Meritxell Roselló Alfonso (Montblanc, 1986) és llicenciada en Publicitat i Relacions Públiques per la Universitat Rovira i Virgili. Es va doctorar a la mateixa universitat, culminant aquesta titulació amb una investigació sobre l’acció comunicativa i el fet religiós a la premsa escrita. Col·laboradora de Flama des del 2013, actualment és administrativa interina a la universitat tarragonina.
Com valora l’esforç que ha fet i està fent l’Església per obrir-se al món a través de la comunicació?
Considero que, en els últims deu anys, l’Església ha dut a terme un esforç comunicatiu. Aquest esforç s’ha vist realitzat amb notorietat (en alguns bisbats més que en altres) si ens centrem en les diòcesis de Catalunya. En l’última dècada s’han incrementat els perfils de bisbes i arquebisbes a les xarxes socials, per no parlar del que s’hi ha fet el mateix papa Francesc, a Twitter, amb més de 18 milions de seguidors. També s’ha vist que en alguns arquebisbats grans, com el de Barcelona o el de Tarragona, s’ha fet un esforç clar en la renovació dels seus mitjans, com és la renovació de les seves pàgines web, amb més continguts multimèdia per poder presentar-se millor davant un món volàtil i canviant com el que vivim.
En alguns bisbats més petits també s’ha fet un esforç en la seva política comunicativa, però, possiblement, per causes provocades per un baix pressupost, no s’hi ha pogut assolir el nivell dels que he mencionat anteriorment. Per tant, en aquest sentit els queda un llarg camí per fer. Un altre fet destacat és la seva remodelació de les oficines de premsa de l’Església, així com d’altres institucions religioses, com ara congregacions o monestirs. L’exemple més clar és el de Montserrat, que envia notes de premsa i millora la seva comunicació institucional al món. Tots aquests esforços, si es van cuidant, poden millorar la imatge i la percepció en general dels ciutadans envers l’Església catòlica.
Des del punt de vista de la comunicació, com creu que es pot treballar per fer millorar la credibilitat de l’Església?
Un dels pilars bàsics que ha de millorar des del punt de vista comunicatiu és el de la transparència, és a dir, allò que diu i el que fa en conjunt. L’Església catòlica és una institució molt gran i plural, i no tota l’Església està formada pels bisbes ni la jerarquia, sinó també per una base de fidels molt àmplia i de moltes congregacions. És clar no hi ha un portaveu únic, sinó que són diversos, sobretot quan surten moltes vegades pels mitjans de comunicació grans. Aquest fet pot produir confusió en moltes persones i, a vegades contradicció. Possiblement aquest factor, des d’un punt de vista intern, és el que hauria de millorar portes endins per transmetre el seu missatge a l’exterior. No obstant, el seu treball extern ha millorat molt en els últims temps, com he dit abans amb la reforma de les oficines de premsa de bisbats i congregacions i institucions d’Església en general.
Com es pot fer per intentar que la informació religiosa resulti atractiva pel públic allunyat del fet religiós?
Com he dit anteriorment, el que ha de fer és potenciar la seva transparència informativa, sobretot quan l’Església catòlica s’ha vist afectada per escàndols com el de la pederàstia, i dir tota la veritat i ajudar a les víctimes. També l’ha de potenciar en tot tant en la seva gestió administrativa, econòmica i en la seva organització interna. En aquest sentit, voldria afegir que un dels pilars bàsics de l’Església és la Caritat, que és reflecteix, en l’obra que duen a terme entitats com Càritas o Mans Unides. Aquestes institucions ajuden molt a donar una imatge positiva de l’Església. Molta gent s’adona de la importància de la presència de l’Església gràcies a aquestes institucions que acompanyen i ajuden els més vulnerables de la nostra societat. Potser el que no resulta tan atractiu per persones allunyades del fet religiós és el treball espiritual que fa l’Església, que també és important. Tal com diria un dels filòsofs de la comunicació més importants del segle XX, Jürgen Habermas, la tasca de l’Església i la informació religiosa en general, ajuda a millorar “el món de la vida” (Lebenswelt) i l’opinió pública en general.
Què en pensa, del papa Francesc, com a comunicador? És bo per a l’Església tenir un pontífex tan obert i espontani amb els mitjans com és ell?
És un gran comunicador, tal com ha demostrat al llarg d’aquests 10 anys de pontificat i, a més, la seva autenticitat en allò que diu i fa encara l’ajuda més a comunicar davant del món. Considero que és molt i molt bo tenir un Pontífex com ell per a l’Església, que moltes vegades és criticada per l’opinió pública. Un exemple és el seu perfil de Twitter amb milions de seguidors. A través d’aquesta xarxa social la seva veu arriba a milions de persones. Ja des dels inicis del seu pontificat va donar exemple visitant els immigrants a Lampedusa criticant la nostra societat afirmant contundentment que és “la societat de la indiferència”. Crec que fets com aquest ajuden molt a donar una imatge positiva i de credibilitat de l’Església, en relació amb el món. En l’actualitat el papa Francesc ajuda molt en la seva posició envers la guerra a Ucraïna. Un altre exemple d’aquesta espontaneïtat és una entrevista que ha emès recentment el canal Disney +, en què es veu el Papa Francesc conversant de forma molt quotidiana amb joves de diverses procedències i nivells socials, en què s’aborden temes com l’avortament, la pederàstia, el bullying, i el que fa l’Església en general. Precisament, la seva espontaneïtat ha fet que un canal internacional com aquest s’hagi fixat en el Papa per fer aquesta entrevista amb joves. Això en general dona una projecció molt bona a l’Església i a més, ajuda a “parlar amb el cor en la veritat i en l’amor”, que és el lema del 2023 de les Jornades Mundials de les Comunicacions.
