El filòsof Josep-Maria Terricabras, nascut a Calella el 1946 i mort aquest dimarts 16 d’abril, guardava des que era jove una Bíblia entre els seus llibres de capçalera, en la qual va fer anotacions al llarg de la seva vida. Ho recorda un dels seus nebots, Ignasi Fernández, fill d’una de les seves dues germanes, Marta Terricabras: “Recorria a ella habitualment i, en el cas d’un dels seus últims llibres, Pensar diferent (Comanegra, 2021), es veu l’ús que en va fer a l’hora d’incloure determinades cites mig amagades de Sant Pau“, relata. Però per a Terricabras el contacte amb la religió (iniciat d’adolescent com a alumne del Seminari Diocesà de Girona i, molt abans, en el si d’una família cristiana i practicant) es va acompanyar d’un distanciament i, fins i tot, d’una visió crítica envers la fe.
“No es reconeixia directament com a cristià”, constata el seu nebot, coincidint amb la visió que en té Joan Vergés (Banyoles, 1972), director de la Càtedra Ferrater Mora, fundada abans de crear-se la Universitat de Girona, el 1989, per Terricabras. “Tenia, però, una formació teològica i bíblica que de tant en tant emergia, com a base del seu pensament, impregnat per una clara influència de la tradició cultural cristiana”, indica Vergés. “En efecte, no ho era, de religiós, però sabia moure-s’hi, en aquest món, i ho feia bé”, corrobora mossèn Pere Domènech, rector de les parròquies de Sant Esteve i de Sant Cristòfol les Fonts d’Olot.
Josep-Maria Terricabras va mantenir una bona relació amb el que Ignasi Fernández considera “el sector obert de l’Església”. Una actitud reflectida, per exemple, en la seva amistat amb el sacerdot i historiador Joan Busquets (1934-2018), exdegà de la Facultat de Teologia de Catalunya, o el jesuïta i filòsof Eusebi Colomer (1923-1997), “la figura del qual va ser estudiada per Terricabras després de mantenir-hi amistat”, manté Vergés. Per la seva part, el rector tarragoní Joan Anton Cedó posa en relleu “la seva vàlua intel·lectual i acadèmica” i la col·laboració que el filòsof i polític va mostrar envers la Pastoral Universitària.
Però una de les personalitats amb més renom que van estar pròximes a Terricabras va ser el filòsof i teòleg Raimon Panikkar (1918-2010). “Per bé que no combregava amb el seu pensament i no tenia els mateixos interessos, Terricabras reconeixia el mèrit que tenia la trajectòria del prolífic pensador català”, hi afegeix el professor universitari i director de la càtedra Ferrater Mora. De fet, quan Panikkar va rebre, el 2008, el doctorat honoris causa per la Universitat de Girona, el calellenc va actuar-hi com a padrí.
Defensor de la diversitat cultural i els drets lingüístics
La seva llarga trajectòria acadèmica va fer el primer salt des de la Universitat de Barcelona, on es va llicenciar en Filosofia i Lletres i es va doctorar després. I, des d’allà, universitats com aquesta, la de Münster, a Alemanya, o la de Cambridge, a Anglaterra, van acollir els seus progressos acadèmics i docents en els camps de la filosofia contemporània i la defensa dels drets lingüístics. “Recordo com, en el meu primer dia de classe a la universitat, ell n’era el professor i ens va ensenyar Lògica tot observant-la des de ‘les ullers d’en Terri‘, és a dir, una Lògica observada des d’un punt de vista molt personal”, sosté Vergés.
Més enllà de destacar en aquesta línia acadèmica, Terricabras va presidir el Comitè de Traduccions i Drets Lingüístics del PEN Club Internacional (associació formada per escriptors) entre el 2008 i el 2014, i va gestionar l’aprovació del “Manifest de Girona sobre els Drets Lingüístics“, un text on es defensa la diversitat cultural i els drets de les llengües minoritàries. “Aquesta és una de les vessants més desconegudes del meu oncle —repassa Fernández—, que no ha deixat de treballar fins al final de la seva vida, de manera incansable, mostrant-se sensible pels col·lectius més vulnerables”, afirma abans de referir-se, per exemple, al contacte que va establir en diverses etapes amb comunitats de Mèxic, l’Iraq o Palestina.
