Olga Rodríguez: “Més que corresponsal de guerra, hauria volgut ser corresponsal de pau”

jordpacheco
Les tres dones premiades al Memorial Joan Gomis, amb els representants de les entitats convocants. | Foto: Joan Gatell

L’any 2003, quan va cobrir la invasió de l’Iraq com a enviada especial, a la periodista Olga Rodríguez li hauria agradat explicar, per damunt de tot, el triomf de la diplomàcia i de la via de la negociació, però no va poder ser. “Més que corresponsal de guerra, hauria volgut ser corresponsal de pau”, va resumir Rodríguez en el seu discurs d’agraïment després de rebre el XIX Premi Memorial Joan Gomis de Periodisme Solidari en reconeixement de la seva trajectòria. 

El guardó en modalitat d’obra periodística va ser per a Anna Grimau i Sara Boldú pel reportatge Huérfanos tras el silencio, que explora les conseqüències de la violència de gènere a través de la situació dels més de 400 infants que han quedat orfes a Espanya durant els darrers deu anys a causa d’aquest problema. La cerimònia d’entrega va tenir lloc aquest dimecres 20 de novembre en la sala d’actes del Col·legi de Periodistes de Catalunya. 

“El que fa important aquest reportatge és que no ens limitem al dolor i la compassió cap a les víctimes, en aquest cas els nens i nenes orfes, sinó que volem anar més enllà del minut de silenci per saber què passa després”, van explicar Grimau i Rodríguez sobre aquest tema “desconegut” i, en molts casos, “tabú tant per als orfes com per a les seves famílies”.

La cerimònia va començar amb unes paraules de benvinguda per part de Dolors Fernández, presidenta de Justícia i Pau, i de Jordi Cuadras, president del Fons Català de Cooperació, dues de les onze entitats catalanes convocants d’aquest premi orientat a mantenir viva la memòria de Joan Gomis i el seu treball tenaç a favor de la justícia social, la pau i els drets humans.

Anna Grimau, Sara Boldú i Olga Rodríguez, després de recollir el premi. | Foto: Joan Gatell

Infants marcats per la violència masclista

Els premis en ambdues categories van estar dotats amb 1.500€ i una il·lustració original de Joan Gomis. Anna Grimau i Sara Boldú, que aquesta setmana també recullen a Madrid el Premi de Periodisme contra la violència de Gènere de la Fundació Aliados por la Integración, van explicar que els diners de tots dos guardons seran donats a les Becas Soledad Cazorla, que proporciona estudis, atenció psicològica i ajuda en els tràmits burocràtics a menors orfes per la violència de gènere.

Tot i les moltes mancances administratives pel que fa a l’atenció a les víctimes de la violència masclista que es posen de manifest en el reportatge Huérfanos tras el silencio, Espanya, segons les premiades, va molt per davant d’altres països europeus en aquest aspecte. “Encara que queda molt per fer, aquest país és referent mundial en polítiques de violència de gènere. A França, per exemple, encara no es comptabilitzen els assassinats de dones en mans de les seves parelles, que els anomenen ‘crims passionals’”, va explicar Anna Grimau durant el col·loqui posterior, moderat per Miquel Peralta, periodista i professor del Grau en Periodisme i Comunicació Corporativa a Blanquerna. 

Periodisme per la pau i els drets humans

Durant el diàleg, Olga Rodríguez, que va ser cofundadora d’elDiario.es, primera publicació a introduir una secció fixa sobre migracions i drets humans, va assenyalar que en el segle XXI tot periodisme ha de ser exercit amb responsabilitat social. “El que tenim entre mans és informació, que és un dret fonamental de les societats lliures i democràtiques. Una societat mal informada és fàcilment manipulable i cal tenir present que els mitjans de comunicació poden influir en la societat per a bé i per a mal”, va advertir la reportera, remarcant que el periodisme pot ser “un instrument per exaltar la guerra” o, al contrari, “per promoure la sempre necessària cultura de pau i drets humans”.

Dolors Fernández va ser l’encarregada de cloure l’acte en un parlament en què va reivindicar la necessitat d’un periodisme lent en un món en què es vol saber tot al mateix moment, oblidant, sovint, la necessitat de contrastar les coses. “El periodisme que ha d’ajudar a informar és pausat, vol el seu temps per poder reflexionar, i això en la nostra societat no està valorat, perquè tot està marcat per una immediatesa que ens devora”, va concloure la presidenta de Justícia i Pau abans de recordar que l’any 2025 el premi Joan Gomis celebrarà la seva vintena edició.

Altres temes:

Subscriu-te al butlletí diari de 'Flama'

Tota l’actualitat cristiana al teu correu

Flama al teu email

L’actualitat social i religiosa al teu correu

Lectures del dia