El passat 14 de maig, VI Diumenge de Pasqua, el papa Francesc, en la seva al·locució abans de resar la pregària del Regina Caeli va recordar que, “si invoquem l’Esperit Sant, aprendrem a acollir i recordar la realitat més important de la vida, que ens protegeix de les acusacions del mal: som fills estimats de Déu”.
Després de l’oració, el pontífex va fer referència als nous enfrontaments armats entre palestins i israelians, i va lamentar les víctimes que van ocasionar, entre les quals hi havia dones i nens. “Espero que la treva acabada d’aconseguir s’estabilitzi i que callin les armes, perquè amb les armes mai no s’obtindran seguretat i estabilitat sinó que es destruirà qualsevol esperança de pau”, va dir el papa, que abans d’acabar va tenir tornar a demanar la pau per “la martiritzada Ucraïna” i va animar a la nova cúpula de Càritas Internationallis a afrontar “amb coratge el camí de la reforma”.
Regina Caeli
Estimats germans i germanes, bon dia!
L’Evangeli d’avui, sisè diumenge de Pasqua, ens parla de l’Esperit Sant, que Jesús anomena Paràclit (cf. Jn 14,15-17). Paràclit és una paraula que prové del grec, i que significa alhora ‘el que consola’ i ‘advocat’. L’Esperit Sant mai no ens deixa sols, és al costat nostre, com un advocat que assisteix l’imputat estant al seu costat. I ens suggereix com defensar-nos de qui ens acusa. Recordem que el gran acusador és sempre el diable, que posa dins un el desig del pecat, els pecats, la maldat. Reflexionem sobre aquests dos aspectes: la proximitat i l’ajuda contra qui ens acusa.
La seva proximitat: l’Esperit Sant, diu Jesús, “roman amb vosaltres i estarà en vosaltres” (cf. v. 17). No ens abandona mai. L’Esperit Sant vol quedar-se amb nosaltres: no és un hoste de pas que ens ve a fer una visita de cortesia. És un company de vida, una presència estable, és Esperit i desitja habitar en el nostre esperit. És pacient i està amb nosaltres també quan caiem. Es queda perquè ens estima de debò, no fingeix voler-nos per després deixar-nos sols enmig de les dificultats. No, és lleial, és transparent, és autèntic.
És més, sense que ens trobem en una situació de prova, l’Esperit Sant ens consola, portant-nos el perdó i la força de Déu. I quan ens posa davant dels nostres errors i ens corregeix, ho fa amb suavitat: a la seva veu, que parla al cor, hi són sempre presents el timbre de la tendresa i la calor de l’amor. És cert que l’Esperit Paràclit és exigent, perquè és un veritable amic, fidel, que no amaga res, que ens suggereix què canviar i com créixer. Però quan ens corregeix mai ens humilia i mai no infon desànim; per contra, ens transmet la certesa que amb Déu ho podem aconseguir, sempre. Aquesta és la proximitat. És una bella certesa!
Segon aspecte, l’Esperit Paràclit és el nostre advocat, ens defensa. Ens defensa de qui ens acusa: de nosaltres mateixos quan no ens estimem i no ens perdonem, arribant potser fins i tot a dir-nos que som uns fracassats bons per a res; del món, que descarta qui no respon als seus esquemes i models; del diable, que és “l’acusador” per excel·lència (cf. Ap 12,10) i el que divideix, i que fa tot el possible perquè ens sentim incapaços i infeliços.
Davant de tots aquests pensaments acusatoris, l’Esperit Sant ens suggereix com respondre. De quina manera? El Paràclit, diu Jesús, és Aquell que ens ensenya i ens recorda tot allò que Jesús ens ha dit (cf. Jn 14,26). Ell ens recorda les paraules de l’Evangeli, i ens permet respondre així al diable acusador no amb paraules nostres, sinó amb les paraules mateixes del Senyor. Sobretot, ens recorda que Jesús parlava sempre del Pare que és al cel, que ens ho ha donat a conèixer i ens ha revelat el seu amor per nosaltres, que som els seus fills. Si invoquem l’Esperit, aprendrem a acollir i recordar la realitat més important de la vida. I quina és aquesta realitat més important de la vida? Que som fills estimats de Déu. Som fills estimats de Déu: aquesta és la realitat més important, i l’Esperit Sant ens la recorda.
Germans i germanes, preguntem-nos avui: Invoquem a l’Esperit Sant, li resem amb freqüència? No ens oblidem d’Ell, que és al costat nostre, és més, al nostre interior! I així mateix, parem atenció a la seva veu, tant quan ens anima com quan ens corregeix? Responem amb les paraules de Jesús a les acusacions del mal, als “tribunals” de la vida? ¿Ens recordem que som fills estimats de Déu? Que Maria ens faci dòcils a la veu de l’Esperit Sant i sensibles a la vostra presència.
