Al pastor evangèlic empordanès Narcís de Batlle (Borrassà, 1951), se’l pot trobar fàcilment en qualsevol moment de la setmana en l’interior d’una església. I no precisament en una de protestant, sinó en una de catòlica, on fa d’organista. “Soc un dels pocs membres de la meva comunitat que participa gairebé cada dia en una missa”, sosté mentre toca les últimes tecles de l’orgue elèctric de l’església parroquial de Sant Joan Baptista de Reus i repassa, a les onze del matí, les celebracions que continuarà acompanyant musicalment durant la jornada: “A la tarda, aniré a una residència de monges, després a l’església anglicana de la ciutat i, per acabar el dia, a una altra església catòlica, la de Crist Rei, al costat de casa meva”, afegeix, en al·lusió a la parròquia on se celebraria el seu funeral “si fos catòlic“, bromeja.
Qui va ser catòlic fins als 23 anys i, partir d’aleshores, es va decidir convertir al protestantisme (“quan vaig descobrir, a l’església evangèlica més pròxima al pis de la meva àvia, a Barcelona, que havia trobat el meu lloc al món”, reconeix), és, ja com a pastor jubilat, una de les cares més conegudes per part d’una feligresia que sent admiració per la seva destresa musical: “No tinc una formació estricta, però, quan em poso al davant de l’orgue, sigui quin sigui, les mans ballen soles i, fins i tot, ofereixo peces úniques i irrepetibles en cada eucaristia, ja que la improvisació és aliada meva”, afirma. Una reproducció organística que fa les delícies dels parroquians, que es compten per desenes: “Soc un privilegiat”, manté.
Mentre aprofita alguna de les interrupcions que fa per comprovar la quantitat de feligresos per als quals toca l’orgue (“avui és dimarts i, tot i això, fixi’s, l’església està gairebé plena“, agrega), també apareixen entre les seves notes des de Franz Schubert fins a Georg Friedrich Händel, dos dels compositors que “són més fàcils d’interpretar per a algú com jo”, destaca, però que l’han acompanyat des que, quan era petit, estudiava als Maristes de Mataró i s’escapolia per anar a la capella i fer sonar-hi l’harmònium.
El so de l’orgue, element per omplir els cors dels cristians
Uns records d’infantesa que alimenten les anècdotes personals d’un pastor que observa com el món protestant, a través del qual va conèixer la seva actual dona, “té un llarg camí per fer, tot i que s’hagi normalitzat força la seva presència, a Catalunya i la resta d’Espanya, des de fa unes dècades”. “L’ecumenisme no s’ha de defensar durant uns dies de l’any, sinó cada vegada que es pugui“, reconeix, abans de compartir per les xarxes socials una publicació sobre “l’acció valenta i decidida” de la bisbessa Mariann Edgar Budde, membre de la comunió anglicana, davant el magnat Donald Trump, fa uns dies.
Des de fa un temps, Narcís de Batlle ha començat a formar un jove organista perquè el rellevi quan no pugui continuar amb una activitat que, “de moment”, pot anar orquestrant: “Tocar l’orgue és una acció gairebé màgica, i, per això, la seva sonoritat no pot morir, sinó continuar omplint els cors de tots els cristians“, conclou.
