El papa Francesc va tornar el passat dimecres 28 de juny a la plaça de Sant Pere del Vaticà per presidir la seva audiència general de tots els dimecres amb un aparent bon estat de salut. Es tractava de la primera aparició pública que feia després de l’operació de principis de juny que el va mantenir apartat de l’esfera pública durant uns dies i, a més, de l’última abans d’una pausa estiuenca d’unes setmanes en què Bergoglio aturarà la seva activitat.
Després de fer el recorregut habitual a bord del papamòbil per aquesta plaça, tot mostrant-se proper als feligresos que s’hi van concentrar per veure’l i escoltar-lo, va iniciar les seves paraules referint-se a la sensació tèrmica produïda per les altes temperatures: “Avui hem de ser una mica pacients, amb aquesta calor… I gràcies per venir, amb aquesta calor, amb aquest sol. Moltes gràcies per la seva visita”.
Les seves paraules van continuar referint-se al tema del zel apostòlic, centrat fins ara en figures exemplars d’homes i dones de tots els temps i llocs que han donat la seva vida per l’Evangeli. Dimecres va ser el torn per a Mary MacKillop (1842-1909), una santa australiana i fundadora de les Germanes de Sant Josep del Sagrat Cor, la qual es va mostrar compromesa tota la seva vida en la formació intel·lectual i religiosa dels pobres de l’Austràlia rural.
El seu zel per l’Evangeli consistia a ocupar-se dels pobres i marginats, cosa que, per a Francesc, “és molt important: en el camí de la santedat, que és el camí cristià, els pobres, els marginats són protagonistes i una persona no pot avançar en la santedat si no s’hi dedica també, d’una manera o d’una altra. Però són la presència del Senyor, els qui necessiten l’ajuda del Senyor”.
El Sant Pare va reconèixer que la mateixa consciència va impulsar Mary MacKillop a “anar on altres no volien o no podien anar”. Per això, el 1866, va obrir la primera escola en un petit suburbi del sud d’Austràlia. “Mary MacKillop estava convençuda que la finalitat de l’educació és el desenvolupament integral de la persona com a individu i com a membre de la comunitat; i que això requereix saviesa, paciència i caritat per part de cada mestre”, va assenyalar.
“L’educació, en efecte, no consisteix a omplir el cap d’idees, sinó a acompanyar els alumnes pel camí del creixement humà i espiritual, mostrant-los com l’amistat amb Jesús ressuscitat eixampla el cor i fa la vida més humana. Educar i ajudar a pensar bé, sentir bé (el llenguatge del cor) i fer bé (el llenguatge de les mans). Aquesta visió és plenament actual avui, quan sentim la necessitat d’un pacte educatiu capaç d’unir les famílies, les escoles i tota la societat”, va afegir el papa Francesc.
