Aquest dimecres es compleixen onze anys des que Jorge Mario Bergoglio va ser escollit com el primer Papa llatinoamericà de la història. Des d’aquell moment, les seves petjades en el si de l’Església i de la societat mundial han estat materialitzades amb gestos i paraules que han continuat donant un veritable impuls per estimar i seguir les passes de Jesús, trobant-lo en les persones més vulnerables i assumint de manera decidida la dimensió missionera que resideix en la fe.
Entre els èxits recollits durant aquests onze anys de pontificat, destaca la renovació de la imatge pública de l’Església, generant empatia amb la societat i estenent la seva mà a tot el Poble de Déu per caminar conjuntament. Així ho pensa el bisbe de Solsona Francesc Conesa, un dels participants de la primera fase de l’Assemblea del Sínode sobre la sinodalitat i el primer dels testimonis que apareixen en el document que oferim amb onze testimonis de l’Església catalana resumint en una sola paraula el pontificat del Papa argentí. “La paraula ‘sinodalitat’ s’ha convertit en l’itinerari que ha posat el rumb de tot el seu pontificat fins a l’actualitat”, hi comenta el prelat nascut a Elx.
La segona de les veus que hi apareixen és la de Míriam Díez Bosch, directora de l’Observatori Blanquerna de Comunicació, Religió i Cultura, que ha triat la paraula “esperança”, ja que, segons la comunicadora gironina, ha estat el concepte que el papa Francesc ha proveït a tota l’Església catòlica no només en el seu interior, sinó també externament. Una qüestió que ha fet, assenyala, aconseguint que la seva proposta “tingui sentit”.
“La revolució de la tendresa”
Per la seva part, el filòsof i teòleg Francesc Torralba ha optat per triar l’expressió “revolució de la tendresa”, feta servir pel mateix Francesc, per definir aquests onze anys d’activitat papal. “Aquí és on radica la naturalesa del cristianisme, és a dir, una revolució a favor dels més febles per promocionar-ne el desenvolupament”, indica qui ha estat també Premi Joseph Ratzinger 2023.
“El Papa també ha tingut coratge per obrir l’Església a creients i no creients, i, així, parlar de les grans preocupacions de la societat”, sosté Maria Dolors Fernàndez, presidenta de Justícia i Pau, que ha escollit aquest concepte per ressaltar la manera com Francesc ha actuat a pesar de les adversitats trobades pel camí.
En el cas del rector de la parròquia de Sant Romà de Lloret de Mar, Martirià Brugada, el pontificat del Papa, fins ara, no es pot concebre si no és com “una alenada d’aire fresc per a l’Església”, molt similar, indica el sacerdot, “al que va passar en altres pontificats com el de Joan XXIII i de Pau VI”.
“Misericòrdia”, en canvi, és el concepte triat per Margarita Bofarull, delegada de la Pastoral de Fe i Cultura de l’Arxidiòcesi de Barcelona. La germana del Sagrat Cor de Jesús i membre ordinari de la Pontifícia Acadèmia Per a la Vida recupera aquest concepte del vocabulari del papa Francesc per reiterar, en aquest sentit, que “es tracta de la biga mestre que sosté la vida de l’Església”.
“Un Papa senzill i capaç de posar-se al lloc dels altres”
El pontificat de Francesc també ha sigut catalogat per la seva “normalitat”, una paraula que ha volgut posar en relleu, per exemple, Jordi Valls, consiliari de l’Associació Cristiana de Lesbianes, Gais, Transsexuals i Bisexuals (ACGIL): “És un Papa senzill i capaç de posar-se al lloc dels altres, sobretot en aspectes com ara la diversitat sexual i afectiva, a diferència de com pensa la majoria dels clergues del Vaticà”, diu Valls. De fet, l’actitud d’escolta —també, a les dones— ha sigut una de les més insistents en el seu comportament.
En diversos països del món, el Papa és observat com un líder que treballa per la pau i la justícia, així com un renovador no només en el terreny del catolicisme. Un comportament encoratjador que convida contínuament a aprofundir en aquells somnis més profunds de la humanitat, a través de la fraternitat universal i de la “senzillesa”, la característica de Francesc que ha volgut subratllar la biblista Mar Pérez. Això ha obert les portes més fàcilment a Bergoglio per atansar-se als més pobres de la societat, “considerats com uns mestres que, per a Francesc, ens ensenyen molt sobre la humilitat i la confiança en Déu”, com destaca el periodista i escriptor Àngel Rodríguez.
Precisament els pobres protagonitzen un col·lectiu humà que el pontífex “ha defensat amb valentia estant al seu costat”, recorda la monja benedictina Natàlia Aldana, des del Monestir de Sant Benet de Montserrat, abans de referir-se al drama dels corrents migratoris que continua omplint països de tot el món. Finalment, Ramon Bassas, assessor en comunicació, cataloga els onze anys de lideratge de l’Església que ha fet el papa Francesc com un clar exemple “d’audàcia” per saber detectar els principals problemes que existeixen en l’actualitat, als quals ha ofert respostes concretes. “Quan falti, ja veurem qui ho continuarà fent, això“, conclou Bassas.
