El passat diumenge 4 de juny, solemnitat de la santíssima Trinitat, en la seva al·locució prèvia al res de l’Àngelus, el papa Francesc va explicar el misteri de la Trinitat mitjançant “la imatge d’una família reunida al voltant de la taula on es comparteix la vida”, perquè “Déu és comunió d’amor, i així ens ho ha revelat Jesús”. Per recordar-ho, segons el pontífex, n’hi ha prou amb “el gest més simple: el senyal de la creu. “Traçant la creu sobre el nostre cos —va dir el Papa—, recordem quant ens ha estimat Déu, fins a donar la vida per nosaltres; i ens repetim que el seu amor ens envolta completament, de dalt a baix, d’esquerra a dreta, com una abraçada que no ens abandona mai”.
Catequesi
Estimats germans i germanes, bon dia!
Avui, Solemnitat de la Santíssima Trinitat, l’Evangeli està pres del diàleg de Jesús amb Nicodem (cf. Jn 3,16-18). Nicodem era un membre del Sanedrí, apassionat pel misteri de Déu; reconeix en Jesús un mestre diví i, a la nit, d’amagat, parlarà amb Ell. Jesús l’escolta i comprèn que és un home que està en un procés de recerca. Aleshores, primer el sorprèn, responent-li que per entrar al Regne de Déu cal renéixer; i després revelar el cor del misteri dient-li que Déu ha estimat tant la humanitat que ha enviat el seu Fill al món. Jesús, el Fill, ens parla del Pare i del seu amor immens.
Pare i Fill. És una imatge familiar que, si ho pensem, tira per terra el nostre imaginari sobre Déu. Efectivament, la paraula Déu ens suggereix una realitat singular, majestuosa i distant, mentre que sentir parlar d’un Pare i un Fill ens recondueix a casa. Sí, podem pensar en Déu mitjançant la imatge d’una família reunida al voltant de la taula on es comparteix la vida. D’altra banda, la taula, que alhora és altar, és un símbol al costat del qual certes icones representen la Trinitat. És una imatge que ens parla de Déu comunió. Pare, Fill i Esperit Sant: comunió.
Però no és només una imatge, és realitat! És realitat perquè l’Esperit Sant, l’Esperit que el Pare mitjançant Jesús ha infós en els nostres cors (cf. Gal 4,6), ens fa agradar, ens fa experimentar la presència de Déu: presència sempre propera, compassiva i tendra. L’Esperit Sant fa amb nosaltres com Jesús amb Nicodem: ens introdueix en el misteri del nou naixement –el naixement de la fe, de la vida cristiana–, ens desvetlla el cor del Pare i ens fa partícips de la vida mateixa de Déu.
La invitació que ens dirigeix, podríem dir, és la de seure a taula amb Déu per compartir el seu amor. Aquesta és la imatge. Això és el que passa a cada missa, a l’altar de la taula eucarística, on Jesús s’ofereix al Pare i s’ofereix per nosaltres. Sí, és així, germans i germanes, el nostre Déu és comunió d’amor, i així ens ho ha revelat Jesús. I saben què podem fer per recordar-ho? El gest més simple que hem après de nens: el senyal de la creu. Amb el gest més simple, amb aquest senyal de la creu, traçant la creu sobre el nostre cos, recordem quant ens ha estimat Déu, fins a donar la vida per nosaltres; i ens repetim que el seu amor ens envolta completament, de dalt a baix, d’esquerra a dreta, com una abraçada que no ens abandona mai. Alhora, ens comprometem a testimoniar Déu-amor, creant comunió en nom seu. Ara, cadascun de nosaltres, i tots plegats, fem el senyal de la creu [fa el senyal de la creu].
D’aquesta manera, avui ens podem preguntar: ¿testimoniem Déu-amor? O bé Déu-amor s’ha convertit per a nosaltres en un concepte, cosa que ja hem sentit, però que ja no ens mou i ja no provoca la vida? Si Déu és amor, les nostres comunitats ho testimonien? Les nostres comunitats saben estimar? I la nostra família, sabem estimar en família? Tenim sempre la porta oberta, sabem acollir a tots, i subratllo a tots, acollir com a germans i germanes? Oferim a tothom l’aliment del perdó de Déu i el vi de l’alegria evangèlica? Es respira aire de casa, o ens assemblem més a una oficina o a un lloc reservat on només entren els elegits? Déu és amor, Déu és Pare, Fill i Esperit Sant, i ha donat la vida per nosaltres, per això fem el senyal de la creu.
Que Maria ens ajudi a viure l’Església com una casa on s’estima de manera familiar, per a glòria de Déu Pare, Fill i Esperit Sant.
