El passat 16 de novembre el Bisbat de Vic va culminar la fase diocesana de la causa de beatificació per martiri del sacerdot igualadí Jaume Serra Jordi i 168 companys preveres, religiosos, seminaristes i laics assassinats per raó de fe durant la dècada de 1930.
Una fita històrica, tenint en compte que, si bé el procés el va obrir oficialment el bisbe Romà Casanova al mes de novembre de 2005, va ser a inicis dels anys quaranta quan, un cop acabada la Guerra Civil, es varen començar a recollir dades sobre els màrtirs i posteriorment, ja en els anys noranta, es va prendre declaració a testimonis abans de la seva desaparició.
En aquests vint anys de procés, els treballs duts a terme pel tribunal i les comissions històrica, teològica i testifical, sota la direcció d’un postulador, han aconseguit aplegar 16.000 folis amb informació trobada en parròquies, arxius militars, llibres i revistes, que viatjaran a Roma a la Congregació per a les Causes dels Sants per a la seva avaluació i determinar si l’Església els declara beats.
Par al sacerdot David Compte, jutge delegat de la causa, els reptes principals al llarg d’aquestes dues dècades han sigut tres i han tingut a veure amb la identitat, el volum i la rigorositat. “Pel que fa a la identitat, una causa de beatificació té sentit si la fe dels fidels capten una autèntica santedat en aquells presumptes màrtirs, i els tenen com a intercessors i com a exemple a seguir. És el que es diu ‘fama de santedat’”, detalla Compte.
En l’aspecte de volum, el prevere destaca la ingent tasca de recollir i estudiar la informació de les 169 persones consultades. I pel que fa a la rigorositat, assegura que les tres comissions han treballat “de manera independent” i “sense mantenir contacte, per no viciar les fonts”. “S’han aplicat els estàndards científics contemporanis, especialment en la recerca històrica, per tal d’assegurar que es tracta de testimoniatges d’amor a Déu i al proïsme fins a donar la vida, i no d’altres afers aliens a la finalitat de l’Església”, sentencia el jutge delegat de la causa, conscient de la necessitat que hi havia en aquesta primera fase diocesana de “destriar totalment el testimoniatge de fe d’altres qüestions de caràcter polític o d’altres interessos”.
Una mirada al passat, al present i al futur
Segons Compte, la causa suposa una mirada al futur, ja que “assenyala com a meta de la vida l’amor de Déu”; al present, en un món actual en què “molts justos innocents moren cada dia fruit de l’odi irracional”; i al passat, perquè és “un acte de justícia i agraïment” que posa en relleu “el coratge i l’heroisme de persones senzilles del poble en moments d’extrema violència”.
El bisbe Romà Casanova va reivindicar en la cerimònia de clausura el missatge de perdó i reconciliació d’aquests màrtirs. Un esperit que, per a molts, cal continuar fomentant en les comunitats cristianes actuals. “Això ens ha de fer reflexionar a tots. El papa Francesc parla sovint de l’Església com a hospital de campanya. És urgent deixar allò accidental que ens pugui separar i anar al que és essencial”, puntualitza Compte, convençut que la credibilitat de les comunitats cristianes és “proporcional a la concreció de la caritat entre els deixebles del Crist”.
El prevere, que parla també des de la seva experiència en parròquies del territori diocesà vigatà amb refugiats procedents d’Ucraïna, adverteix que “la lliçó viscuda pels màrtirs” és el millor antídot per pal·liar els “terribles estralls de la violència”. “El seu testimoniatge de perdó és unànime i demostra que només l’amor incondicional atura l’espiral de l’odi i regenera les ferides profundes de la guerra. Només l’amor és més fort que l’odi”, conclou.
El testimoni Jaume Serra Jordi
El primer dels tres testimonis de la causa de beatificació va ser el sacerdot Jaume Serra Jordi. Nascut a Igualada en 1847, a nou anys va ingressar al Seminari de Vic, on estudià la carrera eclesiàstica fins que va ser ordenat sacerdot en 1870. Després de cursar Dret Civil i Canònic a Barcelona, l’any 1880 fou nomenat vicari general de la Seu d’Urgell i, dos anys després, vicari general de Vic, càrrec que ocupà durant cinquanta-quatre anys sota el mandat de quatre bisbes.
L’any 1902 va fundar la residència de les Germanetes dels Pobres a Vic. Durant la Guerra Civil, en 1936, la seva casa va ser saquejada, i els seus papers, cremats. Fou empresonat i, el 13 d’agost, executat a Sant Martí de Riudeperes. En 1939 les seves restes van ser traslladades a Igualada.
Després de la cloenda de la fase diocesana de la causa, el següent pas serà fer una positio per a cada màrtir, és a dir, recollir totes les dades de cada persona i valorar la seva mort martirial. “Perquè la causa avanci cal que tots els candidats siguin trobats idonis”, detalla Compte, que tot i desconèixer els temps que es podrà trigar a fer aquesta feina, assegura que “està ben avançada i sistematitzada per l’ingent treball de la fase diocesana”.
