Montserrat, una marededeu festejada a Roma

file (11)-min
Desenes de pelegrins de la Confraria de Montserrat, a l'interior dels edificis de la Santa Seu al Vaticà. | Flama

“El Papa ens ha dit que cantem com els àngels”. És el testimoni d’un dels membres de l’Escolania de Montserrat que el passat dissabte van protagonitzar un dels moments més destacats de tot el pelegrinatge montserratí a Roma: la salutació del successor de Pere a tots els escolans, en un dels extrems del Pati de San Damaso. Una imatge que, per als pares dels infants, alguns visiblement emocionats, va poder representar una escena per a no oblidar. 

Uns minuts abans, el pati emmudia per una altra imatge que passarà a formar part del record de moltíssims pelegrins de Montserrat: el papa Francesc accedint al seu espai habilitat amb el cant dels joves cantaires, amb una rèplica de la Moreneta esperant per a ser beneïda i enviada de nou a la Catedral de Girona. 

Ha valgut la pena venir per a veure-ho“, observava convençuda la Roser Llop, professora i participant en el pelegrinatge organitzat per la Confraria de Montserrat. “Particularment, és un dels millors moments que he viscut des de fa anys”, comentava, per la seva banda, Pere Català, pediatre i, també, pelegrí.

Coordinada per un grup de col·laboradors de l’Abadia de Montserrat, la munió de persones que han protagonitzat el pelegrinatge, que aquest diumenge superarà el seu equador per poder acabar finalment dilluns 9 d’octubre, s’emportarà de Roma molt més que una carpeta de fotografies plena a vessar; també, el record d’una estampa que poques vegades s’ha produït, la del Papa saludant en català i el d’una altra en què la sardana ha estat un dels principals plats forts d’aquest viatge a la Ciutat Eterna.

“La sardana no ha de ser només cosa de gent gran”, es deia, dissabte a la tarda, una de les joves dansaires de l’Obra del Ballet Popular, després d’actuar a la plaça de Sant Pau extramurs. “La bretxa generacional hi és, tal com passa amb les vocacions religioses, però hem de tenir esperança perquè sempre quedi algú per rellevar-nos“, destacava, en aquest sentit, Josep Maria Escorihuela, sacerdot i consiliari de la confraria montserratina a la diòcesi de Lleida. “La Confraria fa 800 anys que existeix —manifestava aquest prevere— i això ha de continuar així, amb relleu de pelegrins i de sacerdots”. Uns requisits que compleix un dels capellans catalans més joves aquests dies al Vaticà, Cinto Busquet, rector de Calella, que va participar en una de les ballades de divendres.

Les paraules del Papa recordant la pietat popular per mantenir viu el pulmó de l’evangelització tornaven a ser recordades per la consellera de la Presidència de la Generalitat, Laura Vilagrà, unes hores després de l’audiència papal. “Mirem cap a Montserrat quan ens sentim abatuts, i ho hem de continuar fent; la verge ens manté dempeus a les bones i a les madures”, reconeixia Vilagrà, la qual no va dubtar a manifestar que “el Papa tindrà les portes de Catalunya permanentment obertes per visitar-nos, a Montserrat o a la Cova de Sant Ignasi de Manresa, espai estimat per jesuïtes com ell —va prosseguir—, i on segur que es trobaria com a casa“.

Llegir més sobre:

Altres temes:

Subscriu-te al butlletí diari de 'Flama'

Tota l’actualitat cristiana al teu correu

Flama al teu email

L’actualitat social i religiosa al teu correu

Lectures del dia