“L’Església a Espanya està compromesa en la protecció de menors i en la prevenció d’abusos sexuals comesos, tant en el marc de la seva activitat com a tota la societat”. Així s’ha expressat aquest dilluns el president de la Conferència Episcopal Espanyola, Joan Josep Omella, durant el discurs inaugural de la 121a Assemblea Plenària dels bisbes espanyols. El també cardenal i arquebisbe de Barcelona ha reiterat la “humil i sincera petició de perdó” a les víctimes d’abusos en el si de l’Església i ha recordat que “en compliment del que estableix la Santa Seu totes les diòcesis espanyoles tenen establerts protocols i oficines per a la protecció de menors i presentació de denúncies per abusos comesos”.
El president dels bisbes de l’Estat ha explicat també que, a més de les 60 oficines diocesanes, les congregacions religioses han obert 142 oficines pertanyents a 121 congregacions. “En total —ha detallat— l’Església a Espanya ha obert aquests dos anys 202 oficines preparades per a la recepció de denúncies d’abusos. Aquestes oficines s’encarreguen també de l’establiment de protocols d’actuació i de formació per a la protecció de menors i la prevenció d’abusos”.
El purpurat ha donat compte d’altres iniciatives recents de l’Església en l’àmbit dels abusos, com ara l’encàrrec d’una auditoria independent al despatx Cremades & Calvo-Sotelo el mes de febrer de 2022 i la creació del portal Paradarluz.com, que recull informació sobre la tasca realitzada per l’Església a Espanya en la protecció de menors i la prevenció d’abusos.
“Hem demanat perdó per aquest gran pecat i seguirem demanant-ho. Però no n’hi ha prou amb demanar perdó, sinó que volem que aquesta xacra desaparegui de la nostra societat. Per això, seguim col·laborant amb els jutges, la fiscalia i el defensor del poble, aportant tota la informació de què disposem i activant els nostres protocols”, ha reiterat Omella, assegurant que “l’Església vol liderar la lluita contra aquesta xacra que afecta un de cada cinc nens a Europa”.
La proposta de l’Església en educació i família
Flanquejat a la taula pels cardenals Carlos Osoro, Rouco Varela, Antonio Cañizares i Aquilino Bocos i amb la presència també del secretari general de la CEE, César García Magán i el nunci, Bernardito Auza, Omella, amb les seves paraules ha anat més enllà dels abusos. Estructurat en cinc parts, el llarg discurs del purpurat ha suggerit, entre altres coses, algunes iniciatives, la implementació de les quals, ha assegurat, correspon principalment als laics.
En aquest sentit, el cardenal nascut a Queretes (Terol) ha plantejat la necessitat de promoure un sistema educatiu gratuït que respecti la llibertat dels pares a l’educació dels fills. “L’Església catòlica té una proposta educativa per a la persona, la família i la societat. Nosaltres creiem que aquesta proposta és un valor per al nostre món. En cap cas la imposem, però sí que exigim el respecte a la llibertat dels pares a educar els fills en consciència en funció dels seus valors”, ha remarcat, tot fent referència a l’article 27 de la Declaració Universal dels Drets Humans sobre el dret a la formació religiosa i moral dels fills.
Omella ha parlat d’una “educació que ensenyi a estimar”, “obrint-se a la amistat i l’entrega” i sense tancar-se en el “desig possessiu”. “Un amor capaç de generositat, a semblança de lamor de Déu. Un amor que genera la comunió entre persones, ja que cadascú considera el bé de l’altre com a propi”, ha dit. El cardenal també ha afegit que l’Església aposta per “una educació gratuïta amb independència de la titularitat privada o pública del centre i del model educatiu“. “Les famílies —ha assegurat— han d’exigir el dret a poder escollir l’educació que prefereixen per als fills, sense veure’s penalitzades pel model que escullin per a si. El model educatiu vigent no assegura adequadament la llibertat de les famílies i la neutralitat del Estat garantides per la nostra Constitució, que reconeix el dret dels pares a educar els fills d’acord amb els seus fills conviccions morals i religioses”.
Altres punts del discurs del purpurat han parlat de l’Església com a portadora d’alegria i esperança “en un món en què són molts els germans que pateixen”; d’una Església que vol ser “fidel a l’enviament missioner” en zones urbanes en les quals s’ha constatat “un creixent anhel de Déu”; d’una Església que acompanya els laics a la missió evangelitzadora i d’una Església, finalment, que reivindica la defensa de la vida en totes les seves etapes i la família.
Sobre aquest darrer punt, Omella ha fet referència a “la família com a font de cohesió social i de vida, ja que és la comunitat més original, profunda i universal de la humanitat”. “Les famílies constitueixen l’àmbit més adequat en què cada persona arriba a ser genuïnament humana i pot desenvolupar-se. La família és la que proporciona a cada persona les alegries més grans, travessades també pel dolor que l’amor o la seva absència provoca de vegades. És a la família on la major part de la humanitat arriba a la plenitud de l’amor”.
