“No pretenc publicar una exhortació apostòlica. En el document hi ha ja indicacions concretes que poden ser una guia per a la missió de les Esglésies, en els diversos continents, en els diferents contextos, per això ho poso ara a la disposició de tothom. Vull, d’aquesta manera, reconèixer el valor del camí sinodal fet, que amb aquest document lliuro al sant Poble de Déu”, va anunciar el papa Francesc aquest dissabte 26 d’octubre al final de l’Assemblea Sinodal. “Per això ho poso ara a la disposició de tots”. “Vull, d’aquesta manera, lliurar-ho al Sant Poble de Déu”. Conclou l’Assemblea, però no el Sínode, i en les seves paraules finals, Bergoglio va admetre que “hi ha i hi haurà decisions a prendre”.
Sobre els temes confiats als deu grups d’estudi, “perquè m’ofereixin propostes, es necessita temps, per a implicar opcions. Jo continuaré a l’escolta“. “Això no és un mode de postergar a l’infinit les decisions, sinó que correspon a l’exercici sinodal (…). Escoltar, convocar, discernir, decidir i avaluar”, va concloure el Papa. “El document és un regal per a tot el poble de Déu”, va apuntar, admetent que “és obvi que no tots s’aturaran a llegir-lo”.
“És possible caminar junts en la diversitat, sense condemnar-nos els uns als altres”, va recalcar. “Ara necessitem que les paraules vagin acompanyades per fets“.
“Hem collit el fruit d’anys, posant-nos a l’escolta, per a conèixer com ser poble de Déu”, va indicar Francesc a l’inici del seu discurs, posant l’accent en els missatges del document. “El document és un triple regal: un regal per a mi, bisbe de Roma (…), perquè també el bisbe de Roma, m’ho recordo freqüentment, necessita posar en pràctica l’escolta. És més, vol practicar l’escolta per a poder respondre a la Paraula”, va subratllar el Pontífex.
“La meva tasca és custodiar i promoure l’harmonia”, va clamar Bergoglio, que va reconèixer les “tensions i divisions” al poble de Déu. “Tots, tots, tots. Cap fora”, va insistir, demanant “harmonitzar totes les diferències”.
“A nosaltres se’ns concedeix ampliar la veu d’aquest murmuri, sense obstaculitzar-lo ni obrir murs. Fan molt de mal els homes i dones de l’Església quan aixequen murs, molt de mal! Tots, tots, tots, no siguem dispensadors de la Gràcia, lligant les mans a Déu misericordiós”, va subratllar Francesco, tot recordant que es va començar el Sínode “demanant perdó, sentint vergonya”.
La rigidesa és un pecat
“La rigidesa és un pecat, que tantes vegades entra en els clergues, els consagrats i consagrades”, va subratllar el Papa, llegint uns versos d’una mística francesa que parla d’aquells que tenen “aire de capitans”. “Fes-nos viure la nostra vida no com un joc d’escacs en què tot es calcula (…), sinó com una festa sense fi, on es renova la trobada amb tu, com un ball, com una dansa (…), amb la música universal de l’amor”.
Uns versos que “poden ser la música de fons per a acollir el document final“, va finalitzar, anunciant que “hi ha i hi haurà decisions a prendre”. En aquests temps de guerra, hem de ser testimonis de pau, aprenent a donar convivència real”.
Comença “el veritable Sínode”
Va obrir la sessió de clausura el patriarca d’Alexandria, Ibrahim I. Sedrak, qui va recalcar com “avui conclouen les nostres reunions sinodals, però al mateix temps comença un nou i veritable sínode en la vida quotidiana, en la vida concreta de les comunitats eclesials de tot el món, al qual tornarem”.
“Durant les tres etapes de preparació i les dues assemblees sinodals posteriors, l’any passat i enguany, hem viscut una excel·lent experiència de sinodalitat, caracteritzada per un gran compromís, alegria, valentia i perseverança, fins i tot en els moments de fatiga i cansament”, va assenyalar el president delegat, qui va confiar al Papa el treball dut a terme a l’assemblea. “Esperem la teva ajuda i la teva llum per a prosseguir eficaçment el nostre camí de poble de Déu, en la història de la humanitat, com a do gratuït, per a cada home i cada dona, de salvació i d’unitat”.
“Avui, en aquesta última assemblea, afrontem amb més consciència el desafiament de transmetre i testimoniar amb entusiasme i alegria, l’experiència que hem viscut en aquests dies, d’intercanvi recíproc dels dons de les nostres Esglésies i famílies, en una realitat i context mundial difícil, moltes vegades contradictori, assedegat de sentit, de pau i de reconciliació”, va subratllar, per a preguntar-se “Com podem viure i proclamar, com a pastors i batejats, l’esperança que està en nosaltres?”.
“L’esdeveniment sinodal és una paraula profètica per a nosaltres, per a l’Església i per al món, que només amb l’ajuda de l’Esperit sabrem interpretar i acollir. Veurem llavors que els camps ja estan florint per a la collita en les nostres comunitats eclesials”, va finalitzar el patriarca, qui va agrair el treball de tots els presents, per a concloure amb una oració a l’Esperit: “Dona’ns el valor d’atrevir-nos a fer passos concrets, per a construir junts l’Església de Crist ressuscitat que dona testimoniatge al món de l’Amor de Déu i proclama l’Evangeli que dona la veritable vida”.
Article de Jesús Bastante publicat en col·laboració amb ‘Religión Digital’.
