Aquest dimecres, festivitat de Sant Jordi, ha mort mossèn Antoni M. Oriol Tataret. Des de l’any 1970, fins a la seva jubilació, fou professor de teologia moral social a la Facultat de Teologia de Catalunya. La seva especialització en el camp de la Doctrina Social de l’Església l’ha portat a ser una de les veus (sinó la veu) més autoritzada en aquesta matèria de l’Església a casa nostra. En el moment del seu traspàs, era secretari del Patronat de la Fundació Dr. Albert Bonet i Consiliari dels Equips de Pastoral de la Política i de la Comunicació de la Federació de Cristians de Catalunya.
Va viure de prop el Vaticà II com a pèrit de diversos bisbes de Veneçuela. I després va ser relator del tercer tema del Concili Tarraconense: «La sol·licitud pels més pobres i marginats».
Un dels àmbits de la Doctrina social de l’Església en què s’ha especialitat és el del tema nacional. Ha publicat molts articles sobre aquesta temàtica i és coautor del llibre Fet nacional i magisteri social de l’Església (Proa 2003) i autor del llibre Nació i Magisteri pontifici (Proa, 2007).
Com a prevere servia durant la setmana la Parròquia de Sant Eugeni Papa de Barcelona. L’enterrament tindrà lloc divendres, dia 25 d’abril a les 11h. a la parròquia de Santa Maria de Cornellà.
Un resum del seu pensament es pot escoltar en aquests dos vídeos de l‘acte per commemorar els 25 anys d’Arrels Cristianes de Catalunya el 29 de gener de 2011 a Montserrat.
Antoni M. Oriol Tataret va néixer a Camagüey (Cuba) el 7 de novembre de 1928. Fou prevere de la diòcesi de Vic, on va ser ordenat pel bisbe Ramon Masnou el dia 13 d’abril de 1954, a la Parròquia del Carme. Llicenciat en Filosofia (1949) i en Teologia (1953) per la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma. Professor del Col·legi de Sant Miquel (Vic) i consiliari del Moviment d’Escoltisme (1954-56). Consiliari diocesà dels homes d’Acció Catòlica (Vic) i director de la revista Casal, òrgan de tota l’Acció Catòlica diocesana (1956-1962).
Assessor d’Acció Catòlica al bisbat de Barquisimeto (Veneçuela) (1963-66) va ser pèrit de distints bisbes de Veneçuela durant el Concili Vaticà II.
Des de l’any 1970, fins a la seva jubilació, fou professor de teologia moral social a la Facultat de Teologia de Catalunya. Impartír la mateixa assignatura a la Facultat de teologia de Vitòria, al Seminari diocesà de la Laguna a Tenerife i a la Facultat de Ciències Polítiques i sociologia «León XIII» de la Universitat Pontifícia de Salamanca, Campus de Madrid en l’especialitat de Màster en Doctrina Social de l’Església.
Va ser el promotor, i director fins el 2003, del Seminari de Doctrina i Acció social de l’Església (SEDASE) del Departament de Teologia moral de la Facultat de Teologia de Catalunya.
