Una de les coses que menys s’esperava mossèn Juan Antonio Ruiz (Ciudad Real, 1983) quan va ser enviat fa tres anys a Jerusalem per dirigir l’Institut Espanyol Bíblic i Arqueològic —conegut popularment com la Casa de Santiago— era veure a través de la finestra el cel de la ciutat absorbit per míssils i coets. Això és, de fet, el que va haver de viure el passat dissabte, quan va començar l’escalada de bombardeigs entre Israel i Palestina, que aquesta matinada encara ha continuat actiu. Per precaució, Ruiz va haver d’abandonar hores després aquest centre, que depèn de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE) i de la Universitat Pontifícia de Salamanca, i es va allotjar temporalment a l’Hotel Notre Dame de Jerusalem, gestionat per la Congregació de Legionaris de Crist.
S’esperaven aquest atac de Hamàs contra el poble d’Israel?
En absolut! Ha arribat quan menys ens ho esperàvem. Abans dels primers atacs que es van rebre per part dels combatents de Hamàs, el país era ple de pelegrins i de turistes, els hotels gairebé no tenien ni una sola habitació lliure, l’ambient que es respirava era d’absoluta tranquil·litat. Tots i totes sabíem que el conflicte existia, es mantenia adormit i podia revifar-se en qualsevol moment, però ningú no s’imaginava que es reactivaria així.
On es trobava el dissabte?
A la Casa de Santiago, situada al costat d’un mur que separa Israel i Palestina, prop del Mont de les Oliveres. Això és a l’est de Jerusalem. De sobte, van començar a sonar les alarmes antiaèries, que no vaig reconèixer, al principi, perquè no les havia escoltat mai des que vaig arribar al país. Això em va deixar molt preocupat. Tot seguit, en mirar per la finestra, vaig començar a veure com diverses fileres de coets omplien el cel i queien damunt de la ciutat. Al carrer, mentrestant, s’escoltaven moltes persones cridant i plorant, corrent d’un lloc a l’altre. A l’altre costat del mur, es veien palestins —molt exaltats!— cremant contenidors i rodes de cotxe, llençant pedres…
Com ha viscut el quart dia després de la primera ofensiva de Hamàs?
S’ha decretat l’estat d’emergència, a Israel. Se’ns demana prudència i no sortir al carrer. Els negocis estan tancats. Jo soc professor a l’Studium Biblicum Franciscanum, el centre d’estudis acadèmics, bíblics i arqueològics dels franciscans a Terra Santa i, arran d’aquests successos, les classes s’han hagut de fer virtualment. Hi ha molta ansietat i inseguretat, i la situació, ara, és angoixant. No sabem quants dies s’allargarà tot plegat. Així i tot, no vull marxar: jo continuaré complint la missió pastoral que m’ha estat encomanada enmig d’aquesta situació, ajudant les famílies més perjudicades en la mesura del possible.
Pierbattista Pizzaballa, el Patriarca Llatí de Jerusalem, ha dit que no recorda un fet així des de fa anys.
És molt significatiu que digui això. Ell coneix molt bé tota la Terra Santa, així com els secrets d’aquest territori. La situació ha arribat a uns nivells excessivament alts i la seva reflexió ens ha de fer pensar molt.
Com es justifica que Israel respongui amb més violència?
És difícil valorar-ho. La violència no és bona. Per bé que la pau hagi de prevaldre sempre, també és cert que cal defensar-se, però cercant els mitjans més oportuns. Estan morint moltes víctimes innocents i aquesta, malauradament, serà la pitjor de les conseqüències de tot això que ens ha tocat viure.
