Després de més de vint mesos sense bisbe, en aquest inici del 2024 des de la diòcesi de Girona es creu que el nomenament del nou prelat ha de ser imminent. No només perquè el nunci apostòlic Bernardito Auza ha assegurat que la nunciatura ha fet la seva feina i que “tot està en mans del Papa”, sinó també perquè el mandat del cardenal Joan Josep Omella com a president de la Conferència Episcopal Espanyola expirarà el pròxim mes de març i, per aquella data, segons fonts del bisbat, el relleu episcopal a Girona hauria de ser un fet consumat.
La diòcesi gironina es troba en seu vacant des de la mort de Francesc Pardo el 31 de març de 2022. En aquest temps, hi ha hagut nomenaments episcopals en altres diòcesis catalanes com Barcelona, on David Abadías va ser escollit bisbe auxiliar el 14 de febrer de 2023 —un any després de la mort de Toni Vadell—, i Tortosa, on el 13 de juliol del mateix any Sergi Gordo va ser escollit bisbe prenent el relleu d’Enric Benavent, nou mesos després que aquest fos nomenat arquebisbe de València.
Després d’aquests moviments, es dona per fet que el pròxim nomenament serà el de Girona, si bé aquest no és l’únic bisbat català on es preveuen canvis en els pròxims temps. De fet, actualment hi ha tres prelats que superen els 75 anys, edat en què, com exigeix el dret canònic, han de posar el càrrec a disposició del Papa.
El primer d’ells és el mateix Omella, arquebisbe de Barcelona, que amb 77 anys llargs continua en actiu a petició expressa del papa Francesc, que compta amb ell com a persona de confiança al consell de cardenals, conegut com el C9. Malgrat que el relleu del purpurat aragonès a la capital catalana no es preveu immediat, la finalització del seu mandat com a president dels bisbes espanyols el pròxim mes de març podria marcar l’inici de la darrera fase del seu pontificat com a arquebisbe.
Un altre bisbe en edat de jubilació és el de Sant Feliu de Llobregat, Agustí Cortés. Amb 76 anys, el fins ara únic bisbe d’aquesta diòcesi creada l’any 2004 va presentar la renúncia al Papa el mes d’octubre de 2022. En aquest any i mig transcorregut des d’aleshores, Cortés, que arrossega una malaltia que condiciona el seu dia a dia i requereix petits ingressos, ha manifestat diverses vegades explícitament que no desitja que la diòcesi entri en cap periode d’interinitat. De fet, tal com expliquen a Flama fonts del bisbat, des del consell de govern fins als consells presbiteral i pastoral diocesà i les altres instàncies de la diòcesi, el bisbe actua i fa actuar sense considerar aquest factor. “Hi ha una lògica prudència en les decisions importants, però no es deixen de prendre perquè el bisbe Agustí té consciència de prendre-les ‘sinodalment’ amb les moltes persones que tindran continuïtat el dia que es produeixi el nomenament del nou bisbe”, detallen des de la diòcesi.
Lleida i Urgell
Un any més jove que Agustí Cortés és el bisbe de Lleida, Salvador Giménez Valls. Nomenat al capdavant del bisbat lleidatà l’any 2015 després d’haver sigut auxiliar a València i titular a Menorca, Giménez va presentar la seva renúncia al papa el 31 de maig de 2023, data en què va complir 75 anys. El tema, per tant, no inquieta a la diòcesi, on s’espera “amb tranquil·litat i serenor” que el Papa, quan consideri oportú, prengui la decisió de nomenar un nou bisbe.
“La vitalitat i el grau d’activitat del bisbe Salvador és òptima, així com el seu estat de salut, elements que no fan preveure una decisió imminent sobre el seu relleu”, asseguren des del bisbat, on estan convençuts que el fet que hi hagi altres diòcesis vacants i bisbes en exercici que superen de llarg els 75 anys reforça la sensació que a Lleida no es preveu un nomenament a curt termini.
El pròxim prelat a qui, en teoria, li tocarà presentar la dimissió serà Joan-Enric Vives, bisbe d’Urgell i copríncep d’Andorra, que complirà 75 anys el pròxim 24 de juliol. El seu relleu tampoc es preveu immediat un cop que arribi aquesta data, entre altres coses perquè, tal com va recordar el cardenal i secretari d’Estat de la Santa Seu, Pietro Parolin, en la seva visita a Andorra el passat mes de setembre, el papa Francesc acostuma a prorrogar “uns anys més” el mandat dels bisbes, sempre que no hi hagi problemes, siguin de salut o de govern de la diòcesi, que ho impedeixin.
Una altra cosa és si la Santa Seu nomenarà o no un bisbe coadjutor que faciliti la transició en el càrrec un cop que Vives presenti la jubilació, tal com va passar quan Joan Martí Alanis, l’anterior bisbe d’Urgell, estava a les portes de finalitzar el seu ministeri. El mateix Vives s’ha mostrat partidari d’aquesta fórmula, que també veuria amb bons ulls el cardenal Parolin.
En resum: Girona, Sant Feliu, Lleida, Barcelona i Urgell serien a priori els cinc bisbats catalans més susceptibles d’experimentar canvis entre 2024 i 2025. Continuant amb aquesta lògica, posteriorment vindria Terrassa, amb el bisbe Salvador Cristau, que té 73 anys. Més recorregut tenen per endavant, en canvi, els bisbes de Tarragona, Joan Planellas (68), de Vic, Romà Casanova (67), de Solsona, Francesc Conesa (62) i de Tortosa, Sergi Gordo (56). Els prelats més joves de Catalunya són els dos auxiliars de Barcelona, Javier Vilanova i David Abadías, que tenen 50 anys cada un.
Independentment de si els canvis que han d’arribar es produeixen amb més o menys rapidesa, el que és segur és que en aquest 2024 continuarà el procés de renovació gradual que, un cop completat, modificarà notablement la fesomia de l’episcopat català dels pròxims anys.
