La professora Núria Calduch Benages (Barcelona, 1957) va ser rebuda com a membre de l’Acadèmia Europea de Ciències i Arts (EASA, per les seves sigles en anglès), el passat 15 d’abril. Resident a Itàlia des de 1985, és doctora en Sagrada Escriptura, membre de l’Associació Bíblica de Catalunya i professora a la Pontifícia Universitat Gregoriana, on actualment és directora del Departament de Teologia Bíblica. El 9 de març de 2021 va ser nomenada pel papa Francesc la primera dona secretària de la Pontifícia Comissió Bíblica, càrrec consistent a liderar el grup de membres que la constitueixen (20 biblistes de tot el món), coordinant les sessions de feina i l’elaboració de documents. Aquest mateix any, la biblista catalana va passar a formar part, com a assessora, de la Congregació per a la Doctrina de la Fe, un dels organismes més importants de la cúria romana.
El seu català és prou genuí, per bé que en ell es percep una lleugera interferència de l’italià. Deu ser perquè hi porta mitja vida, al país alpí, no ho creu?
El contacte amb la meva família és constant i, de fet, viatjo a Catalunya regularment, però és cert que el meu català no és gaire refinat, ja que l’italià s’ha acabat convertint en la llengua que més utilitzo cada dia. Per relacionar-me, per treballar, per escriure… A pesar d’això, que no es pot evitar, tinc la sort que la meva germana Lourdes és correctora i especialista en llengua catalana, raó per la qual en rebo un gran suport.
En referència amb la llengua, l’obra més crucial del cristianisme, la Bíblia, té nom femení, com ara vostè i la majoria de les dones que cada vegada tenen un paper més actiu dins la cúria romana. Hem superat la fase de preguntar-nos si és rellevant el paper de la dona a l’Església?
El paper de la dona a l’Església ha estat molt examinat, interpretat i estudiat, sobretot en aquests últims temps. Si bé han existit successius esforços perquè accedeixi a uns espais als quals se li negava l’accés fins fa relativament poc temps, encara no se li permet ocupar posicions on pugui prendre decisions rellevants. Això és un obstacle que continuen trobant-se cada dia centenars de dones en el si de l’Església catòlica, i en el si de moltes àrees de la societat que no estan lligades necessàriament amb la religió, com ja sabem.
Coincideix amb el discurs que defensa, per exemple, Nathalie Becquart, subsecretària general del Sínode de Bisbes, la qual ha estat recentment a Catalunya.
És significatiu que puguem veure en l’actualitat dones ocupant càrrecs que abans només eren ocupats per homes. Més endavant es decidirà si han de tenir més capacitat de gestionar, si convé dotar-les de més responsabilitat…, però només el simple fet que algunes dones ja hi siguin és un signe que distingeix els passos endavant fets aquests últims temps i reforça, òbviament, l’Església en tota la seva complexitat.
En el seu cas, el passat mes d’abril es va fer públic el seu nomenament com a membre de l’Acadèmia Europea de Ciències i Arts. En què consistirà la seva relació amb aquesta institució?
Va ser una sorpresa. Aquest nomenament no requereix que hagi de desenvolupar-hi un treball regular ni visible, sinó que estableix un vincle que em permetrà oferir-hi col·laboracions professionals de tota mena. En aquesta institució, el responsable de la secció que es cuida de representar les religions del món és el teòleg espanyol Mariano Delgado i, per exemple, un dels aspectes que s’hi estan treballant en l’actualitat és el de la tolerància, una temàtica que, a llarg termini, donarà peu possiblement a actuacions diverses.
“És significatiu que puguem veure en l’actualitat dones ocupant càrrecs que abans només eren ocupats per homes. el simple fet que algunes dones ja hi siguin és un signe que distingeix els passos endavant fets aquests últims temps i reforça, òbviament, l’Església en tota la seva complexitat”
Tindrà la Bíblia com a teló de fons quan li toqui abordar aquesta qüestió?
Procuraré tenir-la present, com sempre he fet. La Bíblia ens ajuda i, sobre ella, encara ens queden coses per saber. És un llibre obert que es pot llegir de moltes maneres: en una eucaristia, per part d’un capellà, i, també, per qualsevol altra persona, com ara abans d’anar-se’n a dormir, sense cap mena de preparació prèvia. A més, no conèixer-la és ignorar una part imprescindible de la nostra cultura occidental, ja que la nostra història artística i literària està plena d’elements que podem trobar ràpidament a la Bíblia.
És el llibre més llegit a tot el món.
És tot un best-seller!
Li preocupa, al papa Francesc, com s’utilitza la Bíblia?
Crec que sí. La seva és sobretot una preocupació relativa a l’ús de la Bíblia en les homilies. En general, creu —i això ho ha fet saber a la Pontifícia Comissió Bíblica quan alguns dels membres hi hem parlat—que, en algunes ocasions, la preparació del missatge bíblic per part dels sacerdots sigui pobre i es calgui potenciar. El papa és conscient que les interpretacions de la Bíblia poden ser diverses i reflecteixen realitats diferents de la nostra, raó per la qual recomana que hi hagi capellans que esdevinguin un canal interpretatiu profund i expert per entendre-la millor.
