La Societat Internacional per a les llibertats civils i l’estat de dret (Intersociety) ha llançat una nova i radical proposta per acabar amb el vessament de sang que, durant els darrers 75 anys, s’ha produït ininterrompudament a Terra Santa i que des del passat 7 d’octubre ha assolit un grau de brutalitat sense precedents.
Segons aquesta organització no governamental d’inspiració catòlica liderada per Emeka Umeagbalasi, la fi del conflicte passaria per un acord anomenat “Un Estat en dues terres”, que consistiria en la reubicació efectiva d’Israel al Canadà i de Palestina a Algèria, i deixaria l’actual territori dels dos Estats sota administració internacional, amb accés garantit per a tots dos, inclosos els llocs sagrats.
“Ha arribat l’hora que l’ONU, les seves agències i altres actors respectats internacionalment s’apropin al Canadà i Algèria per facilitar una cessió de terres a Israel i Palestina en un acord que permetria salvar la humanitat d’una altra guerra mundial”, afirma l’organisme en un extens informe publicat el passat 5 de novembre i revelat recentment pel portal nord-americà Crux Now. Així, aquesta respectada entitat creada l’any 2008 a Onitsha, Nigèria Oriental, llança “una crida ferma” als actuals líders de les Nacions Unides”, als quals demana actuar de manera “oportuna”, “responsable” i “creativa” per trobar una solució permanent al conflicte.
Algèria i Canadà, els candidats més adequats
Després de constatar que hi ha una “aguda escassetat de terra i espai” tant per a israelians com per a palestins, Intersociety considera crucial trobar nous territoris per poder implementar aquesta solució salomònica. En aquest sentit, l’organisme veu Algèria i el Canadà com els candidats més adequats per diverses raons, entre elles les afiliacions culturals i religioses, la distància geogràfica, les xifres de població i la massa de terra disponible.
La idea es faria efectiva “a través d’una ‘donació o cessió de terres a través de la compra’ del Canadà, i una nova terra per als palestins a través d’una ‘donació o cessió de terres a través de la compra’ d’Algèria”. Ambdós territoris s’anomenarien, respectivament, “Nova Israel” i “Nova Palestina” i els tractats que el farien possible estarien emparats pel Consell de Seguretat de les Nacions Unides, la Secretaria de les Nacions Unides i ratificats per l’Assemblea General de les Nacions Unides. A més, segons Intersociety, “en els acords haurien de participar les autoritats de Palestina i Israel i els seus aliats, inclosos Estats Units, la UE, Rússia, la Xina, el Regne Unit, la Lliga Àrab, l’Iran, Turquia, el Canadà, Algèria, l’Organització de la Conferència Islàmica, l’Organització d’Estats Americans, entre altres.
“Les dues ‘Noves Terres’ —afegeix informe— també propiciarien el retorn i el reassentament de palestins i israelians exiliats i a l’estranger. A més, dissiparien les tensions i alliberarien les actuals terres ancestrals d’israelianes i palestins de la sobrepoblació i l’antagonisme violent”.
Afinitats polítiques, culturals i religioses
Algèria, amb una de les masses de terra més gran del món, és un 99 % musulmana, fet pel qual, segons Intersociety, “la República Islàmica d’Algèria està favorablement disposada a ser abordada per a la donació o cessió de terres a través de la compra al poble palestí”. “Això s’afegeix —apunta l’informe— a les afinitats culturals, polítiques, econòmiques i religioses d’una època entre Algèria i Palestina que es remunten a la dècada de 1950”.
Pel que fa al Canadà, l’informe argumenta que és el país “més favorable i amistós” de ser abordat amb motiu d’una eventual donació o cessió de terres a través de la compra a l’Estat d’Israel. “El Canadà podria donar gairebé 200.000 milles quadrades de massa de terra a Israel sense amenaces territorials en els pròxims deu mil anys”, assegura.
A més, Canadà és de majoria no musulmana i disposa de la segona massa de terra més gran del món, després de només Rússia, amb una població, relativament petita, de 39 milions d’habitants repartits en el seu vast territori. “Mentre el Canadà com a país cristià té molt en comú amb l’estat jueu d’Israel, la Palestina islàmica també té molt en comú amb la República Islàmica d’Algèria”, argumenta Intersociety.
L’informe, que traça exhaustivament el perfil evolutiu de la història del conflicte israelianopalestí, poua també en precedents històrics d’operacions territorials similars dutes a terme durant els darrers dos segles en diferents regions del món. Per exemple, la compra de l’actual Estat d’Alaska dels Estats Units a l’imperi rus el 1867 a un cost de 7,2 milions de dòlars. Una compra que, com adverteix l’organisme africà, va ser ratificada pel Senat dels Estats Units i signada pel president Andrew Johnson”.
Dia 46 de bombardejos massius
De moment, però, el conflicte a Terra Santa continua en marxa i, després de 46 dies d’intenses operacions militars d’Israel a Gaza, res no sembla indicar que sigui possible arribar a aquest consens internacional necessari per a una solució com la que planteja Intersociety. Mentre a hores d’ara es parla de la possibilitat d’arribar a un acord per establir un alto el foc de cinc dies que faciliti l’intercanvi de pressoners i l’entrada a Gaza d’ajuda humanitària, la situació no ha fet més que empitjorar, especialment pel devastat poble palestí, que també pateix les creixents hostilitats per part dels colons israelians a la regió de Cisjordània.
Emparat en el “dret a defensar-se del terrorisme”, el govern de l’ultradretà Benjamin Netanyahu continua amb la campanya de bombardejos massius a Gaza que fins ara ha deixat 13.000 morts, la meitat dels quals, infants i dones, milers de ferits, la destrucció del precari teixit sanitari gazatí i el desplaçament forçós de més d’un milió de persones dins l’enclavament (equiparable, en extensió, a la comarca del Maresme).
I enmig d’aquest genocidi —així ho han qualificat els experts—, també s’han donat altres crims de guerra com l’assassinat de desenes de periodistes i el d’un centenar de treballadors de l’ONU, el mateix organisme que l’any 1948 va aprovar la creació de l’Estat d’Israel.
