En la solemnitat de la Mare de Déu del Carme, el papa Francesc va resar l’Àngelus el passat diumenge 16 de juliol, com és habitual, des de la plaça de Sant Pere, i després va reflexionar sobre l’Evangeli que presenta la paràbola del sembrador. Un concepte, va dir Bergoglio, que va ser utilitzat per Jesús amb la intenció de “descriure el do de la seva Paraula“.
En aquest sentit, Francesc va voler comparar la llavor d’un arbre, molt més petita que les plantes i els fruits que en sorgeixen posteriorment, amb l’Evangeli, que va convidar a veure com “un petit llibre, senzill i a l’abast de tothom, que produeix vida nova a qui l’acull”, va expressar. Per tant, si la paraula de Déu és observada com una llavor, els cristians en són el terreny: “la podem rebre o no”, hi va afegir, per bé que, Jesús, “com a bon sembrador, no es cansa de sembrar-la amb generositat”, va continuar el Sant Pare, segons el qual aquesta és una activitat que “estem cridats a fer també nosaltres; és a dir, a sembrar sense cansar-nos”.
A conseqüència d’aquestes paraules, el papa Francesc es va adreçar, d’una banda, als pares, que “sembren el bé i la fe en els fills, i estan cridats a fer-ho sense desanimar-se encara que de vegades aquests semblen no entendre’ls i no volen apreciar els seus ensenyaments”. Si no ho fan, va dir, “deixen els fills a mercè de les modes i del mòbil, sense dedicar-los temps, sense educar-los, omplint de males herbes un terreny que pot ser fèrtil”. I, de l’altra, es va referir als joves, que poden sembrar amb la pregària, considerant aquesta acció com “una petita llavor que no es veu, però amb la qual s’encomana a Jesús tot allò que es viu”.
Finalment, també va tenir paraules per als sacerdots, els religiosos i els laics compromesos en l’anunci de l’Evangeli, que “viuen i prediquen la Paraula de Déu sovint sense registrar èxits immediats”. Francesc els va recordar que, “quan anunciem la Paraula, també on sembla que no passa res, l’Esperit Sant està treballant i el regne de Déu ja està creixent, a través i més enllà dels nostres esforços”.
Catequesi
Estimats germans i germanes,
us saludo a tots vosaltres, romans i pelegrins de diversos països.
Saludo les Germanes Missioneres de La nostra Senyora dels Apòstols, reunides a Roma per al seu Capítol General.
Envio de cor la meva salutació a la Comunitat Cenacle, que des de fa 40 anys és lloc d’acolliment i promoció humana; beneeixo la mare Elvira, el bisbe de Saluzzo i totes les germandats i els amics. És bell el que feu i és bells que existiu! Gràcies!
Vull recordar que fa vuitanta anys, el 19 de juliol de 1943, alguns barris de Roma, especialment Sant Llorenç, van ser bombardejats, i el Papa, el venerable Pius XII, va voler anar al mig del poble devastat. Malauradament també avui aquestes tragèdies es repeteixen. Com és possible? Hem perdut la memòria? El Senyor tingui pietat de nosaltres i alliberi la família humana del flagell de la guerra. En particular resem pel volgut poble ucraïnès, que pateix tant.
Desitjo saludar i donar les gràcies a totes les parròquies que en aquest període realitzen activitats d’estiu amb els nens i els joves –també al Vaticà n’hi ha una de molt apreciada-. Gràcies als sacerdots, a les monges, als animadors ia les famílies! En aquest context dirigeixo una salutació per a la propera edició del Giffoni Film Festival, on els protagonistes són els nois i els joves.
Us desitjo a tots un feliç diumenge. Si us plau, no us oblideu de resar per mi: jo ho faig per vosaltres. Bon dinar i fins aviat.
