Després d’assistir a la Missa de Cap d’Any i de reunir-se a sopar amb diverses famílies amigues, l’historiador, professor i membre del grup Som cristians, Xavier Garí de Barbarà (Barcelona, 1974), ha iniciat el 2024 amb tranquil·litat, gaudint d’un petit descans en companyia de la seva esposa i els seus tres fills. Ho ha fet després d’un Nadal que, en l’àmbit personal, li ha servit novament com a oportunitat de viure una nova albada fixant la mirada en un Déu que, com recorda, “nasqué petit i indefens”.
Quin és el seu principal desig pel 2024?
Que s’escurci cada cop més la distància entre el cap i el cor de les persones, és a dir, que aconseguim pensar allò que sentim i sentir allò que pensem. Perquè la pau, com deia Gandhi, comença en el cor de cada persona. I, com deia també Jesús de Natzaret, aquest canvi ha de ser personal i comunitari. El meu desig, per tant, no és el d’una pau al món en obert i en genèric, perquè no és una cosa que estigui al nostre abast, sinó el d’una pau interior i amb les persones del nostre entorn més proper. Així, moltes batalles que portem al cor es podran amarar de respecte i d’empatia, que crec que són els factors més necessaris per assolir la pau.
Quines són les tradicions nadalenques més importants en la seva família?
Fer el pessebre, muntar l’arbre de Nadal, guarnir senzillament la llar i posar una corona d’Advent. A més, visitem mercats de Nadal i no faltem a la Missa del Gall. El Tió és una altra de les tradicions que ens agrada fer la nit de Nadal: el tronc tallat sembla sense vida i, en canvi, és natura, per la qual cosa és part de la Creació; també hi podem veure Déu. No ho trobo com a tradició pagana directament perquè és cultura i la cultura està amarada de religiositat.
Com integra l’oració i la reflexió espiritual en les celebracions nadalenques?
En família ens agrada fer una pregària de final d’Advent, on encetem el Nadal posant sobre la taula un trimestre de feina i escola i una previsió del Nadal i el nou any. Personalment, dedico temps a passejar, reflexionar, meditar i lectura espiritual. També al cinema cristià.
Quin és l’aspecte de la història del naixement de Jesús que l’inspira més?
M’inspira molt que nasqués en plena persecució, visqués les primeres hores i dies a la intempèrie, i fos visitat per savis d’Orient, pastors senzills i tota mena de persones irrellevants per al món, però que eren rellevants per a l’Infant, Maria i Josep. També la figura de Josep, discreta, senzilla, propera, que vetlla i acompanya a Maria, m’inspira una manera de ser cristià i d’acollir el Déu de l’infant molt revelador.ç
Com troba equilibri entre les festivitats seculars i el veritable significat religiós del Nadal?
La cultura està amarada de religió, vulguem o no, i la religió està amarada de cultura. Déu no fa distincions; Jesús tampoc en va fer en la seva època; per què n’hauríem de fer nosaltres? L’arbre de Nadal és l’arbre de la Vida. Les celebracions familiars són familiars i no sempre religioses, però si hi és l’amor de la família allà hi és també l’Amor de Déu. Els sopars d’empresa o les festivitats de Cap d’Any no són explícitament religoses, però Déu hi és en totes elles perquè hi som les criatures, que som la seva Creació. Per tant, l’equilibri és intrínsec.
Té alguna tradició especial de servei o caritat durant la temporada nadalenca?
Atendre la família amb tots els fronts que pugui haver-hi, comprar loteria solidària, fer que alguns dels obsequis de Nadal representin una despesa que generi guanys per als necessitats o entitats socials, és la part de servei en el Nadal.
Quina és la seva cançó o himne nadalenc favorit?
“Santa Nit”, sens dubte; “Adeste Fideles” també, i les nadales tradicionals catalanes, però també les més modernes que han aparegut els últims anys són la banda sonora d’aquests dies des que comença l’Advent: sonen a casa, al cotxe, al mòbil i ho posem sempre que és festa gran o, especialment, quan guarnim la llar.
Com porta l’estrès i les expectatives comercials durant la temporada nadalenca?
Mirem de consumir amb responsabilitat, amb sostenibilitat i amb autolimitació. Es poden fer regals perfectament sense ser materialistes, malgastadors o consumistes en excés. Regalar als qui estimes és una manera de transmetre amor, i això sempre cal.
Hi ha alguna lectura bíblica que trobi especialment significativa durant el Nadal?
Acostumo a llegir els fragments del Naixement dels diferents Evangelis, tot meditant-los.
Com involucra els seus fills en les celebracions nadalenques des d’una perspectiva cristiana?
Acompanyem a casa el sentit de les festes i les tradicions en clau cristiana sempre que ens és possible, tot explicant-ho directament. La Missa del Gall ens ajuda també a mostrar l’exponent més espiritual i el sentit de l’encarnació de Déu en el món. I si veiem pel·lícules o anem a alguna activitat cultural o de natura la compartim des de la nostra vivència de fe en família. Sense cansar ni ser exhaustius, es pot fer arribar un tast de l’Infant Jesús cada dia del Nadal.
Quin és el teu missatge o desig nadalenc per a aquells que poden estar passant per moments difícils?
Que Maria i Josep van haver de marxar fugint, van ser rebutjats a moltes llars, van infantar el nen Déu posant-lo en un pessebre, i ho van viure en solitud, abandó i fins i tot por. I, així i tot, van tirar endavant. Si Déu passà per aquestes realitats en l’Infant Jesús, com no podrem nosaltres? Veure com l’àngel hi és en les situacions més difícils per esclarir i donar confiança és important; veure com sempre apareixeran savis d’orient o pastors per adorar és l’esperança que Déu ens enviarà sempre a qui necessitem per afrontar els embats més difícils en els que estiguem. Finalment, si Maria i Josep es van sortir amb les grans dificultats i en una situació tan delicada com el naixement d’un nadó, vol dir que en les situacions més difícils també podrem sempre sortir-nos sentint-nos acompanyats per l’Esperit del Déu que també va ser present en el pessebre. Només ens quedarà, en la negra nit, mirar al cel i veure l’estel del nostre particular Nadal il·luminant-nos. Sovint caldrà obrir bé el cor i no només els ulls, i deixar les mans a l’espera del que Déu ens té preparat fins i tot en les més difícils situacions de vida.
