Omella s’acomiada de la CEE apel·lant a la comunió i reclamant “esperança, humilitat, valentia i alegria” al seu successor

descarga
El cardenal Omella, aquest dilluns a la seu de la CEE. | CEE

“Preguem a Déu que els treballs d’aquests dies ens ajudin a viure estretament la comunió; i que ens permetin continuar anunciant la Bona Nova amb esperança, humilitat, valentia i alegria”. Així ha conclòs el mandat públic de Joan Josep Omella com a president de la Conferència Episcopal. En un discurs inusitadament breu, Omella ha volgut “dirigir la meva mirada preferentment a la nostra vida de pastors d’Església”, en lloc d’oferir una mirada relativa a la realitat social, com ha estat habitual al llarg d’aquests quatre anys que ara toquen al final.

El bisbe de Màlaga, Jesús Catalá, efímer vicepresident per la condició d’emèrit sobrevinguda per al cardenal Osoro, en una decisió certament inexplicable, ha optat per no asseure’s a la taula presidencial. S’ha trobat a faltar el Nunci en una Plenària tan especial; el seu discurs ha estat llegit pel conseller de nunciatura, Mons. Roman Walczak. Abans, diverses associacions de víctimes s’han concentrat a les portes del carrer Añastro. Per la seva part, el bisbe de Bilbao, Joseba Segura, ha volgut aturar-se a parlar amb els supervivents, per bé que Omella ni les hagi volgut citar en el seu discurs.

Osoro, Omella i Cobo, aquest dilluns al matí.

Omella ha començat les seves paraules recordant el temps de Quaresma en què ens movem, on “persisteix al món el clam de tants germans oprimits. Per això, el Papa ens fa reflexionar i preguntar-nos si aquell crit ens arriba, si realment ens commou”.

“Els bisbes hem estat particularment cridats per Crist amb la intenció de ser portadors d’aquesta esperança i aquesta sanació en un món ‘ferit’, que pateix davant de la violència, la polarització i la desigualtat”, ha clamat l’arquebisbe de Barcelona, el qual ha animat els bisbes a preparar el Jubileu del 2025 i ha recordat el 25è aniversari de l’exhortació Pastore gregis, de Joan Pau II, sobre com ha de ser un bisbe. Com? “Tenim el deure de reunir la família dels fidels i fomentar-hi la caritat i la comunió fraterna… Encara que es tracti d’una missió àrdua i difícil, ningú no s’ha de descoratjar“, ha recordat el purpurat abans de reclamar a la Plenària que “per poder transmetre aquesta esperança cal que nosaltres la visquem, la custodiem i no deixem que res ni ningú ens la robi”.

“Tots som corresponsables”

Omella també ha fet referència a l’Any de l’Oració, convocat aquest 2024, animant a fer “una gran ‘simfonia’ d’oració”. “És un moment privilegiat per redescobrir el valor i la necessitat de la pregària diària a la vida cristiana”. Pregària i anunci, perquè “anunciar Jesucrist i el seu Evangeli és una missió que ens incumbeix a tots: fidels, germans i germanes de la vida consagrada, així com els ministres ordenats. Tots som coresponsables. Però als bisbes ens correspon singularment una missió d’impuls i de coordinació en estreta col·laboració amb els preveres i diaques. Transformar aquesta vall de llàgrimes en un jardí de Déu és una tasca preciosa; una missió que només podrem dur a terme si caminem units a Déu i en comunió els uns amb els altres”, ha expressat Omella.

Centrant-se ja en les eleccions a la CEE, Omella ha demanat als bisbes que “no oblidem mai que la missió pertany a Déu. Nosaltres només som els seus col·laboradors més directes, cridats a treballar en comunió amb Ell i entre nosaltres”, i ha recordat una frase de Joan Pau II que de ben segur farà reflexionar els prelats, especialment els que han de patir els embats dels capellans de la faxosfera: “Alimentar la comunió amb el Romà Pontífex i amb els altres germans bisbes, especialment dins de la mateixa Conferència Episcopal i Província eclesiàstica”.

Davant la solitud i el desànim

“A més, per superar el risc de la solitud i el desànim davant la magnitud i la desproporció dels problemes, el Bisbe necessita recórrer de bon grau no només a la pregària, sinó també a l’amistat i la comunió fraterna amb els seus germans a l’episcopat”, ha prosseguit Omella, citant novament Wojtyla, i instant els prelats a “ser ben conscients que la dimensió col·legial del nostre ministeri ha d’impulsar-nos a practicar entre nosaltres les diverses formes de germanor sacramental, que van des de l’acolliment i la consideració recíproques fins a les atencions de caritat i la col·laboració concreta”. En temps de baralles, una crida a la comunió i al consens.

La CEE, semper reformanda

Seguint amb Joan Pau II, l’encara president de la CEE ha recordat que “cada bisbe ha de sentir com a pròpies les dificultats i els patiments dels seus germans a l’episcopat”.“La nostra estimada Conferència Episcopal avança, com l’Església, sempre reformanda, depurant-se contínuament en el servei a la comunió entre les diverses Esglésies”, ha incidit Omella, que ha animat a fer una “acció col·legial” que es basi en “l’autoritat de la coordinació” .

El president dels bisbes espanyols ha recalcat “la gravetat en l’hora present de procedir amb generositat i resolució col·legial a la reforma dels nostres Seminaris”. “Cap motiu ens pot distreure d’aquesta empresa, que no podrem portar a port sinó des del dilat horitzó del bé comú”, ha declarat el purpurat.

L’última part del seu discurs, dedicada al seu comiat, ha servit per “donar-vos les gràcies a tots vosaltres, germans bisbes, i a tot el personal que treballa en aquesta casa pel vostre suport, col·laboració i comprensió durant aquests quatre anys de servei”.

Sobre el futur, “més que córrer, prefereixo dir que caminem cap a la meta. Perquè, si passéssim a córrer, segurament ens podríem deixar molta gent pel camí”. “Caminem, doncs, junts, sinodalment, guiats per l’Esperit Sant que inspira i condueix a la gran família de l’Església, i que parla a tots els fidels que romanen units en oració. Només serem creïbles si vivim aquesta comunió que neix de l’Esperit Sant”, ha culminat.

“Mirem endavant deixant el passat en mans de Déu. Per això us demano que disculpeu els meus errors i seguim avançant units en el camí que ens porta a la Pasqua definitiva”, ha finalitzat, recordant que “el Senyor ens ha confiat a tot el poble de Déu i no només a uns quants, o només els creients. Totes les persones, siguin de la religió o la cultura que siguin, són cridades per la Santíssima Trinitat a assolir la meta i a guanyar el premi que Déu ens ha revelat per mitjà de Jesucrist”, ha conclòs.

*Article publicat en col·laboració amb ‘Religión Digital

Llegir més sobre:

Altres temes:

Subscriu-te al butlletí diari de 'Flama'

Tota l’actualitat cristiana al teu correu

Flama al teu email

L’actualitat social i religiosa al teu correu

Lectures del dia