“Senyors i senyores, la Bíblia diu que hi ha un temps per a la pau i un temps per a la guerra. Aquest és un temps de guerra, una guerra pel nostre futur comú”. Aquesta referència a un verset de l’Antic Testament (cf. Coh 3,8) va servir recentment al primer ministre d’Israel, Benyamin Netanyahu, per justificar la guerra contra Hamàs, com a resposta als atemptats del 7 d’octubre que van posar fi a la vida de 1.200 israelians.
Des d’aquella data, l’exèrcit israelià ha mantingut una implacable agressió militar sobre Gaza que, amb el pretext d’acabar amb el grup terrorista, ha provocat fins ara la mort de més 11.000 civils palestins (entre ells, més de 5.000 menors), desenes de milers de ferits i un milió de desplaçats. Amuntegada en escoles i hospitals —que tampoc no s’escapen de les bombes— i sense els subministraments bàsics per a subsistir, la població gazatí sobreviu a hores d’ara enmig d’un patiment indescriptible.
Aquesta cruenta i desproporcionada actuació que en només sis setmanes ha donat peu a centenars de crims de guerra —experts d’arreu del món qualifiquen de genocidi el que es viu a Gaza— farà que Netanyahu sigui considerat no només un dels mandataris més infames de la història recent, sinó també un exemple clar de fonamentalista religiós que recorre a la violència en nom de les Sagrades Escriptures.
“La lectura fonamentalista del text sagrat és molt perillosa”, adverteix la biblista Concepció Huerta. “El text —prossegueix— esdevé així pretext per a justificar altres interessos malèfics que no hi tenen res a veure. Evocar el text bíblic, la paraula de Déu per a justificar crims contra la humanitat, és realment blasfem, i la guerra és un d’aquests crims”.
Huerta recorda que Jesús de Nazaret, fill del poble jueu, va resumir la Llei en dos manaments posats en el mateix nivell: estimar Déu i estimar els altres com a un mateix. “Estimar els altres vol dir també respectar els seus drets individuals i col·lectius i entre els col·lectius hi ha el dret dels pobles a la seva existència, a la seva llibertat d’organitzar-se i governar-se. Estimar vol dir, sobretot, perdonar. El manament de la Llei més important és el d’estimar Déu i estimar els altres com a un mateix: matar persones, aniquilar pobles sencers mai no ha sigut ni serà la solució a res”, sosté l’exsecretària de l’Associació Bíblica de Catalunya.
El biblista Joaquim Malé també sosté que fer servir la Paraula de Déu com a justificació per a les accions humanes, les que siguin, “es troba ben lluny de la voluntat mateixa dels textos de la Bíblia”. “Recordem —comenta— que el segon manament (cf. Ex 20,7) desaconsella dir el nom de Déu en va. Per tant, no es pot justificar de cap manera l’ús de la Bíblia per a la lliure, i sovint irresponsable, voluntat humana”. “Netanyahu fa un ús instrumental de la Bíblia i, en conseqüència, valdria més que en prescindís. Entenc que pretén guanyar-se el favor de l’opinió pública mitjançant una típica fal·làcia d’apel·lació a l’autoritat o ad verecundiam, en aquest cas a l’Escriptura jueva. O sigui, és un cas flagrant d’aprofitament polític d’una religió: vaja, una picada d’ullet a les teocràcies del món”, conclou l’expert escalenc.
Sigui com sigui, el càstig col·lectiu al poble palestí en nom d’una suposada lluita contra “els enemics de la mateixa civilització” —amb l’aprovació de bona part del poble israelià—, ha revifat l’antisemitisme al món. En aquest sentit, ciutats europees com Barcelona, París i Roma, o llatinoamericanes com Buenos Aires o Santiago de Xile, han experimentat durant les darreres setmanes centenars d’actes contra la comunitat jueva.
Veus jueves per la pau i contra el sionisme
Un sentiment d’odi i discriminació que no només no contribueix a la causa palestina sinó que fica en el mateix sac jueus i sionistes. Així, des que es van iniciar els actuals enfrontaments a Terra Santa, no han faltat les veus que s’han aixecat per dir que l’opressió d’Israel sobre el poble palestí al llarg dels darrers 75 anys d’ocupació no és en nom de la religió jueva, ni de l’estrella de David ni del poble jueu d’arreu del món. Així ho ha afirmat el rabí nord-americà Yisroel Dovid Weiss de Neturei Karta International. “Perquè som jueus i perquè som fidels a la nostra religió, estem en total oposició a l’existència de l’Estat sionista d’Israel. I l’anomeno ‘Estat sionista’ perquè és sionista, no jueu”, expressa el rabí en un vídeo difós a les xarxes socials.
“L’oposició al moviment polític del sionisme o a les polítiques de l’estat d’Israel no és diferent de la crítica a qualsevol altra ideologia política o polítiques de qualsevol altre estat nació, com ara el colonialisme de colons, l’imperialisme i la supremacia blanca a la base dels Estats Units”, defensa des de la seva pàgina web Jewish Voices for Peace, una organització nord-americana de base que treballa per la llibertat palestina i el judaisme més enllà del sionisme. L’organització, que és la més gran del món d’aquest tipus, ha denunciat de manera enèrgica i incessant l’alto el foc a Gaza i ha titllat de genocidi una agressió per part d’Israel que, com posa de manifest la situació a l’hospital Al Shifa, ha arribat a un punt d’extrema gravetat.
Malgrat la pressió internacional, Netanyahu, en la seva lluita contra Hamàs, continua extenuant la població palestina. No ho fa en nom del poble jueu i, ni de bon tros, en nom de Déu. Perquè la fe, com recorda el ‘Document sobre la fraternitat humana per la pau i la convivència comuna’ signat pel papa Francesc i el gran imam Gran Imán d’Al-Azhar, Ahmad Al-Tayyeb, porta al creient a veure en l’altre a un germà que ha de sostenir i estimar.
