Amb motiu dels 800 anys del primer pessebre de Sant Francesc d’Assís, el passat dilluns es va celebrar a Barcelona un recital de poesia sobre el pessebre organitzat per la Fundació Joan Maragall i la Basílica de Santa Maria del Pi. No van faltar a la cita noms de poetes com els de Teresa Costa-Gramunt, David Jou, Laia Llobera, Jordi Pàmias, Vinyet Panyella, Jaume Subirana i Carles Torner, que van recitar peces pròpies i d’altres autors acompanyats musicalment pel clarinetista Oriol Romaní. I al fons, presidint la basílica, un mural de grans dimensions fet per l’artista Octavi Arrizabalaga.
L’acte, que “va voler destacar el paper del pessebre en la pietat popular i la creació literària“, tal com explicava Carles Torner, membre del patronat de la Fundació Joan Maragall, va posar l’accent en l’existència de poetes contemporanis que continuen escrivint nadales i ambientant les seves creacions en el pessebre. “Tots ells se sumen —afegia Torner— a una llarga llista de poetes clàssics de la nostra cultura”.
Així és com el recital va comptar amb poemes antics, contemporanis i de producció pròpia. El resultat va permetre agrupar produccions com ara de Jacint Verdaguer, Josep Maria de Sagarra, J. V. Foix o Marià Manent amb altres de més modernes, com ara de Climent Forner, Anne Sexton o dels autors que van participar en un acte que, per a Torner, va tenir una inspiració concreta: “Un article de Joan Maragall [amb el títol de Betlem] sobre el pessebre, de 1899, ens ha concedit l’esperit necessari per portar-ho a terme”.
Per la seva part, Romaní va interpretar diverses nadales tradicionals catalanes i angleses, algunes d’elles, a més, amb música de Bach. El músic, que va voler participar-hi en tractar-se d’una “iniciativa simple, atractiva i enriquidora”, tal com definia ell mateix, justificava posteriorment que les nadales i el pessebre el remeten directament a la seva infantesa: “Em transporten a l’època en què era un nen, a l’essència de la vida, per la qual cosa he volgut transmetre, a través de la música, sentiments com ara la il·lusió, la tendresa, l’alegria o l’esperança, presents, també, en tots els poemes musicats de Nadal”, comentava.
Uns sentiments que també recuperava Vinyet Panyella, filla de pessebrista, que recordava els viatges a Barcelona quan era petita per visitar la Fira de Santa Llúcia, i Jaume Subirana, que definia els poemes de Nadal com a “peces boniques, que connecten sentimentalment amb tothom i amb finals, en alguns casos, misteriosos i inquietants”, com ara “Aquella nit”, de Tomàs Garcés, que posteriorment recitava.
Tot i això, les nadales no només mostren moments bells i alegres, ja que també es fan paleses realitats que podrien semblar contraposades. Una d’elles, la mort, incorporada en el primer poema que va recitar David Jou (“Capvespre”, de Màrius Torres), “escrit tot just abans de morir”, afirmava el poeta.
