L’Església catòlica ha obert la porta a la possibilitat que els capellans beneeixin parelles del mateix sexe o divorciats tornats a casar. Ho ha fet a través de Fiducia Supplicans, un document d’un alt valor doctrinal emès pel Dicasteri per a la Doctrina de la Fe que aprofundeix sobre el significat pastoral de les benediccions. Malgrat que certs sectors eclesials consideren enganyós presentar la declaració com un canvi monumental a l’Església amb relació al tracte que dona a les persones homosexuals, la satisfacció entre els catòlics LGTBi i les seves famílies i amics és clara. Així ho creu Jordi Valls, portaveu de l’ACGIL (Associació cristiana de lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals), que no dubta a qualificar aquest pas com una “alenada d’aire fresc”.
Com ha rebut la notícia de l’aprovació de la Santa Seu de la possibilitat de beneir parelles homosexuals?
Doncs amb sorpresa, francament. Després de les conclusions de l’Assemblea del Sínode de l’octubre, semblava que qualsevol avanç en aquest aspecte dependria de les comissions “d’experts” que s’havien de crear, a llarg termini.
N’estan satisfets, en qualsevol cas?
N’estem satisfets, perquè és un pas endavant reconèixer per escrit que les nostres relacions i les nostres famílies són dignes de benedicció, però al mateix temps insatisfets per la insistència (també per escrit) amb què les nostres relacions no són considerades matrimoni i que les nostres famílies són fora del designi diví.
Creu que és un pas lògic i raonable, tenint en compte el posicionament del papa Francesc sobre aquest tema?
Em sembla un pas molt intel·ligent, tal com ens té avesats el papa Francesc. No eneceta el meló d’una modificació doctrinal, però fa passos endavant en la pastoral, que és el més lògic. Quan faci temps que es facin benediccions com aquestes, la reforma doctrinal caurà pel seu propi pes. A més, deixa sense arguments els seus opositors conservadors.
Doctrina de la Fe ha deixat clar que en cap cas, s’ha de confondre aquesta decisió amb l’aprovació per part de l’Església del sagrament del matrimoni entre persones homosexuals. En aquest sentit, considera que encara molta gent podria sentir-se decebuda?
Indubtablement, i més tenint en compte que hi ha esglésies tan cristianes com la catòlica Romana que ja fa anys que estan oficiant matrimonis homosexuals. Però insisteixo que si es mira amb perspectiva, aquesta decisió és intel·ligent i prudent, perquè no dona peu a què els tradicionalistes amenacin amb un cisma.
El procés sinodal a Alemanya, on es van començar a beneir parelles homosexuals ja fa un temps, creu ha pogut tenir a veure amb aquesta resolució?
El procés sinodal alemany, la lluita d’Associacions com ACGIL, l’actitud evangèlica de tants fidels, capellans, religiosos i religioses i bisbes. Tot això ha influït en aquesta decisió tan profundament evangèlica. Feia temps que Doctrina de la Fe havia oblidat la Bona Nova de l’Evangeli, i ara, amb el nou prefecte i amb el papa Francesc sembla que vol recuperar-la, gràcies a Déu!
Hi ha qui opina que la declaració s’ha portat a terme per acontentar l’Església alemanya. Hi està d’acord?
No, s’ha fet per complir l’Evangeli. Perquè Déu és un pare ple de misericòrdia que no pot deixar de mirar amorosament i de “dir bé” (Bene dicere) de cadascun dels seus fills i filles, fets a la seva imatge i semblança.
Hauria imaginat aquest “gest de proximitat pastoral” fa 10 anys?
Francament, no. El papa Ratzinger diuen que era bon teòleg, però de pastor amorós no en tenia res, malauradament.
