en el “sempre s’ha fet així”, sinó que està disposat a seguir una saviesa que no és d’aquest món, com diu Pau parlant de si mateix: “La meva paraula i la meva predicació no es basaven en discursos persuasius de saviesa, sinó en la manifestació de l’Esperit i del seu poder, perquè la vostra fe no es fundés en la saviesa humana, sinó en el poder de Déu” (1Co 2,4-5) .
Vet aquí, germans i germanes: és important tenir aquesta disposició per a la novetat de l’Evangeli, aquesta actitud que és un impuls, un prendre la iniciativa, un anar primer. És no deixar passar les oportunitats de promulgar l’anunci de l’Evangeli de la pau, aquesta pau que Crist sap donar més i millor del que el món dona. I per això us animo a ser evangelitzadors que es mouen, sense por, que surten, per portar la bellesa de Jesús, per portar la novetat de Jesús que ho canvia tot. “Sí, Pare, canvia el calendari, perquè ara comptem els anys abans de Jesús…”. “Però canvia també el teu cor: i estàs disposat a deixar que Jesús canviï el teu cor? O ets un cristià tebi i immòbil? Pensa-ho: ets un entusiasta de Jesús, segueixes endavant? Penseu-hi.
