“Em sento content d’estar a Lisboa, ciutat de trobada que abraça diferents pobles i cultures, i que en aquests dies es torna encara més universal; es transforma, d’alguna manera, en la capital del món”. Amb aquestes paraules ha iniciat el papa Francesc el seu primer discurs a Lisboa, on, tal com estava previst, ha aterrat sobre les 10 del matí d’aquest dimecres per a participar a la Jornada Mundial de la Joventut, que se celebra a la capital portuguesa entre l’1 i el 6 d’agost.
Després de ser rebut afectuosament pel president de Portugal, Marcelo Rebelo de Sousa, amb qui ha pogut conversar uns minuts, el Papa s’ha desplaçat amb cotxe fins al Palau Nacional de Belém per participar a l’acte de benvinguda. Allà, adreçant-se a les autoritats, la societat civil i el cos diplomàtic, el Papa ha pronunciat un discurs bell i profund en què ha fet referència a “les injustícies planetàries, les guerres, les crisis climàtiques i migratòries”, advertint que es tracta de fenòmens que “corren més ràpid que la capacitat, i sovint la voluntat, d’afrontar junts aquests reptes”.
Inspirant-se en la proximitat de l’Atlàntic, el pontífex ha recordat que “l’oceà no uneix solament pobles i països, sinó també terres i continents; per això Lisboa, ciutat de l’oceà, ens recorda la importància del conjunt, el valor de les fronteres com a zones de contacte, no com a barreres que separen”. “Sabem que els grans problemes d’avui dia són globals, però sovint experimentem la nostra insuficiència a l’hora de respondre a ells, precisament perquè quan ens enfrontem a problemes comuns el món està dividit, o almenys no prou cohesionat, incapaç de crear un únic front contra el que ens perjudica a tots”, ha reflexionat Bergoglio.
En una reflexió europeista alineada amb la que va pronunciar durant el seu anterior viatge a Hongria, el Papa ha recordat també que fou precisament a Lisboa on, l’any 2007, es va signar l’homònim Tractat de reforma de la Unió Europea. I ha advertit que en virtut d’aquest acord, “la UE té com a finalitat promoure la pau, els seus valors i el benestar dels seus pobles” i, a més, conrear unes relacions amb la resta del món orientades a “la pau, la seguretat, el desenvolupament sostenible del planeta, la solidaritat i el respecte mutu entre els pobles, el comerç lliure i just, l’erradicació de la pobresa i la protecció dels drets humans”. “No són només paraules —ha remarcat Bergoglio—, sinó fites fonamentals per al camí de la comunitat europea, esculpides en la memòria d’aquesta ciutat”.
“Un impuls d’obertura universal”
Per al Papa, la capital portuguesa, “la més occidental del continent europeu”, recorda “la necessitat d’obrir vies de trobada més àmplies, especialment en països d’altres continents que comparteixen la mateixa llengua”. Per això Bergoglio ha manifestat la seva esperança que “la JMJ sigui, per a Europa un impuls d’obertura universal“. “El món necessita a Europa, a la veritable Europa; necessita del seu paper de constructora de ponts i de pau en la seva part oriental, al Mediterrani, a Àfrica i a Orient Mitjà. Així, Europa podrà aportar, dins l’escenari internacional, la seva originalitat específica, esbossada en el segle passat quan, des del gresol dels conflictes mundials, va encendre l’espurna de la reconciliació”, ha dit Bergoglio entre aplaudiments.
“¿Cap a on navegues, Europa, si no ofereixes processos de pau, camins creatius per a posar fi a la guerra a Ucraïna i a tants conflictes que ensagnen el món?”, s’ha preguntat Bergoglio després d’advertir de la manca de “rumbs valents cap a la pau” en aquest moment històric del continent.
“Apagar els focus de guerra i encendre llums d’esperança”
Després Bergoglio ha criticat les inversions en armament, “que no són inversions de futur sinó empobriment del veritable capital humà”. Lluny d’aquesta aposta tecnològica basada en la despesa militar, el Papa ha assegurat que somnia “amb una Europa que utilitzi el seu enginy per a apagar focus de guerra i encendre llums d’esperança; una Europa que sàpiga retrobar la seva ànima jove, somiant amb la grandesa del conjunt i anant més enllà de les necessitats de l’immediat; una Europa que inclogui als pobles i a les persones, sense perseguir teories ni colonitzacions ideològiques”.
Francesc ha prosseguit el seu discurs amb un al·legat en defensa de la vida humana, “posada en perill per les derives utilitaristes que la usen i la rebutgen”. En aquest punt, ha fet referència a “tants nens no nascuts i ancians abandonats a la seva sort; a la dificultat per acollir, protegir, promoure i integrar als que venen des de lluny i truquen a les portes; a la solitud de moltes famílies que lluiten per portar al món i criar als seus fills”. Tampoc no han faltat referències a la cultura del descart, que tant ha criticat Bergoglio durant tot el seu pontificat: “¿Cap a on naveguen, Europa i Occident, amb el descart dels ancians, els murs de filferro espigolat, les tragèdies en la mar i els bressols buits?”, ha lamentat.
Un cop subratllades les “circumstàncies crítiques i tempestuoses” del món actual, Bergoglio ha fet una crida a l’esperança que aquesta setmana porten a Lisboa joves d’arreu del món “que conreen desitjos d’unitat, de pau i de fraternitat, i ens desafien a fer realitat els seus somnis de bé”.
La cura de la creació i la fraternitat humana
El Papa també ha elogiat els esforços exemplars de Portugal i Europa per la cura de la creació, però no obstant això, ha assenyalat que “el problema global continua sent extremadament greu”: “Els oceans s’estan escalfant i les seves profunditats treuen a la superfície la lletjor amb la qual hem contaminat la nostra casa comuna. Estem convertint les grans reserves de vida en abocadors de plàstic. L’oceà ens recorda que la vida humana està cridada a harmonitzar-se amb un entorn més gran que nosaltres, que cal cuidar amb cura, pensant en les generacions més joves”, ha dit Bergoglio.
Pel que fa al futur dels joves, el papa Francesc ha reconegut que hi ha factors que els desanimen, com la falta de treball, els ritmes de vida frenètics, l’encariment dels béns de consum, la dificultat per a trobar habitatge i, sobretot, “la por de formar una família i portar fills al món”. En aquesta testitura, Francesc ha fet referència al descens de la corba demogràfica. “El progrés sembla ser una qüestió d’avanços tècnics i de comoditats individuals, mentre que el futur exigeix contrarestar la disminució de la natalitat i el declivi de les ganes de viure”. En aquest aspecte, Bergoglio ha insistit en què “la bona política pot ser generadora d’esperança i està cridada a, avui més que mai, a corregir els desequilibris econòmics d’un mercat que produeix riquesa, però no la distribueix, empobrint als individus de recursos i certeses”.
Finalment, i abans de tancar el discurs enmig d’una gran ovació, el pontífex ha elogiat la vivacitat de l’esperit de solidaritat i fraternitat a moltes parts de Portugal. Amb aquesta idea, s’ha referit a la iniciativa Missão País, que ha portat a milers de nois i noies portuguesos a viure en l’esperit de l’Evangeli “experièncias de solidaritat missionera en zones perifèriques, especialment en llogarets de l’interior del país, on visiten a molts ancians que es troben sols”.
