Montserrat, mil anys d’espiritualitat, cultura i acollida

cropped-fav.png

Montserrat ha inaugurat oficialment aquest dissabte 7 de setembre les celebracions del seu mil·lenari amb un solemne i emotiu acte civil a la Basílica de Santa Maria en el qual s’han aplegat unes sis-centes persones entre autoritats civils i eclesiàstiques de Catalunya i representants de la societat civil.

La celebració, que ha comptat també amb abats provinents dels monestirs d’arreu del món que formen part de la Congregació Subiaco-Casinesa de l’Orde de Sant Benet, de la qual forma part Montserrat, ha marcat l’inici d’un programa d’actes culturals, religiosos i socials que conclouran el 8 de desembre de 2025 i que serviran per mostrar allò que Montserrat ha significat durant els seus mil anys d’història.

“La història de Montserrat ha estat plena de vicissituds, alegries i glòries, però l’esdevenir dels segles mai no s’ha aturat”, ha remarcat el prior del monestir i comissari del Mil·lenari, Bernat Juliol, que ha estat el primer que ha pres la paraula.

Juliol ha recordat en el seu parlament que la història de Montserrat “no és només la història dels monjos”, sinó també la dels “milions de pelegrins que han pujat a redós de la mirada de la Moreneta” a compartir amb ella “les seves alegries i tristeses, pors i anhels”. “Tots ells han contribuït a fer de Montserrat el que avui és“, ha resumit el número dos de la comunitat benedictina.

Bernat Juliol, prior de Montserrat, durant la seva intervenció. | Foto: Montserrat

Sentiment d’orgull i pertinença

Per la seva part, el president de la Generalitat de Catalunya, Salvador Illa, ha fet referència al sentiment compartit “d’orgull i pertinença” que han pogut experimentar aquesta tarda en contemplar la bellesa de Montserrat aquells que s’han sumat a l’acte. “Montserrat és un exemple de la veritable màgia, la capacitat de fer-nos compartir emocions vinguem d’on vinguem”, ha dit Illa.

El President de la Generalitat ha destacat també que, al llarg de la seva història, l’Abadia de Montserrat ha “perviscut fidel a si mateixa”, tot esdevenint “una referència d’espiritualitat cristiana” a Catalunya.

Illa ha remarcat que Montserrat ha sabut acollir les diferents generacions de pelegrins que s’hi han apropat al llarg de la seva història des de diferents parts del món. En aquest aspecte, ha fet una crida a “no caure en la globalització de la indiferència” davant el fenomen de les migracions.

“La nostra resposta ha de ser acollir, protegir, promoure i integrar, ja que tothom que ve a millorar Catalunya és català”, ha dit el president, tot demanant a la comunitat monàstica que ajudi al país, “des de la força espiritual que representa”, en aquesta labor.

El president de la Generalitat, Salvador Illa i l’abat de Montserrat, Manel Gasch. | ‘Flama’

Un moment per mirar el passat i el futur

L’últim a prendre la paraula ha sigut l’abat de Montserrat, Manel Gasch, que ha definit la celebració d’aquests mil anys com un moment de “presa de consciència de la història del santuari i del monestir“. “És un moment —ha subratllat— que ens permet mirar enrere i endavant i reflexionar sobre aquests mil anys de cultura i evangelització”.

Gasch, que va ser escollit abat fa tot just tres anys en substitució de Josep Maria Soler, s’ha adreçat als assistents acompanyat, mitjançant hologrames, de l’Abat Oliba i fundador del Monestir de Montserrat i l’abat de Montserrat de l’any 3025, interpretats respectivament pels actors Lluís Soler i Xavier Boada.

Tots tres han protagonitzat un diàleg que ha servit per repassar la història del monestir, el sentit de la seva presència a la muntanya i els reptes de futur d’una comunitat caracteritzada pel seu “compromís ferm amb Déu amb la comunitat i amb el lloc on se situa”.

Les principals autoritats civils i eclesiàstiques de Catalunya que han participat en l’acte. | ‘Flama’

Autoritats civils i eclesiàstiques

L’acte ha començat pels volts de les 8 del vespre, amb un seguici d’autoritats entrant fins a l’interior de la basílica encapçalats per Manel Gasch, Salvador Illa i el cardenal Joan Josep Omella. Tots tres han estat acompanyats pel president del Parlament de Catalunya, Josep Rull, el bisbe de Sant Feliu, Agustí Cortés; l’alcaldessa de Monistrol de Montserrat, Núria Carreras; l’arquebisbe de Tarragona, Joan Planelles; i l’arquebisbe d’Urgell, Joan-Enric Vives.

L’inici del mil·lenari també ha inclòs diferents actuacions musicals, entre les quals un grup musical de vent, metall i percussió de l’Orquestra Simfònica del Vallès, interpretant Rondeau de la suite de symphonies de Mouret i Preludi del Te Deum de Charpentier, i amb la presència especialment destacada de l’Escolania de Montserrat amb Nigra Sum de Pau Casals i l’Escola Cantorum amb Welcome de Bernat Vivancos. Finalment, ambdues han interpretat conjuntament Regina Coeli de P. Joan Cererols.

Abans de finalitzar l’acte a la basílica, que ha sigut retransmès en directe pel canal de YouTube de Montserrat, Canal 33, Catalunya Ràdio, Ràdio Estel, Ràdio 4 i La 2, els assistents han pogut gaudir del nou videomapatge que s’estrena amb motiu del Mil·lenari i han continuat gaudint de l’acte a la plaça de Santa Maria, on un espectacle de drons acompanyat pel cant del Virolai interpretat per l’Escolania i l’Escola Cantorum, ha culminat la celebració.

El logotip del mil·lenari de Montserrat, durant l’espectacle de drons a la plaça de Santa Maria. | ‘Flama’

Altres temes:

Subscriu-te al butlletí diari de 'Flama'

Tota l’actualitat cristiana al teu correu

Flama al teu email

L’actualitat social i religiosa al teu correu

Lectures del dia