“El nodriment quotidià incideix tant en la nostra vida corporal com en la dimensió espiritual que es respira en els monestirs”, subratlla a Flama el religiós caputxí Valentí Serra (Manresa, 1959) després de veure com el seu nou llibre, Missa et Mensa. Secrets de la cuina de convent (Albada), ha arribat a les llibreries catalanes des del passat mes de març per donar a conèixer, a través de receptes i comentaris històrics distribuïts en dotze capítols, tant els plats com les begudes que han existit històricament en aquesta i altres congregacions arrelades a Catalunya.
“Al llarg de la història de la vida religiosa institucional, en què s’inclou també la franciscana”, destaca el frare, “s’ha legislat a propòsit de l’alimentació”. Això, com assenyala, ha generat que s’hagin perfilat algunes de les diferències i tradicions pròpies en la tradició espiritual dels diversos ordes amb l’estructuració d’un tipus de cuina. “Es tracta d’una característica escaient al carisma propi de cada institució —indica Serra—, que avui ens permet parlar de cuina monàstica i de cuina de convent, de cuina cartoixana i de cuina carmelitana, de la taula o mensa dels jerònims i de la cuina dels frares mínims, de l’olla dels pobres i de les pitances caputxines“.
Així és com, presentant aliments com les lleguminoses, els guisats hivernals, les amanides, les escudelles, les sopes de pa o les postres tradicionals, aquest arxiver dels caputxins i reconegut especialista de la cultura popular ofereix una aproximació personalitzada a la cuina monàstica, caracteritzada per l’aprofitament, tot destacant la seva relació amb la vida espiritual i les pràctiques de dejuni i abstinència.
Amb l’estil amè i divulgatiu que caracteritzen les seves obres, el frare també transmet en aquesta publicació receptes adquirides oralment pels religiosos al llarg dels segles, així com anècdotes i curiositats sobre la gastronomia conventual i el seu significat en el marc de la vida religiosa. A més, el llibre compta amb un glossari i una selecció d’arxius consultats, proporcionant així un context històric rigorós i documentat.
