Això és el que Sant Benet, a la seva Regla (64,8), demana a l’abat: que en ser elegit pare de la comunitat, serveixi els germans i no se serveixi d’ells, i que ni molt menys els domini. I és això, també, el que els polítics que sortiran elegits a les eleccions municipals del diumenge haurien de recordar (i de fer) com a batlles i regidors dels seus pobles i viles.
També haurien de recordar (i fer seves) les paraules que Sant Bernat adreçà al papa Eugeni III: “Vas a presidir per vetllar, per atendre, per tenir cura, per servir”. I Sant Bernat continuava així: “Has de ser exemple de rectitud, el qui afirma la veritat, el refugi dels oprimits. Has de tenir cura dels pobres, has de ser l’esperança del qui sofreix misèria i tutor dels orfes”.
Quina sort tindríem si els partits polítics que es presenten a les eleccions aquest diumenge portessin en els seus programes electorals i en les seves promeses (sovint buides i només amb eslògans de façana) aquestes paraules de Sant Bernat.
Encara més: fora bo que els polítics elegits posessin en obra les paraules de Salvador Espriu a La pell de brau quan sentenciava que “si et criden a guiar […] imposaràs | la veritat | fins a la mort […] car ets tan sols | el més humil | dels servidors | el desvalgut, | i el qui sofreix, per sempre són | els teus únics senyors, | excepte Déu, | que t’ha posat | dessota els peus | de tots”.
Els polítics elegits també haurien de posar als seus despatxos, en un lloc ben visible, per llegir-lo cada dia, el salm 100: “Vull celebrar la fidelitat i la justícia […] estudiaré la causa de la gent honrada sempre que recorrin a mi […] portaré les coses de palau amb honradesa de cor, no em proposaré d’aconseguir cap objectiu innoble […] detesto els qui obren contra llei […] són homes de conducta irreprensible els qui estan al meu servei […] no tindran lloc al meu palau els homes fraudulents, no es mantindrà a la meva presència ningú que menteixi”.
Només amb aquests textos, gairebé sense cap més programa electoral, els nous alcaldes i regidors farien una bona feina tot servint els ciutadans. I a més, fent cas d’aquests textos de Sant Bernat, Sant Benet i Salvador Espriu, rebutjarien la mentida, el suborn i les males arts. Sobretot, no oblidant mai el seu servei a la ciutadania ni les paraules que Sant Benet adreçava a l’abat: “Més li pertoca servir que manar”. Només fent això serien uns polítics exemplars, honestos, honrats i atents al qui sofreix.
