Després de la pregària de l’Àngelus d’aquest passat diumenge 25 de juny, el papa Francesc va voler mostrar-se proper a totes les famílies de les 46 recluses que van acabar sent assassinades després de veure’s enmig d’un motí al Centre Penitenciari Femení de Támara, a Hondures, dimarts passat. “És una situació que m’entristeix”, va manifestar.
A més, amb motiu de les salutacions posteriors a l’Àngelus, el Sant Pare també va voler adreçar unes paraules a les desenes de persones que, des de la Plaça de Sant Pere estant, lluïen pancartes i fotos d’Emanuela Orlandi, la jove ciutadana vaticana que va desaparèixer el 22 de juny de 1983.
“En aquests dies es compleix el 40è aniversari de la desaparició d’Emanuela Orlandi. Vull aprofitar aquesta ocasió per expressar, una vegada més, la meva proximitat a la família, especialment a la mare, i assegurar-li les meves oracions. Faig extensiu el meu record a totes les famílies que suporten el dolor d’un ésser estimat desaparegut”, va dir.
Catequesi
Estimats germans i germanes, bon dia!, bon diumenge!
A l’Evangeli d’avui, Jesús repeteix tres vegades als seus deixebles: “No tinguin por” (Mt 10,26.28.31). No tingueu por. Poc abans, els va parlar de les persecucions que hauran de suportar per causa de l’Evangeli, una realitat que continua sent actual: l’Església, de fet, des del principi ha conegut, juntament amb les seves alegries, i en tenia tantes, també ha conegut persecucions, moltes, eh? Sembla paradoxal: l’anunci del Regne de Déu és un missatge de pau i de justícia, fundat en la caritat fraterna i en el perdó i, tanmateix, troba oposició, violència i persecució. Jesús, però, ens diu que no temem: no perquè tot anirà bé al món, no, no per això, sinó perquè per al Pare som preciosos i res del que és bo es perdrà. Per això ens diu que no deixem que la por ens aturi, sinó que temem una altra cosa, una sola cosa. Però quina és la cosa que Jesús ens diu que hem de témer?
Ho descobrim mitjançant una imatge que Jesús utilitza avui: la imatge de la “Gehenna” (cf. v. 28). La vall de Gehenna era un lloc que els habitants de Jerusalem coneixien bé: era el gran abocador d’escombraries de la ciutat. Jesús en parla per dir que la veritable por que cal tenir és la de rebutjar la pròpia vida. Rebutjar la pròpia vida, i sobre això Jesús diu: “Sí, en tinguin por”. Com si digués: no cal tenir tanta por a patir incomprensions i crítiques, a perdre prestigi i avantatges econòmics per romandre fidels a l’Evangeli, no, sinó a desaprofitar l’existència buscant coses de poc valor, que no fan vessar el sentit de la vida.
I això és important per a nosaltres. De fet, fins i tot avui un pot ser objecte de burles o de discriminació si no segueix certs models de moda, que, tot i això, sovint posen al centre realitats de segona categoria: per exemple, seguir les coses en lloc de persones, rendiments en lloc de relacions. Vegem-ne alguns exemples. Penso en els pares, que necessiten treballar per mantenir la família, però no poden viure només per a la feina, sinó que necessiten temps per estar amb els fills. Penso també en un sacerdot o en una religiosa, que s’han de comprometre en el seu servei, però sense oblidar-se de dedicar temps a estar amb Jesús, altrament cauen en la mundanitat espiritual i perden el sentit del que són. Encara més, penso en un jove o una jove, que tenen mil compromisos i passions: l’escola, l’esport, interessos diversos, el telèfon mòbil i les xarxes socials, però necessiten trobar persones i organitzar grans somnis, sense perdre el temps a coses que passen i no deixen empremta.
Tot això, germans i germanes, comporta certa renúncia davant els ídols de l’eficàcia i el consumisme, però és necessari per no perdre’s en les coses, que després es llencen, com es feia llavors a la “Gehenna”. I a les “Gehennes” d’avui, per contra, sol acabar la gent: pensem, pensem en els últims, sovint tractats com a material de descart i com a objectes no desitjats. Romandre fidel al que importa és costós; costa anar a contracorrent, costa alliberar-se dels condicionaments del pensament comú, costa ser apartat pels qui “segueixen la moda”. Però tant se val, eh?, no importa. Jesús diu: el que compta és no desaprofitar el bé més gran, és a dir, la vida. No rebutgin la vida. Només això ens ha d’espantar.
Preguntem-nos llavors: Jo, de què tinc por? Si no tinc el que m’agrada? De no assolir les metes que la societat imposa? Del judici dels altres? O més aviat, de no agradar el Senyor i de no posar en primer lloc el seu Evangeli? Maria, sempre Verge, Mare Sabia, ens ajudi a ser savis i valents en les decisions que prenem.
