“La privació de la llibertat a persones migrants sense papers ens preocupa, i més encara si la situació que es viu als Centres d’Internació d’Estrangers (CIE), on el Síndic de Greuges no pot accedir, és tan opaca com la que vivim al de Barcelona i als de la resta de les ciutats espanyoles que en tenen un”.
Així de rotundes van ser les paraules de Jaume Saura, adjunt general del Síndic de Greuges de Catalunya, amb motiu de la presentació del darrer informe anual que desgrana, amb dades corresponents al 2022, l’estat que es viu en aquests espais d’internament per part dels que hi són tancats contra la seva voluntat. Es tracta d’una publicació elaborada des del Servei Jesuïta a Migrants (SJM), xarxa de la qual forma part la Fundació Migra Studium, impulsora d’aquesta radiografia al centre de la capital catalana.
Aquest nou informe esdevé el resultat del desè any en què Migra Studium pot entrar al CIE, les competències del qual són del Ministeri de l’Interior, per fer-hi tasques d’acompanyament psicosocial a les persones que hi són internades. Amb el títol de Diferències que generen desigualtat, posa en relleu, per exemple, les llacunes que s’hi produeixen pel que fa a “una manca d’harmonització dels règims interns dels CIE que hi ha a Espanya, fet que genera majors vulneracions dels drets humans en uns centres que en altres“, tal com va expressar Anna Bosch, advocada i coordinadora de l’equip SJM-CIE.
D’altra banda, el document torna a revelar que tant la salut mental dels interns (al CIE de Zona Franca es van detectar nou intents de suïcidi) com l’internament que no haurien de produir-se per llei, com ara el de menors d’edat o de ciutadans amb nacionalitat comunitària, continuen sent la tònica general que observa aquesta entitat, que l’any passat va assesorar un total de 65 interns (el 15% dels ingressats al CIE català), la majoria d’ells d’origen magrebí i algerià.
Comparant les dades de l’informe respecte les d’abans de la pandèmia per la covid, el nombre d’internaments, el 2022, va ser menor: en van ser un total de 2.276, els quals, tal com indiquen els reglaments interns, no es van poder quedar més de 40 dies a l’interior abans que es prengués una decisió sobre el seu futur. Tot i així, la presència de dones va augmentar i la xifra va créixer fins a les 44.
L’avaluació extreta pel Servei Jesuïta a Migrants també fa un crit d’alerta al voltant de les xifres oficials de les persones que hi són tancades en habitacions de separació temporal (en el cas del CIE barceloní, en van ser 85, l’any passat), principalment per raons d’amenaça o per intents d’autolesionar-se.
L’SJM va aprofitar aquesta presentació per fer una nova crida als operadors jurídics i a les autoritats policials (les quals, en el cas dels centres d’internament de migrants, actuen a partir d’una “cultura sòlida que n’obstaculitza els remeis que s’hi puguin prendre”, va argumentar José Javier Ordóñez, advocat i coordinador de visites de Migra Studium al CIE de Barcelona) perquè extremin el discerniment en la seva decisió d’internament, tenint aquesta alternativa com una cosa excepcional.
Així, l’entitat va reclamar un compromís per part de totes les parts implicades per tancar definitivament els CIE, “ja que cada dia que passa, per a una persona que està interna en un d’aquests centres, és un dia més de patiment inútil”, va afirmar M. del Carmen de la Fuente, directora de Migra Studium en acabar la seva intervenció.
