“Soc un noi de Sabadell apassionat per ser mossèn i tot el que això significa“. Així és com es defineix a si mateix el sacerdot i delegat de la Delegació de Joventut del Bisbat de Terrassa, mossèn Àlex Serra, nascut el 1994. Mentre ho diu, a través del fil telefònic, es troba pujant el pendent d’un cim a Muntanyola (Osona) amb un grup de joves que aquest estiu conviuen durant uns dies en una casa de colònies. “Coordinar 1.050 joves per anar a la Jornada Mundial de la Joventut és més fàcil“, precisa, humorístic, abans de tornar a esbufegar.
Els 1.050 pelegrins d’aquesta diòcesi, creada el 2004, representen la xifra més elevada, per darrere de la de Barcelona, respecte la de totes les diòcesis catalanes (entre totes, sumen uns 3.200 pelegrins): “Des d’aquí, sempre s’hi acostumava a anar amb uns tres cents participants, a la JMJ, però aquesta vegada la cosa s’ha desbordat“, manté. “Allò que em pregunto, arran d’això, és què està passant i per què els joves tenen tantes ganes de dedicar una setmana de les seves vacances a anar-se’n a veure el papa“.
En sap la resposta?
La tinc reflexionada. Això passa per la necessitat que té la gent, de la diòcesi de Terrassa i d’arreu, de no viure tan sols amb idees al cap, sinó amb missatges concrets i reals. L’Imperi Romà va ser una gran idea i es va acabar, qualsevol ideologia també acaba passant… I, així, fins a les idees que ens volen vendre als joves contínuament, que caduquen ràpidament i no ens fan feliços del tot. Davant d’aquesta situació, cobra més sentit que mai l’opció d’escoltar els Evangelis i veure-hi missatges contundents i perdurables.
Creu que hi ha més motius?
Sí. Que aquí, a les nostres terres, per exemple, la gent ja no té por de dir públicament que és cristiana i de compartir un pensament religiós. Aquest és un element comú entre els joves que anirem a la JMJ, i de segur una actitud que trobarem a Portugal per part dels milers de pelegrins que hi acabarem coneixent.
Fa uns quants mesos que els està preparant, oi?
Sí, i recordant-los que no aniran a cap hotel per passar-hi unes vacances convencionals. A pesar d’això últim, les ganes d’anar a Lisboa són molt grans. Tots ells saben que podrem arribar a passar nits dolentes, dormint en una màrfega, a terra i sense matalàs, i fent uns àpats a unes hores que no seran les habituals. Això els permetrà sortir durant uns dies d’un món en què viuen amb tota comoditat per aprendre, també, d’aquestes petites dificultats, les quals els ajudaran a créixer com a persones i com a cristians.
En relació amb la JMJ, el papa Francesc va dir el passat diumenge a uns pelegrins argentins que van visitar el Vaticà que es preparessin per anar a una mena de mundial esportiu. Creu que serà així?
El papa Francesc, en termes de publicitat, és un comunicador increïble. Potser hi ha persones dins l’Església que no l’entenguin, però allò que fa, amb frases com aquesta, és comunicar amb enginy i eficàcia. Certament, la JMJ serà com un mundial celebrat per esportistes que practiquen un esport qualsevol. La diferència serà que nosaltres haurem d’afrontar alguna incomoditat, com deia abans.
El papa també va dir, després de la pregària de l’Àngelus, que els joves haurien de fer un ús més moderat dels seus telèfons mòbils. En aquest sentit, ho posaran en pràctica, això, durant la JMJ?
Ens ho hem plantejat. Però quan ha sortit aquesta qüestió, entre els responsables de la delegació, la sensació ha estat un pèl estranya, ja que pràcticament tothom en té, de telèfon mòbil, i el fa servir a totes hores. Així, doncs, hem recomanat als joves que no s’acabin passant hores amb ell, durant la seva estada a Portugal, i que gaudeixin de la trobada, del contacte amb les persones que hi coneixeran.
Per què creu que diu això, l’autor d’aquesta piulada?
Perquè la manera més fàcil de classificar-nos —com a joves que anem a Portugal per dormir poc i malament durant la nit i a compartir la nostra fe durant el dia— és dir-nos, erròniament, que som friquis. De fet, cada vegada es diu menys, això! Representem una manera lliure d’entendre la fe cada cop més ben acceptada, i representem, a més, unes generacions de persones que som capaces de traslladar el gust per l’Església a tots els joves del món amb grans impressions: com ara la que tindrem tots i totes quan hagi acabat la JMJ i comenci un altre camí, el de continuar amb més força la petjada de Jesucrist.
